Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 8 de juny el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona va acollir la conferència “Vacunació contra l’herpes zòster. Què cal saber?”, amb el patrocini de GSK. La xerrada va anar a càrrec de la Dra. Cristina Masuet, cap de servei de Medicina preventiva i salut pública de l’Hospital de Bellvitge. Aina Surroca, secretària de la Junta de Govern del COFB i responsable de la Comissió Delegada de Formació, va moderar la sessió.
L’objectiu d’aquesta conferència va ser repassar les característiques de l’herpes zòster, la seva patologia i epidemiologia i la recent vacuna comercialitzada, així com donar resposta a les consultes i dubtes que arriben a la farmàcia per part dels pacients i que poden sorgir durant la dispensació de la vacuna.
Coneixent més sobre l’herpes zòster
La Dra. Masuet va iniciar la sessió fent un breu repàs de la patologia de l’herpes zòster, recordant que “el sistema immunitari canvia al llarg de la vida de les persones“. Repassant les diferents fases del cicle vital, va explicar que “el sistema immunitari dels nounats és immadur i els exposa al risc d’infecció. Durant l’edat adulta la immunocompetència ascendeix, fent disminuir el risc de patir malalties infeccioses. Amb l’envelliment, el sistema immunitari es va debilitant gradualment, concepte anomenat immunosenescència, que implica un risc més gran de patir infeccions i la major virulència d’aquestes”.
Estadísticament, va detallar que “el 90% de les persones que pateixen un zòster són immunocompetents, i el 99% de les persones de 50 anys o més conviuen amb el virus de la varicel·la”. També va destacar que “aquest virus es pot reactivar en qualsevol moment fent que una de cada tres persones desenvolupi herpes zòster en algun moment de la seva vida”. Des d’un punt de vista geogràfic, va indicar que “els genotips del virus de la varicel·la són diferents depenent dels diferents entorns. El més comú a l’hemisferi nord i climes temperats és el genotip E“.
Pel que fa als símptomes i complicacions de l’herpes zòster en pacients immunocompromesos, Masuet va precisar que poden ser més greus i duradors: “les lesions tenen una formació perllongada, són més grans i nombroses, i poden tenir una base hemorràgica. Hi ha un major risc de complicacions de l’herpes zòster i, fins i tot, derivar en una malaltia més greu com l’hepatitis o la virèmia”. En va destacar la neuràlgia postherpètica (NPH) com a complicació més freqüent.
La vacunació contra l’herpes zòster
Per finalitzar, després d’explicar algunes de les noves recomanacions de la vacunació davant l’herpes zòster anunciades l’any 2021, on s’incorporaven a la vacunació d’aquelles persones amb certes condicions de risc i en funció de la seva edat, Masuet, va voler remarcar que “les vacunes que tenim per fer front a la varicel·la i l’herpes zòster són vacunes efectives en tots els genotips“. Per concloure, va analitzar les característiques de la vacuna Shingrix®, recentment comercialitzada .
Shingrix® està indicada per a la prevenció de l’herpes zòster i la neuràlgia postherpètica en adults a partir dels 50 anys i adults a partir dels 18 anys que tinguin un major risc d’herpes zòster. L’ús de Shingrix® ha d’estar basat en les recomanacions oficials i no està indicada per a la prevenció de la infecció primària pel virus de la varicel·la.
Amb el patrocini:
Altres publicacions d’interès:
