Estàs aquí: Inici > Món col·legial > Farmacogenètica i farmàcia comunitària: la seva relació explicada per experts

Farmacogenètica i farmàcia comunitària: la seva relació explicada per experts

23 novembre 2017

Els passats dies 13, 14, 15, 20 i 21 de novembre el COFB va acollir la segona edició del curs Fem camí cap a la farmacogenètica dirigit per la Dra. Montserrat Baiget, directora emèrita del Servei de Genètica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. El curs tenia per objectiu formar els farmacèutics en l’àmbit de la farmacogenètica perquè en un futur immediat siguin capaços d’oferir serveis farmacogenètics a l’alçada d’una medicina de precisió o medicina P4 (personalitzada, predictiva, preventiva i participativa) que a la pràctica els diferenciarà d’altres proveïdors de farmàcia i crearà un nou nínxol professional en l’atenció farmacèutica.

Després de finalitzar el curs, la Dra. Baiget ens va atendre i ens va explicar que en els darrers anys un dels principals avenços de la farmacogenètica ha estat “la identificació de nombrosos marcadors genètics que prediuen la resposta i/o toxicitat a diversos fàrmacs. Es tracta d’un fet d’especial transcendència, que ressalta la necessitat que els professionals sanitaris estiguin formats en aquesta àrea del coneixement”.

La Dra. Montserrat Baiget durant una classe del curs "Fem camí cap a la farmacogenètica".

La Dra. Montserrat Baiget durant una classe del curs Fem camí cap a la farmacogenètica.

D’altra banda, Guillermo Bagaria, docent del curs i vicetresorer i responsable d’Atenció Farmacèutica del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, ens va comentar que “no ens podem quedar al marge dels avenços respecte a la farmacoteràpia. “La formació és inherent a la professió farmacèutica i la farmacogenètica ha de ser pròpia del farmacèutic“. Bagaria també va afegir que la farmacogenètica “és un camp que es troba en un creixement exponencial i en el qual apareixen novetats constantment”. Des del seu punt de vista, la incorporació de la farmacogenètica a la pràctica clínica “és més lenta i, avui en dia, el vincle entre fàrmacs i genètica el trobem fonamentalment en l’oncologia hospitalària on els cribratges genètics són cada vegada més freqüents”.

La Dra. Baiget coincideix també amb aquesta afirmació. “La principal aplicació de la farmacogenètica es troba en el camp de l’oncologia, on actualment ja hi ha diversos marcadors genètics d’obligada determinació per prescriure un fàrmac (exemple: anàlisi de l’estat mutacional de KRAS i NRAS per prescriure cetuximab o panitumumab en càncer colorectal metastàtic)”, va afirmar. Les principals línies d’investigació també se centren, segons ella, en el camp de l’oncologia. “Tenint en compte que el càncer es tracta d’una malaltia genètica, és lògic que la resposta farmacològica als tractaments administrats depengui en molts casos de les mutacions detectades als tumors”, va explicar.

La farmacogenètica és aquella ciència que estudia la variabilitat dels individus a l’efecte dels fàrmacs a partir de les diferències genètiques que podem trobar entre la població i permet individualitzar els tractaments als pacients. Davant d’una mateixa dosis d’un determinat fàrmac ens podrem trobar amb metabolitzadors ultraràpids (en els que l’efecte serà infraterapèutic) i metabolitzadors ultralents (en els que l’efecte pot ser tòxic). L’Agència Europea del Medicament defineix la farmacogenètica (FG) com la disciplina que estudia la influència que tenen les variacions en la seqüència de l’ADN sobre la resposta als fàrmacs.

Aplicació de la farmacogenètica a la farmàcia comunitària

Segons Guillermo Bagaria, actualment “s’estan explorant les possibilitats que ofereix la farmacogenètica amb grups farmacoterapèutics concrets i s’estan cercant les sinergies interprofessionals necessàries per establir un protocol, un grup de treball, un pilot i una valoració de resultats a partir dels quals prendre decisions”. Exposa que “igual que pensem que el sexe, l’edat, el pes o l’alçada són paràmetres fonamentals per definir dosis terapèutiques i igual que considerem que aquesta funció ens és pròpia, creiem que tota informació que ens permeti garantir l’ús racional, segur i eficaç dels tractaments hauria de ser incorporada a la pràctica habitual del farmacèutic“.

De cara al futur, Bagaria espera que farmacogenètica i farmàcia comunitària estiguin “indissolublement unides” i s’incorpori la farmacogenètica a la pràctica habitual dels farmacèutics. “És un repte important que requerirà esforç i estudi, però cal que les passes que fem en aquest sentit siguin prudents, rigoroses, consensuades, integratives i suposin un balanç cost-eficàcia favorable que ens permetin en un futur concertar el servei”, va afegir.

La Dra. Baiget destaca també el potencial de futur de la farmacogenètica: “Es tracta, sens dubte, d’un camp d’investigació en expansió, i cada cop seran més els fàrmacs que requeriran algun tipus de test genètic per tal de poder-se prescriure“.

L’equip docent del curs estava format per:

  • Baiget, Montserrat, directora emèrita, Servei de Genètica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona
  • Bagaria, Guillermo,  farmacèutic comunitari, graduat superior de Biotecnologia, vicetresorer i responsable d’Atenció Farmacèutica del COFB
  • Gallano, Pia, Servei de Genètica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona
  • Arranz, M. Jesús, Fundació Docència i Recerca, Mútua de Terrassa, PMGenExperts
  • Riera, Pau, Servei de Genètica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona
  • Páez, David, Servei d’Oncologia Mèdica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona
  • Sabater, Joan, Membre de la “Pharmacogenomics Research Network”, president d’Eugenòmic
  • Brunet, Mercè, Centre de Diagnòstic Biomèdic. Hospital Clínic, Barcelona
  • Llerena, Adrián, Facultat de Medicina, Farmacologia, Universitat d’Extremadura, Membre de la “Pharmacogenetics Working Party” de la EMA

Valoració del curs

La Dra. Baiget considera que el curs Fem camí cap a la farmacogenètica té un “elevat interès“, ja que “permet formar els farmacèutics comunitaris en una àrea del coneixement que, com a experts del medicament, hem de conèixer”. Des del seu punt de vista, “el curs permet que els alumnes s’introdueixin en el món de la farmacogenètica i coneguin com aquesta disciplina està contribuint i, sens dubte, seguirà contribuint en el futur, a una teràpia més personalitzada en l’ús de fàrmacs tan diversos com els antidepressius, els antipsicòtics, els citostàtics o els antiagregants”.

Guillermo Bagaria coincideix també amb aquestes reflexions i va ressaltar la importància d’una formació com la que es va portar a terme perquè  “si els farmacèutics no s’adapten a l’evolució de la ciència, no aportaran a la societat tot allò que aquesta els demana. La ciència avança i ens hem de reciclar permanentment per oferir un servei a la societat rigorós, responsable i útil”.

 

 Amb la col·laboració de:

Fundación Instituto Roche

 

Altres publicaions relacionades recollides al Blog:

Deixa un Comentari

Els comentaris es moderaran. És necessària la identificació de l’autor (nom, cognom i correu electrònic tot i que l’adreça no es publicarà) i que el contingut es refereixi a la temàtica del post. Seran eliminats els comentaris difamatoris o que utilitzin un llenguatge ofensiu.

*

Torna a Dalt