Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 7 d’abril va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) la formació “Hipoglucèmies greus, què hi podem fer? Indicacions i tractaments”. Patrocinada per Lilly i organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica, tenia per objectius que els assistents es posessin al dia pel que fa a les guies i les recomanacions per tractar les hipoglucèmies i les hipoglucèmies greus, ampliessin coneixements sobre els tractaments disponibles i adquirissin habilitats d’actuació farmacèutica en el tractament del pacient.
La formació s’adreçava a farmacèutics hospitalaris, d’Atenció Primària i comunitaris. Les ponents van ser la Dra. Marga Giménez, cap de la Unitat de Diabetis, del Departament d’Endocrinologia de l’Hospital Clínic i Cristina Morales, farmacèutica d’Atenció Primària de la Unitat de Farmàcia del SAP Vallès Oriental.
Aspectes clínics i conseqüències de les hipoglucèmies
Tal com va exposar la Dra. Marga Giménez, “en diabetis, en els últims anys, ha canviat la definició d’hipoglucèmia. De fet, entenem com a hipoglucèmia qualsevol episodi en el qual el pacient presenta una glucèmia inferior a 70 mg/dL. En la darrera època, els episodis d’hipoglucèmia s’han dividit en dos nivells. Entenem com a nivell 1 els valors d’hipoglucèmia entre 70 i 54 mg/dL i com a nivell 2 es consideren tots els episodis que tenen associat un valor de glucosa per sota de 54. En aquest segon nivell, és quan el risc de neuroglucopènia i esdeveniments aguts i el risc d’hipoglucèmia greu s’incrementa”.
Simptomatologia
Pel que fa a la simptomatologia associada als episodis d’hipoglucèmia, la Dra. Giménez va diferenciar, d’una banda, “els símptomes més adrenèrgics i que solen presentar-se a l’inici de la malaltia, durant els primers anys. Acostumen a ser simptomatologies vinculades a l’estrès, que fan que la persona se senti malament i tingui ganes de menjar (exemple: suor, gana, trobar-se malament, palpitacions, sensació que d’haver de buscar alguna cosa per menjar i resoldre aquella situació). Això és el que acaba constituint el que coneixem com la tríada de la detecció i el tractament de la hipoglucèmia. En altres paraules: determinar el valor de glucosa, tenir símptomes compatibles, menjar i que desapareguin els símptomes”.
D’altra banda, la doctora va afegir que “quan això succeeix durant moltes vegades, al llarg de molts anys, o quan hi ha determinats fàrmacs o situacions concomitants, amb el temps es van perdent aquests símptomes adrenèrgics i apareixen uns altres símptomes que són neuroglucopènics, que ja no són tan fàcils de detectar (la persona ja no té la necessitat de menjar alguna cosa dolça) i potser l’única simptomatologia és que ja no és capaç de concentrar-se en la feina que està fent o que fa alguna cosa rutinària moltes vegades seguides”.
Sigui com sigui, segons va exposar la doctora, “independentment del valor de glucosa que tinguis o independentment dels símptomes que tinguis, es considerarà greu qualsevol hipoglucèmia quan vagi associada a un estat de neuroglucopènia suficient com perquè el pacient no sigui capaç de resoldre aquella situació“.
El professional farmacèutic i l’educació diabetològica
Per la seva banda, Cristina Morales, farmacèutica d’atenció primària de la Unitat de Farmàcia SAP Vallès Oriental, va començar la seva intervenció referint-se a l‘objectiu del tractament de la hipoglucèmia greu, que consisteix en normalitzar la concentració de glucosa plasmàtica. Tot seguit, va fer referència als tipus de glucagó, als mecanismes d’acció d’aquest i a la seva indicació i posologia.
Així com a les situacions especials i les contraindicacions (hipersensibilitat principi actiu i/o excipients, feocromocitoma i insulinoma). També va recordar que el glucagó no és efectiu en pacients amb glucogen hepàtic esgotat. Per tant, no és efectiu en dejú prolongat, insuficiència adrenal, hipoglucèmia crònica i hipoglucèmia induïda per alcohol.
Hipoglucèmia
La hipoglucèmia es defineix com qualsevol episodi, amb símptomes o sense, en què els nivells plasmàtics de glucosa se situen per sota de 70 mg/dL o 3.9 mmol/L. Es calcula que els pacients amb DM1 poden tenir una mitjana de dos episodis d’hipoglucèmia simptomàtica/setmana i un de greu a l’any mentre que els pacients amb DM2 l’estimació d’hipoglucèmia greu és de 12 episodis/100 pacients/any.
Aquests episodis poden ser causats per dosis inadequades d’antidiabètics sumades a una alimentació insuficient i falta d’exercici físic.
A la part final de la seva intervenció, Morales va referir-se als punts clau de l’educació diabetològica: símptomes d’alerta, causes, autotractament a domicili (i en altres entorns com l’escolar), prevenció de les hipoglucèmies, registre de la hipoglucèmia i causa, i informació al pacient i familiars centrada en la utilització i conservació del glucagó.
Activitat organitzada conjuntament amb:
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
