Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 30 d’octubre va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona la conferència “La gestió de l’adherència en les patologies hospitalàries i en el pacient crònic”, organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica. La presentació va anar a càrrec de Núria Rudi, cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital General de Granollers; Javier González, adjunt del Servei de Farmàcia del Consorci Hospitalari de Vic i Carlos Seguí, adjunt del Servei de Farmàcia de l’Hospital General de Granollers.
Un moment de la presentació de Núria Rudi en la xerrada “La gestió de l’adherència en les patologies hospitalàries i en el pacient crònic”.
Adherència en el pacient crònic amb multimorbiditat
Javier González va exposar el cas pràctic d’un pacient amb multimorbiditat. A partir del desenvolupament del supòsit pràctic, va concloure que es necessiten nous models d’actuació per millorar l’adherència en pacients amb multimorbiditat. Segons va exposar, cal una valoració multidimensional de l’adherència mitjançant les eines adequades, que permetin la individualització de les intervencions segons les barreres d’adherència prèviament identificades. També es fan necessàries estratègies interdisciplinàries, sensibles als valors i preferències dels pacients i centrades en l’adequació de la prescripció.
Gestió de l’adherència en les malalties respiratòries minoritàries
Carlos Seguí, adjunt del Servei de Farmàcia de l’Hospital General de Granollers, va exposar que, segons l’OMS, una adherència inadequada comporta: fracàs terapèutic, ineficiència del tractament, aparició de resistències, empitjorament de l’estat clínic i augment de visites a urgències i de les hospitalitzacions. D’altra banda, va abordar la fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) i la fibrosi quística, les eines disponibles per mesurar l’adherència als tractaments i els factors de risc de mala adherència.
La no adherència és un problema que es relaciona amb l’efectivitat dels tractaments i la conseqüència són uns resultats negatius en salut amb un impacte important en la despesa sanitària.
Aconseguir els millors resultats per als pacients és l’objectiu de la professió farmacèutica. El farmacèutic pot contribuir a millorar l’adherència mitjançant la identificació dels pacients més vulnerables i l’aplicació individualitzada d’intervencions adaptades a les barreres de cada pacient.
Tot seguit, va exposar el cas clínic d’un home amb diagnòstic de FPI en relació amb l’adherència al tractament. Com a conclusions va afirmar que no existeixen mètodes específics per avaluar l’adherència ni intervencions estandarditzades, sinó individualitzades. També va destacar que cal un maneig proactiu dels efectes adversos i la importància de la col·laboració multidisciplinària entre diferents professionals sanitaris implicats i d’establir un diàleg amb el pacient i la família.
Factors i barreres a l’adherència
Núria Rudi, cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital General de Granollers, va explicar que la falta d’adherència al tractament és un problema prevalent i rellevant en les malalties cròniques i que en 20-50% dels pacients no pren correctament la medicació, un percentatge que varia segons la patologia de què es tracti. Des del seu punt de vista, l’abordatge de la no-adherència ha de començar amb la identificació dels factors que la justifiquen per dissenyar després estratègies individualitzades que permetin corregir el problema i evitar les seves greus conseqüències. També va ressaltar que la manca d’adherència implica un augment dels costos directes de la despesa sanitària (visites a urgències, hospitalitzacions, desaprofitament dels recursos, etc.) i també dels costos indirectes (pèrdua de productivitat).
Javier González, Núria Rudi i Carlos Seguí van ser els ponents d’aquesta conferència sobre la gestió de l’adherència.
Així mateix, va assenyalar algunes situacions en què es pot observar falta d’adherència com actes involuntaris (falta d’adherència no intencionada: oblits o confusions) o voluntaris (falta d’adherència intencionada: temor a les reaccions adverses i percepció d’absència o millora de la curació amb el tractament).
Un altre dels punts que va destacar a l’hora d’abordar van ser els factors relacionats amb el pacient: situació laboral o econòmica; factors psicològics/psiquiàtrics; abús d’alcohol/drogues; factors demogràfics; factors socials; nivell cultural; edat; suport familiar; gènere…
Finalment, va posar èmfasi en els nous models assistencials que posen el pacient a l’eix de la seva activitat, promouen el canvi de comportament, la comunicació i l’accessibilitat, i permeten el disseny d’intervencions individualitzades recollint l’opinió, l’experiència i les creences dels pacients.
Activitat organitzada conjuntament amb:
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
