Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El llibre “La clau de la bona vida” és una reflexió de com saber guanyar i perdre en la vida, de com obrir les diferents portes que ens anem trobant, sense perdre la perspectiva de qui som. És també una proposta per pensar en allò que ens fa avançar o retrocedir, encertar o errar, arribar i partir… És a dir, sobre la dansa de la vida de totes les persones, animada pels ritmes del seu propi compàs existencial. Després d’impartir una conferència al Col·legi, Joan Garriga, psicòleg i codirector de l’Institut Gestalt de Barcelona, ens parla de la clau de la bona vida, de com hem d’aprendre a saber guanyar i a saber perdre.
El creixement personal és un dels temes que tracta en el seu últim llibre i del que va parlar en aquesta conferència. Quines són les claus per arribar a aquesta bona vida?
El llibre no només està inspirat en la Teràpia Gestalt sinó en les constel·lacions familiars, una altra eina terapèutica més moderna, que aquí només té quinze anys de vida. Estan basades en l’anàlisi dels vincles familiars: com tenim estructurats els vincles -el pare, la mare, els fills, la parella, les ex parelles…- té molt a veure amb com ens sentim i qui som.
El llibre està precedit per una frase de Sant Agustí que diu: “La felicitat consisteix en prendre amb alegria el que la vida ens dóna i deixar anar amb alegria el que vida ens treu”. És un assaig del moviment de la vida que ens afecta a tots: hi ha fases d’expansió i de retracció, és a dir, fases de guanyar i fases de perdre.
Jo el que veig a la meva pràctica diària com a terapeuta i com a psicòleg és que molta gent es perd a si mateixa a través de les pèrdues. Temes de salut, perdre el pare, la parella… aquestes persones es queden enganxades en el passat en lloc de fer el procés emocional per tornar amb força a la vida.
Com tenim estructurats els vincles familiars té molt a veure amb com ens sentim i qui som
El llibre comença amb una història, la d’uns pares que li regalen al seu fill quan fa 18 anys la clau per tenir una bona vida, clau que el capacitarà per saber viure els moment d’expansió i els de retracció. La clau de la bona vida té tres dents, aquests són els ingredients de la bona vida, són els tres grans errors que cal evitar: no donar-li a la vida el que tenim o no ser el que som, i és un pecat de covardia, de por. El que cal desenvolupar és coratge, audàcia per viure i per fer el que volem, donar a la vida el que tenim per donar-li, més enllà de què ens critiquin o murmurin. L’altre pecat és voler donar-li a la vida el que no tenim, que és un pecat de falsedat, impostura. Creure’ns un personatge ideal que no som amb el que creiem que tot anirà millor, però que no es correspon amb qui som en realitat. El tercer pecat, que està molt relacionat amb l’anterior, és no prendre’s el treball d’atenció, de consciència, per distingir bé el que som del que no som o el que sí tenim del que no tenim. Escoltar el cos, escoltar els sentiments, escoltar la intuïció, escoltar aquesta part més profunda de les persones que ens va orientant per veure què cal fer o què no. El llibre és una història d’encerts i desencerts i també de com no perdre’s amb els guanys ja que, a vegades, hi ha persones a les que aparentment els hi va molt bé però s’identifiquen tant amb els seus èxits que perden una mica de vista la seva humanitat, la senzillesa o la seva ànima.
Hem de donar-li a la vida el que tenim i el que som, prenent consciència de nosaltres mateixos
Vol afegir algun consell per al lector?
Les persones grans, quan estan acabant la vida, es lamenten de no haver fet el que volien fer. Al final perdre implica perdre la vida, perdre-ho tot, i són moltes les persones grans que es pregunten si han treballat massa, es penedeixen d’haver posposat moments de benestar, de goig, d’afecte, de família, d’amistat, perseguint projectes professionals. Resumint: a la vida cal fer el que volem fer, i intentar que el treball estigui en sintonia amb el que tenim per donar i amb el nostre esperit de servei a la vida, i no centrar-nos tant al servei de la vanitat personal. En aquests temps tan accelerats, sembla que vivim adormits, i cal despertar. Com canviar-ho és molt personal. Agafem temps per viure, per despertar-nos. Hi ha persones que a través de la meditació i la cura personal tenen una vida molt activa però molt conscient.
Joan Garriga crea i dirigeix des de 1986, juntament amb Vicenç Olivé i Mireia Darder, l’Institut Gestalt de Barcelona, des d’on desenvolupa la seva activitat com a terapeuta, formador i supervisor de terapeutes gestàltics i especialistes en Programació Neuro Lingüística (PNL). És també autor de “Dónde están las monedas” sobre el vincle entre pares i fills; “Vivir en el alma”, sobre l’ordre en els nostres afectes i en la nostra vida interior, i “El buen amor de la pareja”, del qual s’han venut més de 25.000 exemplars.
Aquesta conferència va estar organitzada per la Comissió de Cultura del Col·legi. Va tenir lloc el 19 de febrer a la sala d’actes del COFB.
