Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat dijous 5 de novembre va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) la jornada “Biosimilars, experiències pràctiques d’introducció i utilització en l’entorn clínic”, organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) i adreçada a farmacèutics hospitalaris i d’Atenció Primària.
Fernando de Mora, farmacòleg i professor del Departament de Farmacologia Terapèutica i Toxicologia de la UAB, en un moment de la seva exposició a la seu del COFB.
L’objectiu era aprofundir en els coneixements dels biosimilars i la relació que tenen amb els fàrmacs biològics originals, assimilar els arguments i l’evidència per entendre i explicar-ne la introducció a la pràctica clínica i poder respondre els dubtes i el debat establert entorn d’aquests medicaments. L’encarregada de presentar la sessió va ser Aina Surroca, secretària de la Junta del Col·legi i responsable de la Comissió Delegada de Formació Continuada.
Optimització dels recursos del sistema sanitari
Els medicaments biosimilars s’obtenen mitjançant processos de desenvolupament i fabricació de qualitat contrastada equivalents a aquells que s’apliquen als productes biològics originals.
La comparabilitat amb el fàrmac de referència permet establir-ne l’eficàcia i la seguretat a llarg termini amb les mateixes garanties que ofereixen els medicaments originals de referència. La demostració de biosimilaritat inclou estudis comparatius preclínics i clínics, l’obligatorietat de fer estudis postcomercialització i de seguir programes exhaustius de farmacovigilància. El fet que tinguin un preu menor al biotecnològic de referència fa possible tractar més pacients i que els hospitals optimitzin els recursos del sistema sanitari.
Biosimilars i medicaments biològics originals
Fernando de Mora, farmacòleg i professor del Departament de Farmacologia Terapèutica i Toxicologia de la UAB, va ocupar-se del primer bloc de la jornada. En la seva exposició, va fer referència a conceptes com la demostració de biosimilaritat; l’extrapolació d’indicacions; la seguretat dels switch i la rellevància de la comunicació amb el pacient (efecte nocebo); la combinació de biosimilars amb altres fàrmacs, i el valor afegit dels biosimilars.
Biosimilars en la pràctica clínica, una visió assistencial
En aquest punt, Gonzalo Calvo, farmacòleg, consultor sènior i cap del servei de farmacologia clínica de l’Hospital Clínic va referir-se als nivells de decisió en el marc dels biosimilars (política sanitària, decisions col·legiades i decisions individuals pacient/prescriptor).
Els medicaments biosimilars s’obtenen mitjançant processos de desenvolupament i fabricació de qualitat contrastada.
Com a exemples de decisions col·legiades, trobaríem incorporar un biosimilar al formulari de l’hospital o informar adequadament als serveis afectats. D’altra banda, el ponent també va exemplificar la proposta col·legiada-decisió clínica, com podria ser informar i sol·licitar als metges responsables que considerin la possibilitat de canviar al biosimilar si creuen que no hi ha risc per al pacient.
Exposició d’experiències pràctiques
En aquesta darrera part de la sessió, va tenir lloc un intercanvi d’experiències entre diversos ponents, concretament de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Universitari de Vic.
Hospital Clínic de Barcelona, el cas de trastuzumab
L’oncòloga Olga Martínez, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, va explicar el cas d’aquest hospital amb el trastuzumab biosimilar. Les indicacions d’aquest medicament serien el càncer de mama precoç neoadjuvància/adjuvància, el càncer de mama metastàtic i el càncer gàstric metastàtic.
Tot seguit, va recollir l’actualització del posicionament sobre substitució i intercanviabilitat de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), en què s’afirma que la substitució automàtica dels medicaments biològics està prohibida per llei a Espanya i que, per tant, els biosimilars, en tant que biològics, no poden substituir-se una vegada prescrits pel metge. I també va destacar que la SEOM desaconsella en general la intercanviabilitat de biològics per a una mateixa indicació en pacients oncològics una vegada iniciat el tractament.
Com a conclusions, va apuntar que l’experiència amb el trastuzumab es basa en una decisió conjunta entre l’Àrea del Medicament i Oncologia Mèdica, que es va prendre amb dades de seguretat i eficàcia, i que suposa una reducció de costos.
En aquest sentit, Gonzalo Calvo va exposar la constitució d’un grup de treball a l’Hospital Clínic per establir una política consensuada sobre la incorporació i l’ús de biosimilars en la pràctica clínica hospitalària. Un grup que està format per facultatius dels serveis implicats en la prescripció de biosimilars.
Intervenció de la farmàcia en la presa de decisions
Aquest bloc va comptar amb les aportacions de Leo Munell, farmacèutica, cap d’unitat assistencial del Servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari de Vic i del Dr. Joan Saló, digestòleg, cap d’unitat assistencial del mateix hospital.
El Dr. Saló va abordar la intervenció de la farmàcia en la presa de decisions pel que fa als tractaments biològics. Va desglossar el circuit -en què es tenen en compte les consideracions de la farmàcia- des de la consulta al digestòleg fins a la prescripció del biològic i la dispensació. La intervenció de la farmàcia comprèn la revisió de dades, checklist dels requisits, etc. Una de les conclusions de la seva exposició va ser que l’experiència en l’ús dels biosimilars afavoreix la decisió de fer intercanvi per raons de sostenibilitat.
Activitat organitzada conjuntament amb:
Amb el patrocini:
Altres publicacions d’interès:
