El COFB celebra la IV edició de la formació sobre els programes d’optimització d’ús d’antimicrobians (PROA)

16 abril 2024

A finals de febrer, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la IV edició de “Els matins PROA. Aspectes pràctics del dia a dia” amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica i de Menarini. La formació, adreçada als farmacèutics i farmacèutiques d’hospital i d’atenció primària, va anar a càrrec de David Conde, vocal d’Hospitals del COFB i farmacèutic adjunt del Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar; Edurne Fernández de Gamarra, farmacèutica adjunta de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i presidenta de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC); Aurora Fernández, farmacèutica adjunta del Servei de Farmàcia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron; Gustavo Perdomo, especialista en al·lergologia del servei de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i tresorer de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica; Josep Edo, especialista en farmàcia hospitalària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Antonio López, coordinador Nacional de Salut Humana del PRAN; Maria Criado, especialista en farmàcia hospitalària i tècnica de l’Àrea de Control del Medicament del Departament d’Inspecció i Control de Medicaments de l’AEMPS; i Estela Moreno Martínez, farmacèutica adjunta de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. David Conde i Edurne Fernández de Gamarra van coordinar les sessions.

Els objectius de la formació van ser revisar els indicadors i les eines de mesura dels programes d’optimització d’ús d’antimicrobians (PROA), conèixer l’adaptació dels PROA a situacions concretes i compartir experiències pràctiques reals portades a terme al territori.

Com es mesura l’impacte dels PROA?

El vocal d’Hospitals del COFB i la presidenta de la SCFC van presentar la primera sessió, celebrada el 29 de febrer. Durant la jornada, la farmacèutica, Aurora Fernández va explicar com mesurar l’impacte dels PROA.

Edurne Fernández presentant la IV edició de “Els matins PROA. Aspectes pràctics del dia a dia”.

“Cada any als EUA, almenys 2,8 milions de persones s’infecten d’una infecció resistent als antimicrobians i més de 35.000 persones moren” va assegurar Fernández a l’inici de la seva exposició. Durant la presentació, la farmacèutica va compartir les principals guies i recomanacions i va indicar quina és la norma per a la certificació dels equips PROA del Pla Nacional per frenar la Resistència als Antibiòtics.

Aurora Fernández durant la seva exposició.

A continuació, va fer referència als indicadors d’ús adequat d’antimicrobians i com succeeix la resistència als antibiòtics. “El principal problema de la valoració de la qualitat de l’ús dels antimicrobians és, per una banda, que no existeix un mètode estandarditzat que contempli totes les dimensions de la prescripció antimicrobiana que defineixi el barem de cadascuna d’aquestes dimensions i qualificació de la prescripció en la seva globalitat; i, per altra banda, la variabilitat de l’interobservador”, va detallar.

PROA i el pacient al·lèrgic

En la segona sessió, que va tenir lloc el 7 de març, l’al·lergòleg, Gustavo Perdomo, va abordar els PROA en pacients al·lèrgics, concretament en al·lèrgia a la penicil·lina. Perdomo va classificar les penicil·lines en: naturals (penicil·lina G i V), carboxipenicil·lines o antipseudomones (carbenicil·lina i ticarcil·lina), aminopenicil·lines (amoxicil·lina, ampicil·lina, bacampicil·lina), ureidopenicil·lines (azlocil·lina, mezlocil·lina i piperacil·lina), antiestafilocòcciques o resistents a la penicil·lina (meticil·lina, cloxacil·lina, dicloxacil·lina) i altres (amdinocil·lina, temocil·lina).

Tanmateix, Perdomo va parlar sobre la reactivitat creuada entre penicil·lines i cefalosporines, de les reaccions al·lèrgiques per medicaments, que “constitueixen un problema de capital importància en la pràctica diària i són un repte en l’al·lergologia”, i concretament de l’al·lèrgia a les penicil·lines, que “és la causa més freqüent de reaccions adverses a fàrmacs per un mecanisme immunològic específic”. Per altra banda, l’al·lergòleg va detallar les reaccions al·lèrgiques a penicil·lines i va mostrar diferents estudis al·lergòlegs.

Seguidament, va intervenir l’especialista en farmàcia hospitalària, Josep Edo, que va indicar cinc accions que es poden dur a terme des de la farmàcia hospitalària per lluitar vers les resistències antimicrobianes: en primer lloc, revaluar la teràpia amb antibiòtics; en segon lloc, evitar tractar la bacteriúria asimptomàtica; en tercer lloc, utilitzar una pauta d’antibiòtics més curta; en quart lloc, evitar la cobertura anaeròbica duplicada; i, en cinquè lloc, verificar l’al·lèrgia a la penicil·lina. Així mateix, l’especialista va comentar que rebre la segona línia de tractament d’antibiòtic (ATB) pot comportar hospitalització prolongada, taxes de reingrés, major mortalitat i més despeses hospitalàries.

