Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat mes de novembre, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar, conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC), la tercera edició del curs “Actualització en oncologia hematològica” amb el patrocini d’AstraZeneca, Bristol Myers Squibb i Janssen. El vocal d’Hospitals del COFB, David Conde, va coordinar i moderar el curs adreçat a farmacèutics i farmacèutiques d’hospitals.
Els objectius de la formació van ser “actualitzar la gestió i el tractament dels diferents càncers hematològics i posar al dia els aspectes relacionats amb l’atenció farmacèutica en la dispensació de tractaments per combatre aquests càncers”, va comentar Conde.
El vocal va valorar molt positivament el curs en què es van abordar patologies “considerades d’interès capital” i que “ha estat un èxit d’assistència, amb més de 125 inscrits”. Respecte al format, va explicar que els ponents van repassar cada patologia en qüestió, l’abordatge terapèutic i les perspectives de futur.
Novetats terapèutiques en els tractaments en càncers hematològics
Leucèmia limfocítica crònica
En la primera sessió del curs, que va tenir lloc el 9 de novembre, el Dr. Albert Altés, cap del Servei d’Hematologia d’Althaia, professor de Medicina de la UVic i president de la Societat Catalana d’Hematologia, va aprofundir en la leucèmia limfocítica crònica, la més freqüent a occident i sobretot en persones grans. Segons Altés, aquesta és una patologia multicompartimental de la qual es coneixen diferents factors pronòstics.
Respecte al tractament, va dir que l’inici d’aquest pot ser diferit i que, en el futur, la seqüenciació massiva del genoma pot tenir un paper fonamental. Alhora, va afegir que es disposen de moltes aproximacions terapèutiques amb tractament finit o fins progressió de la malaltia i diferents combinacions amb inhibidors de la tirosina de Bruton i Bcl-2 i que l’objectiu és la cronificació de la malaltia.
Mieloma múltiple
El 16 de novembre va tenir lloc la segona sessió del curs, en què el Dr. Albert Oriol, cap de la Unitat d’Investigació Clínica de Josep Carreras Leukaemia Research Institute (IJC), coordinador d’assaigs clínics de la Unitat d’assaigs clínics de l’ICO-Badalona, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va parlar sobre el mieloma múltiple, una patologia molt prevalent en hematologia de la qual encara no es coneix ben bé la causa, però es té un profund coneixement de la fisiopatologia amb l’activació de certes ciclines.
En relació amb els tractaments, Oriol va especificar que la base són els fàrmacs inhibidors de cereblon-ligasa (anomenats clàssicament com “immunomoduladors”), els inhibidors de proteosoma, anticossos anti-CD38 i citostàtics tradicionals com la ciclofosfamida. En aquesta patologia s’ha evidenciat que la combinació d’aquests tractaments alhora és superior al fet de seqüenciar-los; i que la combinació de diferents mecanismes d’acció i la sinergia resultant, condueix a respostes molt profundes i ràpides per prevenir recaigudes. Va indicar que en pacients d’alt risc, s’ha d’intensificar el tractament per arribar a malaltia residual negativa i discontinuar així el tractament i que en els de molt alt risc, no s’aconsegueix aquesta fita i per la qual cosa el tractament serà indefinit en el temps.
També va apuntar que l’objectiu del tractament en primera línia és disminuir el màxim possible que els pacients arribin a segona línia i va afegir que les clones cel·lulars dominant, en recaiguda, són diferents de les del diagnòstic, per la qual cosa cal utilitzar fàrmacs diferents. Finalment, va assegurar que en recaigudes és fonamental el paper de la teràpia cel·lular i anticossos biespecífics.
Leucèmia mieloide aguda
La Dra. Ana Garrido, metgessa adjunta d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va dur a terme la tercera sessió, que va tenir lloc el 23 de novembre, sobre la leucèmia mieloide aguda, una patologia en la qual el tractament ha canviat molt. Segons Garrido, el tractament va molt més enllà del clàssic esquema 3+7 amb antraciclines i ciclofosfamida.
