Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Autoria: Jordi Casas. Farmacèutic comunitari. President del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. President del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona / Joan Francesc Mir. Farmacèutic. Àrea de Projectes i Recerca del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
“S’ha demostrat que la integració del farmacèutic amb la resta d’actors implicats dels centres residencials millora l’atenció al pacient i els seus resultats en salut“
El repte de l’envelliment
L’esperança de vida ha crescut a Espanya, passant de 73,5 anys en homes i 80,6 anys en dones en 1991; a 80,9 en homes i a 86,2 en dones en 2019 [1]. Abans de la crisi sanitària de la COVID-19, es va estimar que entre 2015 i 2050 la població major de 60 anys a nivell mundial gairebé s’anava a duplicar, passant del 12% al 22%.
Es va estimar que el nombre de persones majors de 60 anys superaria als nens menors de 5 anys en 2020 [2]. Tots aquests són indicadors d’una major taxa d’envelliment en la nostra història, la qual cosa suposarà l’aparició de reptes importants per a la nostra societat.
Aquest envelliment de la població sol estar lligat a la presència de múltiples morbiditats, que poden conduir a l’aparició de polimedicació inadequada [3]. Amb la fragilitat i la deterioració cognitiva que es produeix amb l’edat, molta gent gran acaba en situacions de dependència a les quals hem de donar resposta com a societat, com s’ha fet a través de la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència [4] i de tota la legislació autonòmica que pugui haver-se derivat d’ella [5].
Farmacèutics en l’atenció integral a la gent gran
En molts casos, la implicació del farmacèutic comunitari és crucial per a la consecució de l’èxit terapèutic, la reducció dels problemes relacionats amb els medicaments (PRM) i la millora de la qualitat de vida en els pacients ancians ambulatoris que resideixen en els seus domicilis [6,7]. A més de contribuir a la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut a través de la provisió de seguiment farmacoterapèutic [8].
Aquelles persones que necessiten una intensificació de l’assistència social i sanitària per la seva situació de fragilitat i dependència tenen en els centres residencials per a gent gran un entorn substitutiu de la llar adequada i adaptada a les seves necessitats assistencials, per a afavorir la seva recuperació o el manteniment del màxim grau d’autonomia personal i social, en el qual es garanteix l’atenció integral i l’assistència sanitària de la persona [5].
En aquest entorn, a nivell internacional entorn de 1980, es va posar de manifest el rol clínic potencial del farmacèutic en la provisió d’una atenció integrada als residents juntament amb els altres professionals sanitaris implicats, aspecte que no va estar exempt de controvèrsia en els seus principis [9,10].
En l’actualitat i en el nostre context, ja ningú qüestiona la integració de l’atenció farmacèutica amb la resta d’activitats assistencials destinades a residents en centres de gent gran. Mostra d’això és el treball diari que realitzen farmacèutics comunitaris, sociosanitaris i/o hospitalaris en pràcticament tots els centres residencials d’Espanya en col·laboració amb la resta de professionals sanitaris del centre.
Fins i tot s’ha demostrat que els serveis professionals farmacèutics assistencials (SPFA) que es realitzen en residències de gent gran redueixen substancialment el nombre de caigudes entre els residents, la mortalitat, els ingressos hospitalaris, la qualitat en la prescripció en el centre, el nombre mitjà de fàrmacs prescrits per pacient i el cost de l’assistència sanitària proveïda [11].
Manual d’Assistència Farmacèutica en Centres Residencials per a Gent Gran
El Manual d’Assistència Farmacèutica en Centres Residencials per a Gent Gran publicat recentment [13] és un document de màxims que descriu per primera vegada les funcions que realitzen els farmacèutics en el context residencial. Pretén ser un document de referència per a farmacèutics del nostre territori i internacionalment. El Manual defineix que el rol farmacèutic en les residències es pot circumscriure en tres àmbits principalment:
1 – Funcions del farmacèutic integrat dins de l’equip assistencial
S’inclouen en aquest apartat tots aquells serveis cognitius que aporta el farmacèutic en treballar i establir protocols conjunts amb la resta de professionals del centre residencial. Aquesta integració que es comença veure necessària en el context comunitari ambulatori s’ha manifestat així en les residències des de fa temps.
