Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 8 de febrer més de 660 farmacèutics de la província de Barcelona van seguir de manera virtual la tertúlia d’actualitat “Vacunes COVID-19: què, qui, com”, amb el patrocini d’Stada. La conferència va anar a càrrec de la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron, i el Dr. Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford. Més enllà de les seves exposicions, tots dos ponents van respondre a les qüestions plantejades pels farmacèutics, donant lloc a una conferència participativa i interactiva. El vídeo de la tertúlia, al qual només tenen accés els col·legiats, es pot veure clicant aquí.
Durant la introducció, Aina Surroca, secretària del COFB i responsable de la Comissió delegada de Formació Continuada, va destacar que “fa pràcticament un any que tenim la COVID-19 entre nosaltres, i s’ha estat investigant a una velocitat rècord per tal de desenvolupar una vacuna”, per la qual cosa la conferència tenia com a objectiu “aportar rigor científic” al voltant d’aquesta qüestió.
És essencial que els farmacèutics, com a professionals sanitaris més pròxims i accessibles als ciutadans, disposin de tota la informació actualitzada sobre vacunes, especialment, en una qüestió de tanta actualitat com la COVID-19 i que genera moltes consultes a les oficines de farmàcia.
D’esprint forçat a carrera de fons
En la seva intervenció, el Dr. Prieto-Alhambra va exposar que “la COVID-19 ha estat un esprint forçat, que ningú tenia planejat pel 2020 ni molt menys pel 2021. Però, malauradament, ens hem anat adonant que aquest esprint ha esdevingut una carrera de fons. Es tracta d’una malaltia nova, que s’assembla a algunes malalties que ja coneixíem, però ningú s’imaginava viure una situació com aquesta”.
El doctor també va ressaltar que ja al mes de març del 2020, a través de les dades que s’anaven recopilant, es va publicar que els homes patien la COVID-19 amb més severitat que les dones, que les persones més grans tenien més risc d’ingressar i de tenir patologia més severa, i també es va veure molt clarament un patró de més risc: gent amb sobrepès, obesitat i malalties associades com la diabetis. Tot i que en un primer moment algunes veus de la comunitat científica van pensar que la situació es podria resoldre amb un període relativament curt de temps, “la COVID-19 és actualment una malaltia que està endèmica en molts països del món, incloent-hi el nostre”, va detallar el catedràtic de Farmacoepidemiologia de la Universitat d’Oxford.
Tres tipus de vacunes contra la COVID-19 en fase III
Pel que fa a les vacunes de la COVID-19, que estan en fase III completa, és a dir, que ja han acabat l’estudi o han reportat resultats, el Dr. Prieto-Alhambra va recollir que n’hi ha de tres tipus. En primer lloc, les vacunes de mRNA (Pfizer/BioNTech i Moderna); en segon lloc, vacunes d’adenovirus (Oxford/AstraZeneca, Johnson & Johnson i Sputnik V) i, finalment, vacuna de glicoproteïna (NovaVax). D’aquestes, les aprovades per l’Agència Europea del Medicament (EMA) són 3: Pfizer/BioNTech, Moderna i Oxford/AstraZeneca. Les vacunes, en paraules del doctor, poden evitar que el virus afecti les persones o evitar la severitat de les infeccions.
- Les vacunes de mRNA que tenim -Pfizer/BioNTech i Moderna-, totes dues necessiten dues dosis: en un espai de 3 setmanes la de Pfizer i 4 setmanes la de Moderna. No obstant això, “no tenim cap estudi ben fet o d’una mida suficient per veure què passaria si les espaiéssim més en el temps”, va afegir. Pel que fa a la conservació, la vacuna de Pfizer/BioNTech es conserva a una temperatura de -70 graus i la de Moderna, els vials es conserven congelats a una temperatura entre -25 ºC i -15 ºC i tenen una caducitat de 7 mesos. A banda, la vacuna de Moderna sense obrir es pot emmagatzemar refrigerada de 2 ºC a 8 ºC, protegida de la llum, durant un màxim de 30 dies i, a temperatura ambient, pot romandre entre 15 ºC i 20 ºC un màxim de 12 hores després d’haver-se extret de la nevera.
- Les vacunes d’adenovirus són d’una tecnologia més coneguda, tal com va concretar el Dr. Prieto-Alhambra. La vacuna d’Oxford-AstraZeneca utilitza com a plataforma l’adenovirus de ximpanzé no replicant que vehicula la proteïna S. Això significa que utilitza un virus debilitat, concretament un del refredat comú dels ximpanzés, el qual està modificat genèticament, ja que conté la informació genètica per produir algunes proteïnes del virus de la COVID-19 amb l’objectiu de crear immunitat en el cos on s’injecta. Es conserva en nevera i la de Johnson & Johnson és una sola dosi, mentre que Oxford/AstraZeneca i Sputnik V són de dues dosis.
- La vacuna NovaVax ha demostrat una eficàcia semblant a les de mRNA, al voltant del 90%, i s’ha testat en fase II-III contra noves variants (britànica i sud-africana), ja que els assajos clínics que es van completar es van fer al Regne Unit i a Sud-àfrica. “La vacuna mostrava molt bona eficàcia amb la variant britànica i, en canvi, amb la variant sud-africana demostrava una mica de reducció d’efectivitat”, va exposar Dr. Prieto-Alhambra. Es pot guardar en nevera, la qual cosa és un avantatge, i també requereix dues dosis, separades 3-4 setmanes.
La feina feta en fases preclíniques ha permès avançar ràpidament
D’altra banda, la Dra. Magda Campins va començar la seva intervenció afirmant que “s’ha avançat molt ràpid en el camp de les vacunes COVID-19 perquè en totes les fases preclíniques ja hi havia molta feina feta. Tant pel SARS-CoV-1 (any 2003) com pel MERS (any 2013), que són altres coronavirus que s’han comportat de forma epidèmica, ja es va començar a fer molta recerca per trobar vacunes. Tota aquesta recerca feta ja ha servit per avançar l’actual”.
En la mateixa línia que el Dr. Prieto-Alhambra, la Dra. Campins va detallar que “s’estan utilitzant diferents tipus de tecnologies en les vacunes enfront del SARS-CoV-2”. Pel que fa als efectes secundaris, va destacar que en el cas de la vacuna de Pfizer/BioNTech, “no s’han vist efectes secundaris importants”. El dolor al lloc de la injecció és la reacció més freqüent entre el 70% i el 80% dels vacunats, però altres reaccions locals, com envermelliment o inflamació, són molt poc freqüents. En el cas de la vacuna de Moderna, la Dra. Campins va exposar que es donava una situació similar.
La Dra. Magda Campins, investigadora principal de l’assaig clínic en fase III de la vacuna Janssen (Johnson & Johnson) fet a Vall d’Hebron, va finalitzar la seva intervenció donant més detalls sobre aquesta vacuna, que està previst que s’autoritzi d’aquí a un mes aproximadament. La doctora va destacar que hi ha estudis en fase III que donen com a resultats un 66% d’eficàcia per prevenir formes moderades i greus de la malaltia, i un 85% d’eficàcia per evitar hospitalitzacions i morts (és a dir, les formes més severes de la malaltia). Pel que fa a la variant sud-africana, com que hi ha hagut una part de l’estudi de Janssen (Johnson & Johnson) que s’ha fet a Sud-àfrica (on circulava la citada variant), s’ha pogut demostrar que la vacuna és efectiva en un 57% en el cas d’aquesta soca.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
