Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 7 de març, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC), la formació “Pacient MPOC complex: revisió de l’evidència” amb el patrocini de GSK. La formació, que va comptar amb prop de 100 farmacèutics i farmacèutiques d’atenció primària inscrits (presencial i en línia), va anar a càrrec de Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària de COFB; Alicia Marín, coordinadora de l’Hospital de Dia de Pneumologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en MPOC; Pere J. Simonet, metge de família del CAP Maria Bernades – EAP Viladecans 2, Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut; i de Tomàs Molina, meteoròleg i cap de meteorologia de TV3.
Els objectius de la formació van ser conèixer les guies terapèutiques per al tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), revisar les característiques i la utilitat de triples teràpies tancades, analitzar els avantatges i desavantatges de les combinacions i entendre l’impacte de la teràpia inhalada en el medi ambient.
Guies de referència i pautes per a l’harmonització per al tractament de l’MPOC
La sessió formativa la va iniciar Alicia Marín, coordinadora de l’Hospital de Dia de Pneumologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, que va indicar els punts claus de l’MPOC, que és “una malaltia crònica pulmonar heterogènia, que es caracteritza pels símptomes respiratoris crònics a causa d’anormalitats de les vies aèries i/o alveolars que produeixen obstrucció persistent al flux aeri”. Marin va explicar que el primer factor de risc de l’MPOC és el tabaquisme, tot i que hi ha altres exposicions ambientals que també poden afectar. Entre els símptomes respiratoris més comuns destaquen la dispnea progressiva, la tos i/o producció d’esputs, segons va concretar.
Marín va compartir els aspectes clínics més rellevants d’aquesta malaltia, des del diagnòstic a la simptomatologia específica. Pel que fa als objectius de l’estratègia del tractament, va comentar que, cal “reduir els símptomes i el risc” i va anomenar algunes mesures generals per al tractament com: la deshabituació tabàquica, la vacunació, l’activitat física, la nutrició i les comorbiditats. “El maneig farmacològic de l’MPOC es basa en la integració de l’avaluació dels aspectes clínics rellevants, els objectius terapèutics i les característiques i preferències del pacient”, va assegurar Marín.
En la darrera part de la seva intervenció, va centrar-se en les pautes per a l’harmonització del tractament farmacològic. Per fer-ho, va referenciar les “Pautes per a l’harmonització del tractament farmacològic de la malaltia pulmonar obstructiva crònica”, que entre els principals objectius destaca per “l’abordatge de la política farmacèutica i del medicament d’una forma integral i integrada amb la resta del sistema sanitari i els sectors productius, per millorar els resultats en salut i fomentar l’ús racional, segur i eficaç i eficient dels medicaments”.
Control clínic de l’MPOC
A continuació, va intervenir el doctor Pere J. Simonet que va puntualitzar que “com més aviat diagnostiquem al pacient amb MPOC, millor pronòstic i tractament podem oferir al pacient”. Tanmateix, va afegir que l’MPOC és una malaltia progressiva i que, per això, és molt important saber on estem per poder tenir clar quina és la història natural de la malaltia i quins són els objectius a marcar. En aquest sentit, va especificar els objectius per al control de la malaltia: a curt termini, reduir els símptomes, alleugerir els símptomes, millorar la tolerància a l’exercici i millorar l’estat de salut; i, a llarg termini, reduir el risc per prevenir i tractar aguditzacions, prevenir la progressió i reduir la mortalitat.
Pel que fa al control clínic de l’MPOC, Simonet va comentar que “s’entén com la situació desitjable en la qual es manté una condició de baix impacte durant un llarg període de temps, segons la gravetat de la malaltia”. Simonet va relacionar els motius del control deficient, en funció del professional, el medicament, la gestió del procés i del pacient; i va detallar els factors determinats del control clínic de l’MPOC, que són l’activitat física, l’adhesió terapèutica, la tècnica inhalada, el nivell assistencial i les comorbiditats. També va abordar l’adhesió terapèutica de l’MPOC i com es pot millorar i va recalcar la rellevància de la participació del pacient en la presa de decisions terapèutiques. En darrer lloc, va incidir en el fet d’avaluar i revisar si cal replantejar els tractaments i va posar en relleu la importància de la continuïtat assistencial.
Tractament farmacològic de l’MPOC
Seguidament, la vocal d’Atenció Primària de COFB, Roser Vallès, va parlar sobre “la base del tractament farmacològic de l’MPOC, que són els broncodilatadors inhalats”, que han demostrat que “disminueixen símptomes i la freqüència i la gravetat de les exacerbacions i milloren la tolerància a l’exercici i la qualitat de vida”. Ara bé, “fins ara, no existia evidència que el tractament farmacològic modifiqués la progressió de la malaltia però ara, en nous estudis, hem vist que, en algun cas, pot ser que redueixin la mortalitat”, va assegurar Vallès.
Per a la prescripció d’inhaladors, la vocal d’Atenció Primària del COFB, va enumerar i profunditzar en els cinc passos a seguir: escollir el grup farmacològic, decidir el principi actiu, pactar quin dispositiu inhalador és més adequat, explicar com utilitzar-ho i comprovar-ho i valorar l’adherència al cap d’un mes.
Com serà el món de la salut l’any 2030?
En darrer lloc, va intervenir el meteoròleg i cap de meteorologia de TV3, Tomàs Molina, que va iniciar la seva presentació fent referència a la necessitat d’adaptació i al sentit comú, ja que “el món està canviant i tampoc passa res”. Alhora que va repassar com ha canviat el món en els darrers mil anys perquè “per veure que el món està canviant, hem de veure com ha canviat”.
“El que fem, des del món de la ciència, és preveure escenaris, fer possibles futurs per veure com serien”, va explicar el meteoròleg. En aquest sentit, va mostrar diferents gràfics que evidenciaven els canvis en el clima, que es produiran en els pròxims anys. Per a contrarestar-ho, Molina va compartir alguns casos per exemplificar com, des del sector de la salut, es pot reduir l’impacte de CO₂. Per això, va evidenciar quin és l’impacte dels inhaladors en la petjada de carboni i va exposar que “es pot innovar compensant les emissions de CO₂”, ja que “existeixen altres inhaladors amb mecanismes alternatius, com els inhaladors de pols seca”. De la mateixa manera, també va referenciar com reduir els gasos anestèsics amb altres alternatives com l’isoflurà o el sevoflurà.
Amb la col·laboració de:
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