Les funcions que trobem en les que el farmacèutic ha de treballar de forma col·laborativa són, entre altres, la revisió, validació i modificació de tractaments; l’elaboració de la guia farmacoterapèutica del centre; el desenvolupament del pla formatiu en farmacoteràpia dels professionals del centre, etc. El paper del farmacèutic és essencial, ja que aporta una visió complementària i diferent a la que projecten altres professionals sanitaris i socials del centre, que quedaria coixa sense aquesta pràctica col·laborativa i integrada.
2 – Funcions del farmacèutic per al seguiment farmacoterapèutic i d’ús de productes sanitaris i dietoterapèutics en els pacients
El farmacèutic en la residència pot treballar per a garantir l’adherència i el compliment terapèutic dels pacients a través del seguiment farmacoterapèutic. Treballant de manera integrada, pot detectar problemes relacionats amb la medicació (PRM) especialment en aquesta població fràgil en la qual existeix un elevat risc de iatrogènia i major probabilitat d’aparició d’interaccions a causa de la polimedicació. El farmacèutic pot aportar la seva expertesa i coneixement sobre els canvis farmacocinètics i farmacodinàmics que es donen a causa dels canvis fisiològics associats a l’edat. És consultor també per a aportar informació sobre medicaments als altres professionals per a la seva administració i la conciliació dels tractaments prescrits.
Els prescriptors poden secundar-se en la figura del farmacèutic en els centres residencials per a la revisió dels tractaments pautats. Poden avaluar de manera conjunta la seguretat i la necessitat de la medicació presa i, d’aquesta manera, combatre la inèrcia terapèutica en la qual sovint es veuen sumits per la por a la descompensació de l’usuari si es modifica la pauta terapèutica. El farmacèutic consultor pot ajudar a trobar també les millors formes farmacèutiques adaptades als problemes de deglució que puguin tenir i fins i tot pot aconsellar si és possible elaborar un medicament individualitzat a través de la formulació magistral, adaptant-lo al resident.
Aquest rol no es limita exclusivament al medicament, ja que el farmacèutic pot aportar igualment valor per a la dispensació i l’ús de productes sanitaris i també dietoterapèutics. En aquest últim cas és especialment important per l’elevada freqüència de casos de malnutrició i sarcopènia entre la població resident en aquests centres.
3 – Funcions del farmacèutic per a la gestió del dipòsit de medicaments.
Aquest apartat es basa en la guia prèviament desenvolupada [12] en la qual ja es descriu al farmacèutic com el responsable de controlar i optimitzar l’emmagatzematge de medicaments, productes sanitaris i dietoterapèutics en el centre. Per a això, ha d’eliminar aquells que siguin innecessaris, que estiguin caducats o sobre els quals hi hagi alguna alerta de seguretat farmacèutica per part de l’Agència Espanyola del Medicament i Producte Sanitari (AEMPS).
És també responsable del control de l’estoc del centre perquè tinguin els medicaments que puguin ser necessaris en el dia a dia, com també davant circumstàncies d’urgència. Finalment, és responsable de la correcta gestió de residus seguint els protocols de SIGRE perquè aquests residus siguin correctament tractats i no impactin negativament en el medi ambient.
Integració farmacèutica en els centres residencials en les pròximes dècades
El Manual publicat [13] pretén aportar un marc de referència perquè cada farmacèutic pugui adaptar-lo al seu context normatiu autonòmic i la idiosincràsia de cada centre residencial. Com a norma general, però més encara en l’àmbit residencial i sociosanitari, és clau la millora de la comunicació entre professionals i nivells assistencials, que ha de ser bidireccional, per a la millora de la continuïtat assistencial. Hem de col·locar el pacient en el centre del sistema.
