Entre els mesos de gener i febrer va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona la formació “Atenció Farmacèutica en nutrició artificial” que es va dividir en quatre jornades, cadascuna de les quals va constar d’una presentació teòrica i un estudi de casos clínics. La direcció del curs va anar a càrrec de Cristina Roure, vocal d’Hospitals del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) i presidenta de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) i va estar coordinat pel grup de nutrició de farmacèutics d’hospitals de Catalunya.

La formació tenia per objectius que els farmacèutics ampliessin coneixements, proporcionant-los habilitats per fer intervencions farmacèutiques a l’hora de tractar els pacients sotmesos a nutrició artificial.

Quatre sessions que combinen teoria i pràctica

Teràpia nutricional en el pacient quirúrgic

La primera de les quatre sessions va anar a càrrec de Meritxell Pujal, farmacèutica adjunta de l’Hospital de Mataró. Pujal va destacar com a idees principals de la seva intervenció que el restabliment de la funció gastrointestinal i el suport nutricional influeixen de forma important en la recuperació ràpida del pacient quirúrgic. També va exposar que és important intervenir de forma multimodal per evitar l’endarreriment de la recuperació de la funció gastrointestinal a través de Comissions de Nutrició de cada centre. Així mateix, va ressaltar que el coneixement del farmacèutic dels punts claus del programa ERAS relacionats amb Nutrició ajuda a seleccionar en cada pacient i moment el suport nutricional més adequat, evitant l’ús de NP (nutrició parenteral) no indicades.

D’altra banda, Montserrat Colls, farmacèutica adjunta de l’Hospital Unversitari de Bellvitge, va explicar que els pacients amb estrès quirúrgic presenten un augment de la despesa energètica en repòs i una mobilització massiva de les proteïnes endògenes. També va explicar que la prevalença de la desnutrició en pacients quirúrgics se situa entre el 30 i el 54%. I va fer referència al càlcul de requeriments, als macro/micro nutrients i a la immunonutrició (glutamina, arginina i àcids grassos omega-3).

Microbiota, prebiòtics i probiòtics

En la segona jornada del curs, Xavier Mateu, farmacèutic adjunt del Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar, va abordar la qüestió dels fàrmacs i la microbiota i va aportar dades d’interès com ara que l’ésser humà alberga una mitjana de 600.000 gens microbians al tracte digestiu. També va donar resposta a preguntes com “Què fan els fàrmacs a la microbiota?”, “Què fa la microbiota als fàrmacs?” i, finalment, va abordar la microbiota com a fàrmac.

Nutrició en nounats i pediatria

Durant la tercera jornada de la formació, Susana Clemente, farmacèutica adjunta de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i Miquel Villaronga, farmacèutic adjunt de l’Hospital Sant Joan de Déu, van centrar-se en les indicacions i els requeriments de la nutrició parenteral en nounats i van presentar una guia de pràctica clínica i en els seus objectius a curt termini: evitar la desnutrició precoç (disminuir morbiditat i mortalitat) i a llarg termini (aportar nutrients semblants als valors intrauterí d’un fetus normal i assolir creixement lineal, composició corporal i desenvolupament psicomotor semblant als nens nascuts a terme).

D’altra banda, Clemente també va parlar dels requeriments nutricionals i les complicacions de la NPT en el pacient pediàtric

Complicacions associades a la nutrició artificial

A la darrera jornada, Mariona Roca, farmacèutica adjunta de l’Hospital de Terrassa, va abordar les complicacions de la nutrició enteral. Va iniciar la seva intervenció exposant que l’alimentació és imprescindible per mantenir la vida i la salut en l’organisme humà i que quan no és possible utilitzar aliments de consum ordinari es pot utilitzar la nutrició artificial per cobrir aquestes necessitats. Pel que fa a les complicacions, Roca en va distingir de cinc tipus: gastrointestinals (exemples: molèsties gastrointestinals, distensió abdominal, restrenyiment, vòmits i/o nàusees, diarrea), mecàniques, metabòliques (sobrehidratació/deshidratació, hiper/hipoglucèmia, alteracions electrolítiques, síndrome de realimentació), infecciones (exemple: pneumònia per broncoaspiració i infecció de la pell a la zona d’inserció de la sonda) i psicosocials. D’altra banda, Cristina Sangrador, farmacèutica adjunta de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, va exposar les complicacions en nutrició parenteral. En aquest sentit, va referir-se a les complicacions mecàniques (oclusió del catèter, trombosi venosa, mala posició del catèter…), infeccioses (contaminació del catèter, colonització del catèter, infecció de l’orifici de sortida del catèter) i metabòliques (dèficit d’àcids grassos essencials, dèficit de micronutrients, hiperglucèmia, azotèmia, hipertrigliceridèmia, etc.).

Activitat organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC):

 

 

 

Amb el patrocini de:

 

 

 

Altres publicacions d’interès:

• Farmacèutics hospitalaris s’actualitzen en nutrició artificial (Febrer 2019)
• Aprenentatges sobre l’alimentació infantil al Col·legi (Febrer 2018)
• Nova edició del curs “Actuació Farmacèutica en Nutrició artificial” (Febrer 2018)
• Els farmacèutics es formen en alimentació infantil (Agost 2017)
• Atenció farmacèutica en nutrició artificial (Maig 2017)