Edo va mostrar els protocols de “profilaxi antibiòtica quirúrgica”, diferents estudis i la proposta de protocol d’actuació per al “desetiquetatge” de les al·lèrgies falses a les penicil·lines. Finalment, va cloure assegurant que “les al·lèrgies no confirmades a b-lactàmics suposen un risc per a la salut pública. La confirmació d’al·lèrgia a b-lactàmics permeten optimitzar l’ús d’antibiòtics, apropiar les prescripcions, reduir les resistències i disminuir les despeses sanitàries”.

Com afecta el desabastiment de medicaments als PROA?

Durant la tercera jornada formativa del 14 de març, el coordinador Nacional de Salut Humana del PRAN, Antonio López, i l’especialista en farmàcia hospitalària i tècnica de l’Àrea de Control del Medicament del Departament d’Inspecció i Control de Medicaments de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), Maria Criado, van explicar quina és la perspectiva del PRAN vers els problemes de subministrament.

Maria Criado en la seva exposició sobre els desabastiments.

“L’antibiòtic ha de ser el correcte, en la dosi adequada, durant un temps determinat i en el moment adequat, però l’antibiòtic correcte pot no estar disponible per un problema de subministrament, per la retirada del mercat, perquè mai s’ha comercialitzat o perquè encara no existeix”, va exposar Antonio López.

Ambdós professionals van profunditzar en cinc possibles accions per fer front al problema de subministrament: l’accés a nous antimicrobians, l’accés a antibiòtics ja comercialitzats, el suport al desenvolupament de nous antimicrobians, a l’abordatge del problema en l’àmbit europeu i el llistat de medicaments estratègics i PRAN 2022-2024. En darrer lloc, i com a conclusió, van posar en relleu la necessitat de col·laborar “governs, indústria, professionals sanitaris i pacients per abordar el problema en tot el cicle del medicament”.

PROA i els antifúngics

En la darrera sessió, celebrada el 21 de març, la farmacèutica adjunta de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Estela Moreno, va parlar dels PROA i els antifúngics. Per fer-ho, va especificar els objectius dels PROA, les diferents infeccions fúngiques invasives i els patògens fúngics crítics.

Tanmateix, va fer referència a les estratègies per millorar el diagnòstic precoç, als factors de risc profilaxis, a com optimitzar el tractament i com desescalar o parar el tractament. Seguidament, va repassar alguns antifúngics i les interaccions més freqüents d’aquests. Per tancar la jornada formativa va comentar diferents punts clau en relació amb el pacient hematològic, les guies de tractament, la combinació d’antifúngics, l’avaluació de qualitat de prescripció periòdica, els beneficis i les activitats del programa d’optimització i l’equip multidisciplinari necessari.

Valoració de David Conde, vocal d’Hospitals del COFB

El vocal d’Hospitals dels COFB, David Conde, va valorar la IV edició de “Els matins PROA. Aspectes pràctics del dia a dia”, que “aquest any 2024 es van inaugurar amb una sessió amb Aurora Fernández, farmacèutica adjunta del Servei de Farmàcia de l’Hospital Matern infantil de l’Hospital de la Vall d’Hebron i ens va parlar de com mesurar l’impacte dels programes d’optimització d’antimicrobians (PROA) i, per tant, relacionar aquesta activitat en variables de resultat en salut”. Conde va comentar que “hi ha molta evidència darrere d’aquest tema i s’estan consensuant variables per tal de poder unificar quines variables mesurar i així harmonitzar per poder comparar resultats entre diferents PROA”.

En relació amb la segona sessió, Conde va indicar que “estava relacionada en l’àmbit de l’al·lèrgia, un problema addicional pel funcionament dels PROA, ja que limita l’ús de certs antibiòtics, això, afegit a la pròpia de manca d’arsenal antimicrobià que disposem actualment”. I va afegir, “ens van explicar un model en el qual l’al·lergòleg ajuda a manegar aquestes situacions per poder utilitzar aquests fàrmacs en administracions, adaptades a pacients al·lèrgics i d’aquesta manera poder tenir altes taxes d’èxit terapèutic”.

David Conde en un moment de la seva presentació. — David Conde en un moment de la sessió.

Respecte a la tercera sessió que va comptar amb la Dra. Estela Moreno, farmacèutica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Conde va explicar que va abordar l’ús d’antifúngics en pacients oncohematològics, sobretot en pacients hematològics que tenen transplantament al·logènic. “L’ús d’antifúngics i la seva elecció correcta és crucial per l’èxit del tractament i evitar efectes secundaris i interaccions no desitjades”, va assegurar Conde.

Per acabar, va valorar la sessió sobre “un tema molt actual com la falta de subministrament i com això afecta el tractament antimicrobià i com pot impactar en resultats clínics. Per parlar del tema, vàrem comptar amb Antonio López Navas, cap de la Unidad de Apoyo a la Dirección de l’AEMPS, coordinador del PRAN en l’àrea de Salut”.

“En resum, les jornades van ser molt interessants i de molta actualitat. Va ser un èxit pel que fa a les inscripcions i les connexions. Esperem tornar l’any vinent”, va assegurar el vocal d’Hospitals del COFB.

Amb la col·laboració de: