Situacions especials i complicacions en el pacient diabètic

7 setembre 2016

La diabetis és l’alteració endocrina més coneguda i més àmpliament estudiada. Aquesta malaltia crònica en la qual canviar d’estil de vida és fonamental, pot comportar complicacions agudes o cròniques si no està convenientment tractada. A llarg termini, la hiperglucèmia crònica de la diabetis va associada a lesions, disfuncions i fallides de diversos òrgans, especialment els ulls, els ronyons, els nervis, el cor i els vasos sanguinis. Per donar resposta a aquestes situacions, el farmacèutic ha de tenir la base científica que permet fer una intervenció eficaç tant a escala individual com col·lectiu per prevenir les possibles complicacions de la malaltia.

El primer semestre de l’any, el COFB va programar un curs per situacions especials i complicacions en el pacient diabètics. La formació va comptar amb Rosa Corcoy, metgessa adjunta del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de Sant Pau i coordinadora de la clínica d’endocrinopatia i gestació; Belén Dalama, endocrinòloga del Servei d’Endocrinologia de Vall d’Hebron especialitzada en el maneig del pacient diabètic policomplicat; Albert Goday, cap de Secció d’Endocrinologia del Parc Salut Mar, investigador del grup d’investigació en risc cardiovascular i nutrició del IMIM i organitzador del proper Congrés de la Societat Catalana de Diabetis; i Jordi Mesa, cap d’Endocrinologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Albert Goday, cap de Secció d’Endocrinologia del Parc Salut Mar

Com a cloenda del curs, i en obert per a tots els col·legiats, el 16 de juny va tenir lloc una conferència sobre perspectives de futur en diabetologia a càrrec d’un dels docents del curs, Albert Goday. En aquesta conferència es va parlar de l’evolució en augment de la prevalença de la diabetis tipus 2 a Espanya -actualment un 13,79%-, prevalença més freqüent en dones fins els 75 anys, per després invertir-se la tendència i ser més prevalent en homes.

Mercè Barau durant la presentació del curs, al mes de febrer

Es varen repassar les diferents estratègies farmacològiques per abordar la malaltia, fent més èmfasis en les més noves “com és el cas de les gliptines (inhibidors de la DPP4) que potencien l’activitat de les incretines GLP1 i GIP sobre el pàncrees en retardar la seva inactivació sense produir hipoglucèmies, ni augment de pes; o els agonistes del GLP1, uns injectables que actuen sobre els factors que regulen la glucosa postpandrial estimulant l’alliberació d’insulina i disminuint la de glucagó, un d’ells el liraglutide, és un fàrmac que actualment es pot fer servir en el tractament de l’obesitat; i per últim, es va parlar de les glifozines, uns glucosúrics que actuen a nivell glomèrul renal bloquejant la reabsorció de glucosa i afavorint la seva excreció per l’orina, però s’ha d’anar amb cura perquè alhora incrementa el risc d’infeccions genito-urinàries” explica Mercè Barau, coordinadora del curs i anterior vocal de la Junta de Govern del COF Barcelona.

“A la conferència també es va recordar que totes les guies de consens recomanen com a primer fàrmac d’elecció la metformina, es va fer un repàs a les insulines i es varen comentar les noves que s’han incorporat ara. Es van presentar els nous aparells per mesurar la glucosa, com el sensor continus que no necessiten punxar-se, o aparells per injectar-se insulina com són les bombes, i es va parlar de la cirurgia bariàtrica i metabòlica com, de moment, l’única estratègia per deixar de ser diabètic, comentant el trasplantament dels illots de les cèl·lules pancreàtiques com una línia en què seguir investigant” comenta Barau. Per finalitzar, es van explicar quines són les noves dianes terapèutiques com les actuacions sobre la microbiota del budell o la grassa parda o la possibilitat de teràpia gènica.