Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
La bufeta hiperactiva és un problema amb una gran prevalença a la nostra societat i té un impacte negatiu en la qualitat de vida del pacient i els seus familiars. Per tal de conèixer en profunditat aquesta patologia, les eines de detecció i els consells i recomanacions indicats per millorar l’adherència al tractament i la qualitat de vida del pacient, el COFB va organitzar el passat 19 d’abril la conferència “Bufeta hiperactiva: què és i com es tracta”, moderada per Aina Surroca, vocal de la Comissió delegada de Formació del COFB. Els ponents van ser Carlos Errando, cap de secció de la Unitat d’Urologia Funcional i Femenina de la Fundació Puigvert de Barcelona i Áurea Toledo, Market Access Manager d’Astellas Pharma.
Durant la conferència, es van tractar diversos aspectes per tal de comprendre millor la patologia. Per contextualitzar-la, es va fer referència al cicle miccional, que consta de dues fases: la d’ompliment (continència) i la de buidatge (micció). La primera fase es produeix per la inhibició de l’activitat del muscle detrusor, la contracció del muscle esfínter llis del coll vesical i la contracció de l’esfínter estriat. La segona, consisteix en la relaxació de l’esfínter estriat, la relaxació del muscle llis del coll vesical (per tant, obertura del coll vesical) i la contracció del detrusor.
El curs “Bufeta hiperactiva: què és i com es tracta” es va seguir amb un gran interès.
Una patologia d’elevada prevalença
La bufeta hiperactiva es dóna tant en homes com en dones i la seva prevalença és elevada en el conjunt de la societat i augmenta amb l’edat. De fet, afecta un 21,5% de la població de més de 40 anys. En el cas de les dones, la prevalença és del 25,6% i, en el cas dels homes, del 17,4%.
Infradiagnòstic i infratractament de la bufeta hiperactiva
D’altra banda, també podem parlar de patologia infradiagnosticada (segons un estudi, només un 28,4% dels subjectes amb símptomes compatibles havien estat diagnosticats) i infratractada (només el 16,7% dels pacients amb bufeta hiperactiva estaven rebent tractament).
Impacte en la vida quotidiana
La bufeta hiperactiva comporta una disminució considerable de la qualitat de vida, ja que els seus símptomes tenen un impacte elevat durant el dia a dia dels pacients, en l’àmbit físic, emocional i social. Aquest impacte negatiu en les activitats de la vida quotidiana es pot manifestar a través de: aïllament social, pèrdua d’autoestima i depressió, sentiments de vergonya, por i ansietat, visites constants al lavabo, utilització de roba especial i absorbent, evitar els contactes amb la parella o absentisme i disminució de la productivitat laboral.
Carlos Errando, cap de secció de la Unitat d’Urologia Funcional i Femenina de la Fundació Puigvert de Barcelona, Aina Surroca, vocal de la Comissió delegada de Formació del COFB i Áurea Toledo, Market Access Manager d’Astellas Pharma abans de començar la conferència.
Tractament de la bufeta hiperactiva
A la sessió, es va destacar que no hi ha un tractament curatiu per la bufeta hiperactiva. Tot i això, la qualitat de vida dels pacients pot millorar a través de la següent terapèutica (de menys a més invasiu):
- Estil de vida: reducció del consum de begudes com cafè, vi o cervesa.
- Exercicis de sòl pèlvic, entrenament vesical i biofeedback (tècnica utilitzada per aconseguir que l’individu tingui consciència de funcions biològiques que en condicions normals no percep).
- Antimuscarínics beta 3: Bloquegen els receptors muscarínics i alleugen els símptomes miccionals (urgència, incontinència d’urgència, freqüència miccional i nictúria). La sequedat de boca sol ser l’efecte advers més freqüent dels antimuscarínics. Les contraindicacions dels antimuscarínics són: retenció d’orina, galucoma d’angle estret, colitis ulcerosa i megacòlon tòxic.
- Toxina botulínica
- Neuro-modulació
- Cirurgia
Rol del farmacèutic comunitari en el maneig integral del pacient amb bufeta hiperactiva
Els ponents van posar damunt la taula la importància de la comunicació entre farmacèutic, metge i pacient, per facilitar el diagnòstic i fer un seguiment del tractament de les persones afectades per aquesta patologia. I és que molts d’ells no busquen tractament mèdic -malgrat la considerable afectació que la patologia té en la seva qualitat de vida- i endarrereixen la consulta amb un professional sanitari.
Moltes vegades, per manca d’informació, les persones afectades per bufeta hiperactiva porten a terme mesures adaptatives (canvi en la freqüència urinària, modificació de la ingesta de líquids, ús d’absorbents i de roba especial) que, a banda de modificar el seu estil de vida, no milloren els símptomes que pateixen. Per això, és important que el pacient sàpiga que la bufeta hiperactiva és una malaltia crònica. El desacord entre expectatives i resultats pot donar lloc a la insatisfacció del pacient i l’abandonament del tractament.
La comunicació pacient – professional sanitari demana abordar qüestions com: la individualització del tractament, establir expectatives realistes dels resultats, educar els pacients sobre la seva condició i tractament, fomentar les mesures higiènico-dietètiques, assenyalar la importància d’una monitorització periòdica i acordar metes.
En definitiva, un abordatge integral del pacient amb bufeta hiperactiva i una millor comunicació són les bases per incrementar l’efectivitat del tractament.
Amb la col·laboració de:
Altres publicacions d’interès:
