Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 6 de març va tenir lloc al COFB la jornada “Maneig del pacient diabètic amb obesitat” en què es van abordar, entre d’altres, els nous reptes en la gestió de pacients amb diabetis, els conceptes de prediabetis i obesitat, els objectius terapèutics en el pacient diabètic i la gestió nutricional i els hàbits de vida. La formació es dirigia a farmacèutics d’Atenció Primària i de l’Administració Sanitària.
Els encarregats d’impartir-la van ser Mar Blanco, farmacèutica comunitària i consultora alimentària; Xavier Cos, metge d’Atenció Primària i president de la Primary Care Diabetes Europe (PCDE); Diego Mena, farmacèutic especialista en farmàcia hospitalària i tècnic de la Gerència d’Harmonització Farmacoterapèutica del Servei Català de la Salut (CatSalut) i Josep Vidal, endocrinòleg del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic de Barcelona i director de l’Institut de Malalties Digestives i Metabòliques del mateix hospital.
D’esquerra a dreta: Josep Vidal, Roser Vallès, Mar Blanco, Xavier Cos i Diego Mena.
A través de la reflexió conjunta d’aquests especialistes amb punts de vista diversos sobre les estratègies de prevenció, control i tractament de la diabetis i l’obesitat es va donar resposta a qüestions com:
- Quina és la millor estratègia a seguir en el tractament i l’abordatge de l’obesitat en pacients diabètics?
- Per què és important el control de pes en aquest tipus de pacients? És més difícil controlar el pes en el pacient diabètic?
Tot plegat, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels nous reptes de la salut dels pacients amb diabetis, saber encarar la gestió nutricional del pacient obès i prediabètic i saber utilitzar les estratègies de tractament de l’obesitat del pacient diabètic.
La síndrome metabòlica i l’obesitat abdominal constitueixen un problema creixent de salut, sovint lligat a la diabetis (i a la intolerància a la glucosa). A diferència del teixit subcutani, el dipòsit de greix intraabdominal activa una sèrie de mecanismes nocius com són alliberar marcadors inflamatoris que contribueixen a produir una incidència elevada de malaltia cardiovascular i obesitat en aquests pacients.
La inflamació és un factor important de l’obesitat, la síndrome metabòlica i la diabetis, ja que no únicament contribueix a produir aquests trastorns, sinó que també n’és un vincle.
La jornada va comptar amb 4 blocs principals, que resumim tot seguit.
Prediabetis
En aquest bloc es van abordar les raons per les quals es recomana intervenir en prediabetis (un factor de risc de desenvolupar Diabetis Mellitus) i va citar, entre d’altres, un estudi que explicava l’associació entre la prediabetis i el risc de malaltia cardiovascular. Des del punt de vista dels ponents, en prediabetis cal “mantenir i potenciar les mesures no farmacològiques independentment d’altres intervencions”.
Dins d’aquest primer bloc, també es va donar importància a l’estil de vida saludable. Concretament, es va exposar un estudi de Predimed fet en persones amb alt risc cardiovascular (sense malaltia cardiovascular) i amb risc de Diabetis Mellitus tipus 2 o almenys tres dels següents factors de risc principals: fumar, HTA, sobrepès o obesitat, història familiar de malaltia cardiovascular, nivells de colesterol, lipoproteïnes elevades de baixa densitat.
Els participants van rebre sessions educatives trimestrals i la incidència d’ictus, infarts, etc. va ser menor entre els assignats a una dieta mediterrània complementada amb oli d’oliva verge extra o fruits secs (avellanes, ametlles, nous) que entre aquells que tenien una dieta de control baixa en greixos. En aquest apartat també hi va haver espai per l’exposició de treballs centrats en els beneficis de l’exercici físic en Diabets Mellitus tipus 2.
L’encarregada de moderar la sessió va ser Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB.
Adult DM2 (mal control amb estil de vida (EV) + Metformina)
En aquest segon bloc es van destacar iniciatives com Diabetis a la carta un projecte de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i la Fundació Alícia per ajudar als pacients diabètics a seguir una alimentació adequada.
Pel que fa a l’exercici aeròbic recomanat, es va posar de manifest que el volum i la intensitat d’aquest varien en funció d’objectius com: millorar el control glucèmic, mantenir un pes corporal adequat i disminuir el risc cardiovascular; reduir el risc cardiovascular en bona part i mantenir a llarg termini una pèrdua de pes important.
Adult DM2 i fragilitat
En aquest tercer punt, es va definir la fragilitat com una síndrome biològica caracteritzada per la vulnerabilitat als agents estressants de baixa intensitat, la qual cosa condiciona un risc elevat de patir esdeveniments adversos greus com la mort, discapacitat, hospitalització, institucionalització i caigudes.
També es va fer referència a un estudi clínic que tenia per objectiu avaluar si diferents tipus d’exercici podien revertir la fragilitat i prevenir la reducció de massa muscular i de la massa òssia. D’altra banda, també va exposar com modificar l’índex glucèmic a través de l’alimentació.
Adult DM2 i insuficiència cardíaca
Finalment, en l’últim dels casos analitzats a la sessió, es va fer referència a la insuficiència cardíaca i l’exercici. Es va destacar la importància de fer una avaluació dels pacients diabètics i obesos abans de començar un programa d’exercicis i es va posar damunt la taula que l’exercici -en pacients amb insuficiència cardíaca- no només disminueix la mortalitat sinó també els reingressos, a més de millorar la qualitat de vida dels pacients.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
