“Necessitem un marc regulatiu i econòmic estable si volem invertir en el nostre futur” Luis J. González, president del COFM

Entrevistem Luis J. González Díez, nou president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Madrid. El 17 de juny va prendre possessió la nova Junta de Govern del COFM, proclamada electa el passat 4 de juny. Llicenciat en Farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid l’any 1977, ha estat vinculat a la Junta del Col·legi al llarg de quinze anys: ha exercit com a secretari del Col·legi (2006-2014) i vocal d’Oficina de Farmàcia (1999-2006). Prèviament, va ser Tresorer de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) i Vicesecretari de l’Associació d’Empresaris Farmacèutics de Madrid (Adefarma).

Quins són els principals reptes als quals s’enfronten els farmacèutics a Madrid?

No crec que siguin molt diferents al de la resta de companys. Considero que els farmacèutics hem d’assumir noves responsabilitats assistencials i un major protagonisme sanitari i social en àmbits com la dependència, l’assistència domiciliària, el seguiment dels pacients crònics i polimedicats o la promoció activa de la salut. És una oportunitat per a la professió i també és el que ens reclama la societat. Ara és el moment de buscar la millor fórmula i el millor marc per respondre amb garanties i obtenir resultats en la salut dels pacients, perquè el que no fem nosaltres, uns altres s’encarregaran de fer-ho. Però dit això, també opino que ens han de deixar. Perquè no es pot seguir incidint en el sector amb rebaixes, retallades i descomptes. Necessitem un marc regulatiu i econòmic estable si volem invertir en el nostre futur i això és un repte que tenim pendent tota la professió.

Com creu que pot ajudar el Col·legi que presideix a fer avançar la professió?

El Col·legi ha de liderar aquests canvis i facilitar al màxim, amb la seva labor d’informació, formació i suport tècnic, aquest important pas professional. Hem de promoure estàndards de qualitat dels serveis professionals farmacèutics perquè, d’una altra manera, es produirà una fragmentació de la xarxa d’oficines de farmàcia que no serà beneficiosa ni per als farmacèutics ni tampoc per a la societat. I hem de buscar el suport de les administracions, dels agents del sector i també de la resta de professionals sanitaris, perquè és un procés que exigeix la màxima col·laboració i compromís de tots si volem que es converteixi en una realitat.

Quins són els seus principals objectius per a aquesta legislatura?

Volem seguir treballant per millorar les condicions laborals i professionals dels farmacèutics i per crear noves oportunitats per seguir creixent com a professió. El primer, des del punt de vista de la farmàcia comunitària, és assegurar l’abonament puntual de les facturacions. El pagament de les receptes ha de seguir sent una prioritat dins de la despesa pública, com ha sabut reconèixer el govern madrileny durant aquests últims anys que han estat molt durs per al sector. Ara crec que s’obre un bon moment per recuperar el terreny perdut i reforçar l’economia de la xarxa d’oficines de farmàcia. Quin dubte cap que els nous serveis assistencials que puguem prestar des de la farmàcia han de ser, a més d’un nou horitzó professional, una nova font d’ingressos per al sector i hem de trobar la fórmula per explotar-los de forma convenient perquè resultin eficaços per als pacients i també eficients per al sistema. Al Col·legi estem desenvolupant els serveis d’SPD i control de l’asma dins del catàleg acordat amb la Conselleria de Sanitat i, pròximament, presentarem una nova iniciativa sobre pacients crònics dependents que confio sigui recolzada. En aquesta línia de col·laboració, volem treballar sense oblidar de potenciar tots els elements que contribueixin a la millor gestió de les farmàcies.

Parli’ns del seu equip.

Són un equip de professionals magnífic, experts en les seves àrees de treball i amb experiència i il·lusió per treballar per a la professió. Tinc molta confiança en la capacitat de la nova Junta de Govern i m’estan demostrant des del primer minut la seva entrega i les ganes de fer propostes de millora en tots els aspectes de l’exercici professional. Aprofito l’ocasió per animar a tots els col·legiats a què es posin en contacte amb el Col·legi i amb els vocals per resoldre els seus dubtes i participar de forma activa en l’activitat col·legial, perquè volem conèixer de primera mà quins són els problemes i les inquietuds professionals per oferir solucions que de debò siguin útils per a tots els farmacèutics.

Els Col·legis de Farmacèutics de Madrid i Barcelona tenen diversos projectes conjunts (Infarma, Àgora Sanitària), com valora la relació d’aquests últims anys? Existeixen possibilitats d’afrontar noves iniciatives?

És una història d’èxit, crec que la línia de col·laboració oberta entre els dos col·legis més importants d’Espanya ha estat un gran encert i els projectes conjunts esmentats són avui dia un dels nostres principals actius que volem seguir potenciant en el futur. No hi ha dubte que es pot aprofundir amb noves iniciatives, com diu, sempre que redundi en el benefici dels nostres col·legiats. Infarma i Àgora Sanitària són dos bons exemples que junts el nostre abast és més gran i també ho és la qualitat dels serveis professionals que podem oferir als nostres col·legiats.

Com li agradaria que fos la farmàcia del futur? Cap a on creu que ha d’avançar?

És una cosa que hem de decidir tots els professionals. Juntament amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, vam obrim un procés de reflexió amb els col·legiats per conèixer quines eren les seves expectatives i motivacions. Ens vam trobar amb un acord ampli: el futur exigeix una major implicació del farmacèutic en el tractament farmacològic del pacient i cal oferir respostes assistencials més ajustades als problemes i necessitats reals dels pacients, perquè ja no n’hi ha prou amb la nostra labor de dispensació de medicaments. Aquest crec que és l’eix sobre el qual ha de girar qualsevol actuació farmacèutica futura. Em sembla molt interessant en aquest sentit potenciar els serveis sociosanitaris, tenint en compte la piràmide demogràfica de la població. Podem fer una gran labor i ho estem demostrant ja en el seguiment dels pacients crònics i polimedicats i en moltes àrees com la dependència, la nutrició o en tot el que té a veure amb les polítiques de promoció de la salut. És un camí que considero molt estimulant per a la professió, sempre i quan assegurem be l’estabilitat econòmica del sector i ens dotem d’un marc normatiu que ens permeti créixer com a professionals.