El passat 23 de gener el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va acollir la conferència “Estat de la situació de la sanitat catalana” –organitzada per l’associació Cercle de Salut de la qual forma part com a entitat associada col·laboradora el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya-, que va anar a càrrec del director del CatSalut, el Dr. Adrià Comella. Abans de la intervenció de Comella, Jordi De Dalmases, president del COFB, va donar la benvinguda als assistents: “Avui és com una espècie de miracle, tanta i tanta gent del món de la sanitat que has anat coneixent durant 8 o 9 anys, són tots a casa nostra”.
Repàs a quatre dècades de la sanitat catalana
El director del CatSalut es va mostrar “agraït per la presència de tanta gent” i va explicar que volia fer una “reflexió general que donés peu a una reflexió més de fons”. A l’inici de la seva conferència, va distingir “dos moments clarament diferenciats: el primer moment, des de l’inici de les transferències de sanitat, és d’expansió, de consens polític ampli (1981-2009) i el segon és de crisi econòmica“. A través d’aquests dos períodes, va exposar que volia “compartir idees” i fer una “reflexió de fons” sobre la situació de la sanitat catalana.
1981-2009: De l’expansió a la crisi
El primer dels moments que va distingir el director del CatSalut és un “període llarg d’expansió, d’il·lusió, en què tot està per fer i hi ha un consens polític molt ampli i rellevant. Tothom hi posa il·lusió, hi ha més o menys recursos i s’obren equipaments, instal·lacions hospitalàries i d’atenció primària, i en conjunt és un període d’inversions“. Comella va recordar que en aquest període “es crea l’ICS, el CatSalut, hi ha lleis pròpies i es decideix una qüestió molt rellevant i que no passa en altres territoris de l’Estat, que és que Catalunya aposta per mantenir un model mixt (públic-privat) amb el qual es fa concertació”.
Des d’un punt de vista dels professionals, “és una època d’excedent de professionals mèdics i també hi ha visió molt professionalitzada dels metges. La ciutadania se sent propera als metges i els veu propers als seus interessos. Pel que fa a la innovació en Farmàcia, tot i ser rellevant, no és un dels factors clau, tal com ho és actualment”.
2009-actualitat: Canvi de paradigma del model sanitari
Després del període anterior, arriba la crisi. “No la desitja el sistema ni el país, però es produeix com a conseqüència de diversos factors, que no són objecte del que jo us pugui explicar”, va afirmar. És aleshores quan “hi ha un canvi de paradigma: en comptes de créixer es decreix i això fa prendre consciència que ens ha canviat la vida. Hi ha desinversions, retallades i pèrdua en general”. Des del seu punt de vista, els elements essencials d’aquest moment, bàsicament, impliquen haver de fer front a la crisi i haver de ressituar-se mentalment. Paral·lelament, es produeix un increment de l’esperança de vida i apareixen conceptes com cronicitat i fragilitat. També es parla de la gent que té dificultat de serveis assistencials, siguin de benestar o de salut.
Segons el director del CatSalut, “es qüestiona i es malmet el consens polític del sistema sanitari de l’etapa anterior. Hi ha una gran revolució tecnològica i la ciutadania està molt empoderada. De vegades, no entenem per què les coses canvien i els que tenim responsabilitats públiques no som capaços d’explicar-ho amb suficient contundència i, per tant, la ciutadania té tendència a rebutjar-ho”. En l’àmbit dels metges, “es va constituint una visió més laboralitzada del seu rol i es passa de l’excedent a la mancança en alguns territoris i en algunes especialitats“.
Pel que fa a l’àmbit de la cronicitat, esmentada per Comella com a aspecte destacable d’aquest període, des del COFB, es considera que els farmacèutics tenen molt per aportar a l’hora de fer-hi front. De fet, el president del COFB, Jordi de Dalmases, ja va destacar en el seu discurs de la Diada del Farmacèutic del 2018, el rol que ha de tenir el farmacèutic en un “escenari que suposarà tot un repte per a l’Estat del Benestar: l’envelliment de la població, juntament amb la cronificació de la malaltia i l’augment de la dependència”.
Cercle de Salut: una associació dedicada al debat de la política sanitària
A l’inici de l’acte, Bohigas va aprofitar la presentació de la conferència per explicar què és el Cercle de Salut, “una Associació dedicada al debat sobre política sanitària“. “En Sanitat els consellers duraven molts anys i el model sanitari estava molt acceptat i massa debat no hi havia. Ara cal reconèixer que estem una mica desconcertats. Durant 35 anys (més o menys des de l’any 80 fins al 2015) el model sanitari català era indiscutible, acceptat pels 2 partits majoritaris i lligava perfectament amb la idiosincràsia del nostre país”, va exposar Bohigas.
El president del Cercle de Salut també va destacar que actualment “és just reconèixer que el model sanitari ha canviat molt al llarg d’aquests anys, sobretot des que la Generalitat havia creat empreses públiques i consorcis i els havia ubicat dins del CatSalut i aquest n’exercia la governança”. En aquest sentit, va assegurar que “la imatge i potència del model sanitari ha sigut sempre i encara ho és molt viva”.
Altres publicacions d’interès:
- Iñaki Betolaza: “Actualment, però sobretot en el futur, els farmacèutics tindran un paper clau” (Vídeo entrevista) (Gener 2019)
- Boi Ruiz: “Hem d’integrar l’oficina de farmàcia com un element més de l’atenció primària” (Vídeo entrevista) (Juliol 2018)
- Primera de les “Trobades amb la Sanitat” del COFB: Presentació de “El futuro de la Sanidad en España” de José Martínez Olmos (Gener 2018)