El passat 27 de febrer, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “Insulines i dispositius d’administració” amb el patrocini de Novo Nordisk. La sessió, dirigida a farmacèutics i farmacèutiques de farmàcia comunitària, va anar a càrrec de Cristina Lucas, farmacèutica comunitària, experta en atenció farmacèutica i farmàcia assistencial i fundadora de Farmaval.
Els objectius de la formació van ser obtenir una visió actualitzada de les insulines disponibles i del maneig dels diferents dispositius, conèixer les característiques dels dispositius, adquirir seguretat i confiança per assolir una atenció farmacèutica de qualitat i saber intervenir adequadament i donar valor en cada dispensació.
“En pacients diabètics hi ha un món de necessitats no cobertes que nosaltres, com a experts en medicaments sanitaris, ens toca assumir, ja que som els únics que ho podem resoldre”, va assegurar Cristina Lucas durant la presentació de la formació. Per iniciar la sessió, la farmacèutica va explicar algunes generalitats sobre la diabetis, que “és una malaltia metabòlica que genera un augment de glucosa, que es tradueix en un augment de la glucèmia de manera crònica. La diabetis implica una hormona, que és la insulina, que segreguen les cèl·lules beta del pàncrees”. Pel que fa a la funció de la insulina, Lucas va concretar que “facilita, de manera general, l’entrada de glucosa a les cèl·lules perquè aquestes la puguin utilitzar i convertir en energia”. En referència al control d’aquesta patologia, la farmacèutica va comentar que hi ha fins a 42 variables que poden descontrolar aquesta malaltia com l’exercici físic, els canvis dietètics, els viatges, l’estrès, la temperatura corporal, la ingesta d’alcohol, entre altres.
A continuació, va especificar la tipologia de pacients que acudeixen a la farmàcia a retirar insulina: pacients amb diabetis tipus 1, amb l’hemoglobina glicada per sobre de nou, pacients que han fracassat amb altres antidiabètics, en embaràs, en descompensacions hiperglucèmiques o per malalties intercurrents, entre els més habituals.
Classificació de les insulines, conservació i tècniques d’injecció
Per classificar la gran varietat d’insulines, la farmacèutica comunitària va diferenciar-les segons l’estructura (humana o anàlegs), els perfils farmacocinètics (ràpida, intermèdia, perllongada o barreges) i els dispositius d’administració (vials, cartutx, plomes, smart pen, bomba infusió, etc.). Pel que fa a la conversació, va recomanar mantenir entre 2 °C i 8 °C a la nevera les no encetades i a temperatura ambient fins a 28 °C, màxim de quatre a vuit setmanes (segons la fitxa tècnica), les encetades. Tanmateix, va indicar no congelar-les i controlar la llum i la calor directe.
En relació amb les agulles d’insulina, Lucas va mostrar com posar-les i va aconsellar fer-ne un sol ús, ja que reutilitzar-les pot comportar conseqüències (deformació, risc d’infecció, restes solidificables). Seguidament, va detallar les tècniques d’injecció, així com les recomanacions prèvies a la injecció, la selecció de la dosi, la purga de la nova ploma, la punció, l’administració de la dosi i les zones de punció (braços, cuixes, abdomen, natges).
Per altra banda, la farmacèutica va classificar els dispositius d’insulina entre: les plomes d’un sol ús (Flexpen, Innolet, Solostar, Kwikpen i Flextouch); les plomes amb cartutx (Novopen 6, Echo PLUS i Juniostar); i els cartutxos (Novorapid, Fiasp, Lantus, Apidra, entre altres). De cadascun va repassar les característiques principals, així com fer-ne ús a la pràctica. Així mateix, també va referenciar altres plomes amb antidiabètics com l’Ozempic, el Victoza, el Saxenda, el Trulicity i el Lyxumia.
Dispensacions d’insulines i dispositius d’administració a la farmàcia comunitària
En darrer lloc, la farmacèutica va abordar les aplicacions al taulell en relació amb les dispensacions d’insulina i els dispositius d’administració a la farmàcia comunitària. Per fer-ho, va recordar que és important saber des de quan es punxa el pacient, explicar com fer ús de les plomes, conèixer si el pacient presenta lipohiperdistròfies o lipoatròfies i les agulles que utilitza. Alhora, va posar èmfasi en la importància de l’educació sanitària sobre com utilitzar el glucagó o com conservar la insulina.
“El cost directe total anual de la diabetis mellitus representa un 8,2% de la despesa sanitària total”, va assegurar Cristina Lucas, tot posant en relleu de la importància de passar a l’acció.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès: