Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 2 de desembre va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) la conferència “Nutrició infantil personalitzada com a suport al desenvolupament de nadons i infants”, moderada per la vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, Anna Bach-Faig. La sessió va tenir dos blocs. D’una banda, la ponència “Impacte de la nutrició en la microbiota intestinal”, a càrrec del director del departament de pediatria de la Clínica Universitat de Navarra, Dr. José Manuel Moreno Villares; i, de l’altra, la ponència “El rol actiu de la farmàcia comunitària en la nutrició infantil”, a càrrec de Luis García Moreno, farmacèutic comunitari, dietista-nutricionista i membre del grup de nutrició i digestiu de SEFAC.
El Dr. José Manuel Moreno Villares, del Departament de Pediatria de la Clínica Universitat de Navarra, en un moment de la seva conferència.
Impacte de la nutrició en la microbiota intestinal
El doctor va començar la seva intervenció fent referència a les definicions de microbiota i microbioma, les funcions de la microbiota intestinal (adquisició, evolució, etc.) Va destacar que hi ha ocasions en què l’equilibri de la microbiota es modifica (disbiosi intestinal) i que una menor diversitat bacteriana s’associa a: malaltia inflamatòria intestinal, diabetis mellitus, èczema atòpic, malaltia celíaca, artritis psoriàsica…
Alteració de la microbiota i manifestacions al·lèrgiques
Dins d’aquest bloc, el doctor va apuntar que una diversitat de la microbiota intestinal en etapes primerenques sembla associar-se a una menor incidència de manifestacions al·lèrgiques i que la disminució de la diversitat microbiana precedeix a les manifestacions al·lèrgiques.
Modificació de la microbiota
Segons va apuntar, hi ha dues estratègies que poden modificar la microbiota La primera consistiria a modular la microbiota existent (exemples: a través d’una dieta personalitzada; prenent prebiòtics o bé passar d’un ús indiscriminat dels antibiòtics que altera la microbiota a un ús personalitzat basat en cada microbiota i les seves resistències). La segona consistiria a afegir nous microorganismes (exemples: ingestió de bacteris vius com probiòtics, trasplantament de microbiota, o simbiòtics).
Conclusions
Com a conclusions principals de la seva intervenció, el Dr. Moreno va destacar que ens trobem en una etapa en la qual, cada vegada més, podem modificar la salut a través de l’alimentació i mesurar-ne els efectes per mitjà dels nostres microbis o els seus metabòlits. Com que l’establiment de la microbiota succeeix en edats primerenques, el seu coneixement és especialment important pel que fa als nens.
L’establiment de la microbiota es produeix en edats primerenques.
Altres conclusions del Dr. Moreno van ser que alguns estudis clínics d’intervenció demostren l’eficàcia de determinades soques de probiòtics en la prevenció de l’enterocolitis necrosant i de les manifestacions al·lèrgiques, i en el tractament d’alguns trastorns digestius funcionals del lactant i el nen. Malgrat això, hi ha la necessitat de bons estudis clínics per determinar les aplicacions pràctiques de la modificació de la microbiota.
La personalització de la nutrició en les primeres etapes de la vida millora la salut
Les darreres investigacions i els avenços aconseguits confirmen que la personalització de la nutrició en les primeres etapes de la vida assegura un desenvolupament i un estat de salut millors.
En la conferència es va fer una revisió de la influència de la microbiota en els problemes de salut de lactants i nounats com còlics, al·lèrgies alimentàries o dermatitis atòpica i es van analitzar les darreres tendències i estudis en l’ús de probiòtics en bebès. També es va exposar i valorar la necessitat de complementar en diferents situacions vinculades a diferents nutrients en les quals el farmacèutic pot intervenir.
El rol actiu de la farmàcia comunitària en la nutrició infantil
En aquest bloc, el farmacèutic comunitari Luis García Moreno va abordar l’alimentació dels infants entre 0 i 3 anys. Tal com va explicar, en infants entre 0 i 3 anys amb una perfecta alimentació equilibrada i saludable no seria necessària la suplementació. Així i tot, es poden donar situacions de suplementació com l’estrenyiment. Segons va apuntar, el 16% dels pares consideren que els seus fills en pateixen. Per tal de fer-hi front, el farmacèutic va recordar que és important modificar la dieta, equilibrar el contingut de fibra, incorporar fruites, verdures i cereals integrals, a més de fer una bona ingesta de líquids.
Intervenció del farmacèutic Luis García Moreno en el marc de la conferència “Nutrició infantil personalitzada com a suport al desenvolupament de nadons i infants”
A continuació, García va abordar la diarrea associada a antibiòtics, referint-se al fet que fins a un 62% dels nens tractats amb antibiòtics experimenten episodis de diarrea com a resultat d’aquesta disbiosi. D’altra banda, també va referir-se a les situacions de suplementació de vitamina D en infants de 0 a 3 anys. Alguns dels grups de risc que poden necessitar suplementació són els següents: infants amb asma, patologia infecciosa repetida, malalties autoimmunes, malalties cardiovasculars o bé durant l’estació de l’hivern, casos de raquitisme o obesitat.
L’adequada ingesta de DHA, essencial en la infància
Finalment, pel que fa a la suplementació amb DHA (àcid docosahexaenoic per les seves sigles en anglès), el farmacèutic va exposar que aquest es troba present en la tonyina, les sardines, el salmó, les anxoves, els seitons i la cavalla i en microalgues marines. Donat el seu paper estructural, una adequada ingesta de DHA és essencial en la infància. Tot plegat, perquè el cervell i els ulls pateixen un desenvolupament ràpid en l’edat primerenca.
També cal destacar que els nadons neixen amb poca visió i la seva agudesa visual es desenvolupa al llarg del temps. La visió millora en gran manera, però no s’acaba de desenvolupar fins als dos anys.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
