Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 14 d’octubre va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) la formació “Microbiota oral: primera línia de defensa davant les infeccions d’orella i de gola”, a càrrec del Dr. F. Javier Hernández Calvín, cap de la Unitat d’Otorrinolaringologia Pediàtrica a l’Hospital Universitari Quirón-Salut Madrid, que va comptar amb el patrocini de Biotical Health. La formació, adreçada a farmacèutics comunitaris, va estar coordinada per Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB.
La importància de la patologia de l’oïda mitjana en la infància
Segons va explicar el Dr. F. Javier Hernández Calvín, la patologia de l’oïda mitjana és la segona malaltia més freqüent en la infància, només per darrere de les infeccions del tracte respiratori superior (ITRS). Entre un 50 i un 85% dels infants tenen un episodi d’otitis mitjana aguda (OMA) fins als tres anys. I un 30% dels infants menors de 5 anys tenen OMA recurrent.
Es tracta, a més, d’una malaltia amb una elevada morbiditat, ja que és la causa més freqüent de prescripció antibiòtica en menors de quatre anys; la causa més freqüent de pèrdua auditiva en la infància (plasticitat neuronal) i la causa més freqüent d’indicació quirúrgica en la infància (tubs de drenatge transtimpànics).
Microbiota oral: implicacions en la salut ORL i paper dels probiòtics
La cavitat oral acull una de les comunitats de microorganismes més diverses i úniques del cos humà. S’han identificat més de 700 espècies bacterianes en aquesta zona i la composició i la relació que tenen amb la salut, no només de la cavitat oral, s’ha convertit en un focus de recerca intensa en els últims anys. Tal com passa a l’intestí, l’equilibri entre els diferents tipus de bacteris es considera fonamental per garantir una funció fisiològica adequada i evitar possibles processos patològics.
Tenint en compte que es tracta d’un camp en estudi i evolució constant, durant la sessió es va fer un repàs de la microbiota oral, les implicacions que té en la salut ORL i el paper dels probiòtics en les malalties relacionades amb les vies respiratòries altes.
Impacte ambiental en el microbioma del tracte respiratori superior i l’orella mitjana
Dins d’aquest bloc, el doctor va aprofundir en l’impacte que poden tenir en el microbioma del tracte respiratori superior i l’orella mitjana els antibiòtics, la lactància materna, la vitamina D i el tabac.
En relació amb els antibiòtics, el cap de la Unitat d’Otorinolaringologia Pediàtrica a l’Hospital Universitari Quirón-Salut Madrid, va referir-se a un estudi que mostrava que el tractament antibiòtic recent és el factor inductor més robust de canvi de la microbiota de la nasofaringe. En el cas del tabac, va afirmar que els infants que viuen en un ambient tabàquic tenen un risc més elevat d’otitis mitjana aguda (OMA), però la seva relació amb la microbiota de la nasofaringe o de l’orella mitjana no ha estat estudiada.
Els probiòtics
Segons, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els probiòtics són microorganismes vius que, administrats en les quantitats adequades, confereixen un benefici per a la salut de l’hoste.
Tal com va exposar el Dr. F. Javier Hernández Calvín, hi ha 3 grans grups de probiòtics: ferments làctics, bifidobacteris i llevats. Pel que fa a les característiques d’un probiòtic oral ideal, el doctor va fer referència a:
- L’especificitat: Capacitat de colonització dels nínxols implicats en la patologia, reduir la capacitat d’invasió de la mucosa per agents patògens i antagonisme específic (in vitro/in vivo) davant aquests patògens.
- La seguretat
- L’estabilitat: Supervivència de la soca i persistència en el temps.
- L’eficàcia demostrada en assajos controlats.
Probiòtics i infeccions de repetició
Finalment, el doctor va fer referència a l’administració de probiòtics en la infància en relació amb la patologia ORL. I va explicar que poden aconsellar-se en aquells pacients amb infeccions de repetició en el tracte respiratori superior com: otitis mitjana aguda, amigdalitis aguda i rinosinusitis aguda vírica/bacteriana. També en aquells que han tingut un accés precoç a les llars d’infants o que pateixen alteracions en l‘alimentació.
Conclusions
Com a conclusions de la seva intervenció, el doctor va exposar que encara queden qüestions clau per respondre sobre la dinàmica del microbioma en la patogènesi de l’otitis mitjana i que és necessària una millora en l’obtenció de mostres. També va destacar que fan falta nous estudis per entendre com els factors ambientals i genètics modifiquen el desenvolupament de la microbiota en l’esfera otorrinolaringològica.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