Sobre el diagnòstic, va dir que es basa en la detecció de gran quantitat de mutacions i alteracions, que es relacionen, no només en el pronòstic, sinó que són factors predictius de resposta a teràpia dirigida. Així doncs, en leucèmia mieloide aguda la teràpia ha evolucionat a tractament dirigit, en funció de les alteracions diagnòstiques (FLT3, amb midostaurin; IDH, amb ivosidenib; gentuzumab ozogamicina per anti CD33; glasdegib…) i combinacions d’azacitidicina, provant la més prometedora amb venetoclax. Alhora, va indicar que s’estan investigant els tractaments de manteniment i ja hi ha resultats amb azacitidina oral.
Síndrome mielodisplàstica i mielofibrosi
Finalment, en la darrera sessió que es va celebrar el 30 de novembre, la Dra. Blanca Xicoy, hematòloga del Departament d’Hematologia Clínica de l’Institut Català d’Oncologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, va abordar dues patologies: la síndrome mielodisplàstica (SMD) i la mielofibrosi. Pel que fa a les síndromes mielodisplàstiques, Xicoy va recordar que són patologies basades en mutacions genètiques somàtiques i factors epigenètics i que, en aquest cas, l’expansió clonal condueix a aberracions cromosòmiques que comporten displàsia i citopènies. Com a exemples, va exposar que hi ha la SMD amb 5q, en la qual el tractament amb lenalidomida prova ser efectiu i que, recentment, s’ha aprovat luspatercept per SF3B1.
La doctora va remarcar que són importants els tractaments quelants de ferro amb deferasirox, pel fet que els pacients reben moltes transfusions sanguínies, i que s’ha de considerar la toxicitat renal a causa del deferasirox, que pot comprometre el tractament quelant. Així mateix, va afegir que en la síndrome mielodisplàstica, el tractament amb EPO es considera de baix risc per manegar les citopènies i reduir les transfusions i que s’està estudiant el luspastercept en primera línia versus l’EPO, ja que afavoreix la maduració de les cèl·lules. Altres tractaments que es van mencionar van ser l’imetelstat, l’inhibidor de telomerasa i la seva eficàcia independent de tipus de SMD. Pel que fa als tractaments en pacient d’alt risc, es basen en l’azacitidina i la decitabina i també cal considerar el trasplantament al·logènic, alhora que s’estan estudiant les combinacions amb azacitidina.
En relació amb la mielofibrosi, la doctora va recalcar que tenen mutacions driver com JAK2 (la més important i lligada al tromboembolisme); que hi ha una hematopoesi ineficaç, que condueix a citopènies, esplenomegàlia i símptomes constitucionals; i que tenen fenotips mieloproliferatius (augment de leucocitosi que segueix al mielodeplectiu caracteritzat per pancitopènia. Xicoy va revelar que s’han descobert diferents mutacions epigenètiques i va descriure els diferents tractaments disponibles: ruxolitinib i fedratinib (aprovats) i futuribles com el pacritinib (es pot utilitzar amb plaquetopènies) i el momelotinib (sobretot si hi ha anèmia amb respostes al voltant del 40%). Pel que fa a les necessitats de tractament en mielofibrosi, va comentar que són millorar la taxa de respostes i evitar citopènies. Finalment, va assenyalar els nous fàrmacs en investigació, entre els quals destaca el navitoclax combinat amb ruxolitinib entre d’altres.
Activitat organitzada conjuntament amb:
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
- Nova edició del curs “Actualització en oncologia hematològica” (Desembre 2022)
- Farmacèutics hospitalaris s’actualitzen en oncologia hematològica al COFB (Desembre 2021)
- Farmacèutics d’Hospital i d’Atenció Primària aprofundeixen en la immunoteràpia i el paper que juga en l’oncologia personalitzada (Desembre 2020)
