Nova tertúlia d’actualitat al COFB sobre la prevenció i el tractament del virus del papil·loma humà (VPH)

29 abril 2024

El passat 10 d’abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la tertúlia d’actualitat “Virus del papil·loma humà: prevenció i tractament”, amb el patrocini de MSD. La tertúlia va comptar amb la intervenció de Maria Brotons i Paula Peremiquel, metgesses especialistes en Medicina Preventiva i Salut Pública del programa de recerca en epidemiologia del càncer a la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i Marta del Pino, ginecòloga, consultora a la unitat de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i professora associada de la Universitat de Barcelona (UB). La vocal del COFB, Laura Gomà, va moderar la sessió.

Els objectius de la tertúlia van ser profunditzar en els aspectes microbiològics i epidemiològics del virus del papil·loma humà (VPH), conèixer la història natural de la infecció i el procés carcinogen i abordar les estratègies de prevenció (cribratge i vacunació) i el tractament.

La vocal del COFB, Laura Gomà, va presentar la tertúlia d’actualitat sobre el virus del papil·loma humà (VPH), “que, actualment, és la infecció de transmissió sexual més freqüent i encara amb molt desconeixement entre la població”. Sobre el VPH, va afegir que “els seus serotips juguen un paper molt important en el desenvolupament del càncer de coll uterí”.

D'esquerra a dreta: Maria Brotons, Paula Peremiquel, Laura Gomà i Marta del Pino. — D’esquerra a dreta: Maria Brotons, Paula Peremiquel, Laura Gomà i Marta del Pino.

Història natural del VPH i vacunes existents

En primer lloc, va intervenir Maria Brotons, doctora especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública del programa de recerca en epidemiologia del càncer a la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’ICO, que va puntualitzar que “quan parlem del virus del papil·loma humà, parlem d’un conjunt de virus que formen part d’una mateixa família i s’han identificat més de 200 genotips del VPH”. La doctora va classificar els genotips entre els cutanis i els mucosals. Dels darrers, els mucosals, va indicar que “són els que es transmeten per transmissió sexual o vertical (canal de part)” i poden ser de baix risc (no oncogènics) o d’alt risc (oncogènics).

Maria Brotons en un moment de la seva intervenció.

La doctora va especificar que “8 de cada 10 persones sexualment actives s’infectaran en algun moment de les seves vides del VPH”. D’aquestes, en “9 de cada 10 casos resoldran la infecció per si soles sense símptomes ni lesions”, va dir. Tot i això, Brotons va comentar que la infecció de VPH és “la causa principal i necessària per al desenvolupament del càncer de coll uterí”, tot i que va assegurar que “estar infectat no implica tenir un càncer i no tots els tipus de VPH el provoquen”. Seguidament, va detallar com es desenvolupa un càncer de coll uterí, quina és la càrrega d’aquest càncer i altres càncers causats pel VPH, així com les vacunes existents, que “són la prevenció primària del càncer de coll uterí”, el programa de vacunació contra el VPH a Catalunya, la seguretat de les vacunes, les reaccions adverses posteriors i quina és l’avaluació de l’impacte de la vacunació. La doctora especialista en medicina preventiva va concloure afirmant que “s’ha demostrat un elevat impacte de la vacunació del virus del papil·loma humà en la reducció de la prevalença d’infecció pels tipus vacunals, la incidència de berrugues anogenitals, la prevalença de lesions precanceroses de cèrvix, vulva, vagina i anus i la incidència de càncer de coll uterí en dones de fins a 30 anys”.

La detecció precoç del càncer de coll uterí

Seguidament, la doctora especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública del programa de recerca en epidemiologia del càncer a la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Paula Peremiquel, va centrar-se en la detecció precoç o cribratge que “és la prevenció secundària del càncer de coll uterí”. Peremiquel va exposar quina és la situació del cribratge de càncer de coll uterí, que “té per objectiu la detecció de les lesions precanceroses abans que progressin a un càncer”. Entre les eines que hi ha per a la detecció, la doctora va fer referència a les citologies per “detectar les lesions premalignes que podrien anar evolucionant, però també tenim eines diagnòstiques noves com són les proves de detecció del virus del papil·loma humà”. En aquest sentit, la doctora va indicar que “són proves que permeten un cribratge de millor qualitat i més efectiu”, ja que són molt més sensibles per detectar la malaltia, més reproduïbles i més objectives. Tanmateix, va afegir que “són més fiables i no cal repetir-les tan sovint, això permet allargar els intervals de cribratge passant de 3 a cada 5 anys”; i, en laboratori, permet “automatitzar el procediment i processar grans volums de mostres” i “obtenir resultats per genotip”.