S’ha demostrat que la integració del farmacèutic amb la resta d’actors implicats dels centres residencials millora l’atenció al pacient i els seus resultats en salut [11]. No obstant això, aquesta integració pivota sovint sobre voluntarisme i iniciatives particulars. Idealment s’hauria de plantejar un marc normatiu que reguli les condicions i que vingui acompanyat amb una dotació i un model econòmic que permeti la integració i la col·laboració entre els diferents agents de salut i que asseguri la presència en els centres residencials d’un professional tan necessari com és el farmacèutic, per a la millora de la salut dels usuaris i per a aportar-los una major qualitat de vida.
Bibliografia
- Instituto Nacional de Estadística. Esperanza de vida [Internet]. Madrid; 2019. Available: https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259926380048&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios/PYSLayout
- World Health Organization. World report on ageing and health [Internet]. Geneva; 2015. Available: https://www.who.int/life-course/publications/2015-ageing-report/en/
- Cadogan CA, Ryan C, Hughes CM. Appropriate Polypharmacy and Medicine Safety: When Many is not Too Many. Drug Saf. Springer International Publishing; 2016;39: 109–116. doi:10.1007/s40264-015-0378-5
- Boletín Oficial del Estado. Ley 39/2006 de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. Boletín Of del Estado. 2006; 1–30. Available: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2006-21990
- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Decret 142/2010 d’11 d’octubre pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011. D Of la General Catalunya. 2010; 76196–76312. Available: https://dogc.vlex.es/vid/decret-aprova-cartera-serveis-socials-223926203
- Varas-Doval R, Gastelurrutia MA, Benrimoj SI, García-Cárdenas V, Sáez-Benito L, Martinez-Martínez F. Clinical impact of a pharmacist-led medication review with follow up for aged polypharmacy patients: A cluster randomized controlled trial. Pharm Pract (Granada). Grupo de Investigacion en Atencion Farmaceutica; 2020;18: 1–8. doi:10.18549/PharmPract.2020.4.2133
- Guayta-Escolies R. Resultados preliminares del Programa de Atención Farmacéutica a Pacientes Crónicos Complejos (PCAF). Infarma – Encuentro Europeo de Farmacia; 2017.
- Jódar-Sánchez F, Malet-Larrea A, Martín JJ, García-Mochón L, López del Amo MP, Martínez-Martínez F, et al. Cost-Utility Analysis of a Medication Review with Follow-Up Service for Older Adults with Polypharmacy in Community Pharmacies in Spain: The conSIGUE Program. Pharmacoeconomics. 2015;33: 599–610. doi:10.1007/s40273-015-0270-2
- Devenport JK, Kane RL. The role of the clinical pharmacist on a nursing home care team. Drug Intell Clin Pharm. Drug Intell Clin Pharm; 1976;10: 268–271. doi:10.1177/106002807601000502
- Dyer CC, Oles KS, Davis SW. The role of the pharmacist in a geriatric nursing home: A literature review [Internet]. Drug Intelligence and Clinical Pharmacy. Drug Intell Clin Pharm; 1984. pp. 428–433. doi:10.1177/106002808401800522
- Lee SWH, Mak VSL, Tang YW. Pharmacist services in nursing homes: A systematic review and meta-analysis. British Journal of Clinical Pharmacology. Blackwell Publishing Ltd; 2019. pp. 2668–2688. doi:10.1111/bcp.14101
- Fundación Edad&Vida, Consejo General de Colegios Oficiales Farmacéuticos. Guía de actuación en el ámbito de la asistencia farmacéutica en depósitos de medicamentos de centro sociosanitarios o residenciales [Internet]. Madrid; 2017. Available: https://www.edad-vida.org/publicaciones/guia-de-actuacion-en-el-ambito-de-la-asistencia-farmaceutica-en-depositos-de-medicamentos-de-centros-sociosanitarios-o-residenciales/
- Vaca Bermejo R, Casas Sánchez J, Pérez Martínez F, Salgas Tolosà E, Ylla-Català Boré I, Sedano Monasterio E. Manual de Asistencia Farmacéutica en Centros Residenciales para Personas Mayores [Internet]. Madrid; 2021. Available: https://www.portalfarma.com/Profesionales/consejoinforma/Paginas/2021-presentacion-manual-asistencia-farmaceutica-centros-residenciales.aspx
Article originalment publicat a Aula de Farmacia (versió online).
Altres publicacions d’interès:
