Opioides majors, atenció farmacèutica i Programa de manteniment amb metadona (PMM). Aquest va ser el títol de la tercera sessió celebrada al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) sobre el cicle de conferències de reducció de danys a la farmàcia comunitària en què -a través de les intervencions de José Pérez de los Cobos, de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Juliana Salazar, del Servei de Genètica del mateix hospital- van abordar els aspectes següents:

• Actualització en farmacologia dels opioides majors
• Farmacologia i farmacogenètica dels opioides
• Recepta electrònica, farmacogenètica i PRM (problemes relacionats amb el medicament) en el PMM (programa de manteniment amb metadona).

El Programa de Manteniment amb Metadona, un dels 3 àmbits principals de la reducció de riscos

A l’inici de la sessió, Guillermo Bagaria, responsable d’Atenció Farmacèutica del COFB va recordar que “el Programa de Manteniment amb Metadona esdevé una de les 3 potes principals de l’actuació de les farmàcies en la reducció de riscos en l’àmbit de les drogodependències (juntament amb la Prova ràpida del VIH i el Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX)“. “La idea de la sessió és comprendre d’una forma més àmplia la gestió de la metadona i dels opioides. La xerrada no només està destinada als farmacèutics comunitaris i als estudiants d’últim curs de Farmàcia, sinó que també l’hem volgut fer extensiva als professionals dels Centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) que treballen amb la deshabituació d’opioides i que presten un servei en moltes ocasions sinèrgic amb les farmàcies dels municipis”.

Opioides majors, atenció farmacèutica i Programa de Manteniment amb Metadona

José Pérez de los Cobos va exposar les substàncies consumides per heroïnòmans (heroïna i altres substàncies com alcohol, benzodiacepines, cànnabis, cocaïna…), cocaïnòmans (cocaïna i altres, però no heroïna) i alcohòlics (alcohol i altres però no cocaïna o heroïna).

I va destacar que les substàncies susceptibles d’abús activen el sistema de recompensa cerebral la qual cosa provoca plaer, reforç del comportament (repetició) i producció de records. Les etapes de la intoxicació que va descriure el Dr. Pérez de los Cobos són les següents: intoxicació i binges (efectes aguts), abstinència i emocionalitat negativa i preocupació i anticipació.

El doctor també va fer referència a la definició del síndrome de dependència segons la CIE-10 (Clasificación Estadística Internacional de Enfermedades y Problemas Relacionados con la Salud): “Un patró de fenòmens fisiològics, comportamentals i cognitius en què el consum d’una droga o tipus de drogues adquireix una prioritat més alta per un individu que qualsevol altre tipus dels comportaments que van tenir en el passat un valor més elevat. La manifestació característica de la síndrome de dependència és el desig (sovint fort i a vegades insuperable) d’ingerir drogues”. Finalment, va centrar-se en el perfil farmacodinàmic dels opioides i en les bases farmacodinàmiques dels programes de manteniment.

La farmacogenètica del tractament amb metadona

La doctora Juliana Salazar va exposar, com a conclusions de la  la seva intervenció que:

• El tractament de manteniment amb metadona és eficaç i segur, malgrat que hi ha una elevada variabilitat interindividual, resposta i/o toxicitat, explicada en part per la variabilitat de gens implicats en la farmacocinètica i la farmacodinàmica del fàrmac (CYP2B6, CYP2D6 i ABCB1).
• La R-metadona seria la responsable de l’efecte terapèutic i la S-metadona de la toxicitat associada al fàrmac.
• A més de considerar l’efecte de les variants genètiques s’ha de considerar la co-medicació que afecta, especialment, la farmacocinètica de la metadona.

Bona acollida entre els assistents

Guillermo Bagaria, responsable d’Atenció Farmacèutica del COFB, va destacar que la xerrada va tenir una “molt bona acollida” i que “la convocatòria es va fer extensiva a psiquiatres dels  Centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) de la província de Barcelona. Per això, entre els assistents hi havia una representació tant de metges com de farmacèutics que ofereixen el Programa de Manteniment amb Metadona”.

I va afegir: “Amb les ponències del Dr. José Pérez de los Cobos i la Dra. Juliana Salazar, de l’Hospital de Sant Pau, van quedar paleses les dificultats en l’adequació de dosis per la gran variabilitat genètica i ambiental que afecta aspectes farmacodinàmics i farmacocinètics“. Per últim, Bagaria va exposar que durant la sessió “també es van traslladar les moltes interaccions que tenen els opioides majors amb medicació concomitant i l’opacitat de la informació que té l’actual sistema d’ordre mèdica del Programa de manteniment amb metadona en contraposició amb els avantatges que suposarà la seva incorporació a la recepta electrònica“.

Altres publicacions d’interès:

• Pautes de consum d’heroïna i cocaïna a Catalunya i atenció farmacèutica per contrarestar els danys [Cicle de conferències sobre reducció de riscos en la farmàcia comunitària] (Gener 2019)
• Ús terapèutic del cànnabis. Comença el cicle de conferències sobre reducció de riscos en la farmàcia comunitària (Gener 2019)