Per altra banda, Paula Peremiquel va repassar la història del cribratge del VPH a Catalunya, el nou protocol de novembre de 2023 i les principals novetats d’aquest d’acord amb l’evidència científica disponible: implementar la prova de detecció del virus del papil·loma humà com a prova primària de cribratge per a dones de més de 30 anys; implementar el genotipat parcial i la citologia cervical com a proves de triatge; establir una conducta clínica basada en el risc de tenir o desenvolupar lesions premalignes d’alt grau; implementar aquest programa organitzat de base poblacional, en el qual es convidarà a les dones des del sistema sanitari a participar en el cribratge utilitzant l’automostra com a mètode per a l’obtenció de la mostra. “Amb tots aquests canvis es busca uniformitzar totes les pràctiques de cribratge de Catalunya i establir els controls de qualitat”, per fer-ho, va revelar que es farà el desplegament en dues fases: “aquest 2024 es farà aquest canvi de prova amb un cribratge oportunista” (la dona ha de demanar fer-se la prova); “a partir de 2025, el model que s’està aplicant a l’àrea territorial Metropolitana Sud s’estendrà a la resta de Catalunya de forma progressiva”.

Per tancar la seva intervenció, la doctora especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública va mostrar el risc segons el tipus de VPH, la conducta clínica basada en funció del risc i els algoritmes de conducta clínica. “Els programes de cribratge poblacional són molt importants perquè són els que garanteixen l’equitat”, va assegurar. En darrer lloc, va explicar els beneficis de l’automostra, els territoris que l’utilitzen per a la detecció del VPH, les limitacions d’aquesta i els resultats del programa pilot amb automostra dut a terme en els centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) del Baix Llobregat i el Prat de Llobregat.

Tractament del VPH i el paper de la microbiota

A continuació, la ginecòloga i consultora a la unitat de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i professora associada de la Universitat de Barcelona (UB), Marta del Pino, va abordar el tractament de la infecció del virus del papil·loma humà, que “és un tema molt interessant per l’impacte que té en el pacient i perquè està generant molt soroll, en part, per tots aquests canvis en els protocols de prevenció secundària”. Prèviament, però, la ginecòloga va posar en context com afecta la infecció del VPH en el món, quina és la història natural d’aquesta, com és una infecció productiva i els mecanismes per prevenir-la.

Abans de profunditzar en el tractament del virus del papil·loma humà, també va fer esment en les diferents vacunes basades en partícules similars a virus (VLPs), que “eviten noves infeccions però no eliminen les cèl·lules epitelials que ja són VPH positius”, és a dir, “no són vacunes terapèutiques, una vegada la infecció està dins de la cèl·lula no canvia el curs natural de la infecció”. Tot i això, va dir que hi ha estudis que determinen que “la vacunació podria reduir els processos de reinfecció per autoinoculació o reactivació d’infeccions latents”. En relació amb les vacunes terapèutiques, la ginecòloga va comentar que hi ha molts estudis amb vacunes terapèutiques basades en pèptids o proteïnes, vectors, cèl·lules senceres i d’àcids nucleics. Ara bé, en general la majoria d’aquestes vacunes terapèutiques, que estan en estudi, “tenen efectes adversos, tot i que no hi ha efectes secundaris greus, la immunogenicitat és molt variable i l’efectivitat que reporten és molt variable i moderada”. Pel que fa als tractaments farmacològics per a la infecció de VPH “hi ha molta oferta i demanda”, tot i que encara hi ha algunes limitacions.

Finalment, va fer referència a la microbiota, el conjunt de microorganismes (bacteris, fongs, virus i els seus gens) que viuen en el nostre cos (en la superfície o dins nostre), ja que “diversos estudis apunten que la microbiota cervicovaginal podria jugar un paper important en la infecció, persistència i la progressió del VPH i, en un futur, la caracterització de la microbiota podria resultar útil per distingir entre les dones positives per VPH les que tenen major risc de HSIL”. Marta del Pino va concloure afirmant que, en l’actualitat, no es disposa de cap tractament aprovat enfront de la infecció del virus del papil·loma humà.

Amb el patrocini de: