Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 14 de gener va tenir lloc la conferència “Abordatge de la fitoteràpia, des de l’Atenció Primària fins a la farmàcia comunitària”, que va anar a càrrec de M. José Alonso, farmacèutica comunitària, i Francisco Marín Jiménez, metge d’Atenció Primària. La sessió va començar plantejant si, realment, hi ha una relació fluida entre la fitoteràpia, els centres d’Atenció Primària i la farmàcia comunitària.
A continuació, es van aportar dades d’una enquesta realitzada a professionals dels Centres d’Atenció Primària del Prat de Llobregat: Disset de setembre, Ramona Via, i Dr. Pujol i Capsada. Entre els professionals enquestats d’aquests tres centres, un 45,5% declarava tenir pocs coneixements específics de fitoteràpia; un 36.4% declarava no tenir cap mena de coneixements fitoterapèutics; un 9,1% afirmava tenir coneixements moderats i un altre 9,1% responia tenir coneixements suficients per a una pràctica segura. Aquesta enquesta va servir als ponents per apuntar que un dels principals problemes amb què es troben els professionals sanitaris a l’hora de prescriure un producte fitoterapèutic és el preu d’aquests tipus de producte, que no són finançats.
M. José Alonso, farmacèutica i Francisco Marín, metge d’Atenció primària van impartir la conferència.
Oficina de Farmàcia i Atenció Primària
L’enquesta presentada pels ponents també va servir per analitzar com es perceben les farmàcies per part dels professionals sanitaris. Un 56,86% d’aquests professionals considera que potser sí que es tracta d’agents de salut infrautilitzats pel sistema; un 34,1% creu que definitivament es tracta d’agents de salut infrautilitzats pel sistema i un 9,1% considera que no.
L’oficina de farmàcia, porta d’entrada al sistema de salut
Durant la conferència es van oferir algunes pautes per tal d’avaluar la gravetat d’un pacient que arriba a l’oficina de farmàcia com tira reactiva d’orina, faringotest, pulsioxímetre, mesurar la temperatura corporal i també la freqüència cardíaca i la glucèmia.
Patologies hivernals i mesures de prevenció
Tot seguit, es va fer un repàs dels quadres infecciosos típics de l’estació hivernal com poden ser el refredat, la grip i, enguany, la COVID-19. També es va fer referència a una sèrie de quadres que acostumen a ser complicacions (sobreinfeccions per bacteris) de refredats comuns com la bronquitis, la faringoamigdalitis aguda, la sinusitis, l’otitis i la laringitis.
Mesures preventives
Per tot plegat, també es va fer un repàs de les mesures preventives; un seguit de mesures generals que també serveixen per evitar un contagi quan ja estem infectats com rentar-se les mans amb freqüència, utilitzar mocadors de paper d’un sol ús, evitar corrents d’aire i canvis bruscs de temperatura i desestimar el consum de tabac.
Arran de l’aparició de la COVID-19, també es podrien afegir com a mesures preventives la bona ventilació dels espais i l’ús de mascaretes. Tant en el cas de la grip com en el cas de la COVID-19 actualment es disposa de vacunes. En el cas de la COVID-19, la vacuna s’està administrant, en primer lloc, a personal sanitari i persones vulnerables.
Plantes de protecció i alleujament dels símptomes amb accions específiques: magrana, cúrcuma i gingebre
Segons van exposar els ponents, la magrana té acció antiinflamatòria, antiviral i antibacteriana. Diversos estudis han demostrat que els extractes que contenen entre un 60 i un 90% de compostos polifenòlics de la magrana poden inhibir significativament la replicació del virus de la grip A.
Aquestes tres accions descrites en el cas de la magrana també les té la cúrcuma que, a més, destaca pel seu efecte antioxidant i antifúngic (curcumina). La curcumina interromp la infecció viral, dirigint-se directament a les proteïnes virals, inhibint la producció de partícules i l’expressió gènica i bloquegen entrada, replicació i gemmació de virus.
En el cas del gingebre, es va afirmar que alguns dels seus components van demostrar activitat antiviral i activitat antibacteriana contra bacteris periodontals. També es va recordar que el gingebre s’ha d’utilitzar amb precaució en individus que pateixin gastritis, úlcera pèptica o reflux gastroesofàgic.
A l’última part de la sessió, es van exposar diferents casos clínics i exemples de consell farmacèutic de productes de fitoteràpia. Aquests productes, segons es va exposar, es poden utilitzar també per prevenir nous episodis (s’aconsella prendre’n durant dues setmanes i repetir si és necessari).
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
