Els passats dies 11 i 18 d’abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “Atenció dermofarmacèutica al pacient oncològic”, amb la col·laboració de La Roche-Posay. L’activitat, adreçada a farmacèutics i farmacèutiques de farmàcia comunitària, va ser coordinada i presentada per la vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde.
Els objectius de la formació van ser actualitzar coneixements en oncologia i les teràpies oncològiques, conèixer els tractaments de primera elecció en patologies dèrmiques freqüents en pacients oncològics, revisar l’algoritme de recomanacions cosmètiques en pacients oncològics, dotar d’eines de comunicació per atendre el pacient i/o el seu cuidador i assimilar de manera pràctica i didàctica els diferents conceptes apresos que faciliten una indicació senzilla i eficaç.
La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va presentar la jornada remarcant el fet que els farmacèutics comunitaris poden aportar i donar resposta a alguns dels efectes secundaris dels tractaments oncològics. Per això, durant els dos dies de formació, “parlarem de tècniques oncològiques, teràpies, medicaments, efectes secundaris i el que es pot oferir des de l’oficina de farmàcia per ajudar als pacients oncològics”.
Teràpies oncològiques i teràpies complementàries
David Garduño, farmacèutic, responsable del Departament d’Oncologia de La Roche-Posay i col·laborador de l’Instituto Nacional de las Cualificaciones (INCUAL) del Ministerio de Educación y Formación Profesional va abordar les teràpies actuals per al tractament del càncer. Abans, el farmacèutic va aportar la següent dada: “un 0,3% dels productes dermocosmètics tenen estudis que avalen la seva utilització en persones amb càncer”, és a dir, “no es testen els productes dermatològics en pacients oncològics perquè costen molt”.
A continuació, Garduño va fer referència, a grans trets, a algunes xifres en relació amb el càncer. En aquest sentit, va comentar que “cada any es detecten en el món 19,2 milions de nous casos de càncer i, a Espanya, més de 280.000”. Pel que fa als tumors més freqüents, va assegurar que són els càncers de còlon i recte, pròstata, pulmó, mama, bufeta i estómac. Garduño també va fer un repàs cronològic sobre com han evolucionat els tractaments oncològics des de l’any 1970, quines són les agrupacions dels estadis dels càncers i va profunditzar en els diferents tractaments disponibles: la cirurgia, la radioteràpia, la quimioteràpia, la teràpia dirigida i la immunoteràpia. En darrer lloc, va indicar els tractaments de la nova era terapèutica, concretament va parlar sobre la hipertèrmia, la teràpia contra les cèl·lules tumorals dorments i la teràpia contra la hipòxia tumoral.
En relació amb les teràpies, l’oncòloga, membre del Comitè d’Ètica Assistencial del Consorci Sanitari de Terrassa i presidenta del Comitè Científic de la Fundació Oncolliga, Àngels Arcusa, va centrar la seva exposició en les teràpies complementàries. L’oncòloga va explicar que són teràpies complementàries perquè “s’utilitzen junt amb l’atenció mèdica estàndard” i que, a Espanya, “un 45% dels pacients amb càncer utilitzen les teràpies complementàries d’una forma, més o menys, continuada”. Arcursa també va introduir el concepte de medicina integrativa i, més concretament, d’oncologia integrativa, que és un enfocament que combina l’atenció mèdica estandarditzada i els tractaments o teràpies complementàries, que “han de tenir una evidència de qualitat, criteris de seguretat i d’efectivitat”.
Pel que fa a la classificació de les teràpies complementàries, va especificar les següents categories: nutricionals (dietes especials, suplements dietètics, herbes, probiòtics i teràpies basades en microorganismes), psicològics (meditació, hipnosi, teràpies musicals o teràpies de relaxació), físics (acupuntura, massatges, manipulació de la columna vertebral) i combinacions psicològiques i físiques (ioga, taitxí, teràpies de dansa, algunes formes de teràpia artística o combinacions psicològiques i nutricionals com l’alimentació conscient). Ara bé, pel que fa a la utilitat d’aquests tractaments, la doctora va afirmar que “no s’ha demostrat que cap enfocament complementari previngui o curi el càncer”, però que alguns tractaments “podrien ajudar o millorar els símptomes del càncer i els efectes secundaris del tractament”.
Cures dermocosmètiques i formulació magistral
“És molt important tractar el càncer, però també és molt important com la vida del pacient transcorrerà durant el tractament oncològic”, va afirmar el diplomat en tecnologia cardiopulmonar i corresponsable del Departament d’Oncologia de La Roche-Posay, Jesús Pérez, a l’inici de la seva exposició. “L’objectiu avui dia de les teràpies oncològiques és cronificar el càncer i el gran objectiu de la sanitat és que el pacient no hagi de morir amb càncer sinó que pugui dur una vida crònica amb càncer”, va exposar Pérez.
Durant el tractament oncològic, dos de cada tres pacients pateixen efectes adversos que impacten directament a la seva qualitat de vida. Per això, el diplomat en tecnologia cardiopulmonar va posar èmfasi en la importància de les cures dermocosmètiques per reforçar la barrera cutània i la seva homeostàsia, reduir l’impacte de la toxicitat cutània, disminuir o prevenir els efectes secundaris, augmentar la qualitat de vida i millorar l’adherència a les teràpies farmacològiques i/o físiques. Pérez va indicar els ingredients cosmètics amb evidència científica, va mostrar una taula de recomanacions per al maneig dels efectes adversos cutanis i va profunditzar en les cures dermocosmètiques, com la higiene, la hidratació, la cicatrització, la protecció solar i el maquillatge corrector, com a complement terapèutic.
A banda de les cures dermocosmètiques, Carlos Benavent, farmacèutic comunitari especialitzat en formulació magistral i professor associat a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) va comentar durant la jornada, a partir de la seva experiència en el taulell, que és rellevant “l’abordatge el pacient oncològic mitjançant un perfil professional a tres nivells: les cures dermocosmètiques, la prevenció i la formulació magistral.
Benavent es va centrar en el darrer punt, la formulació magistral, que “permet personalitzar el tractament del pacient” detallant els efectes adversos més freqüents entre els pacients oncològics (alopècia, madarosi, agèusia, xerostomia, mucositis, nàusees i vòmits, fissura anal, entre altres) i la formulació magistral més adequada per alleugerir els símptomes.
Maneig psicològic i cura de la persona cuidadora
Durant la jornada formativa, Marta de la Fuente, psicòloga sanitària, psicooncòloga especialista en ansietat i estrès, responsable del Servei de Psicooncologia de l’Hospital MD Anderson Cancer Center de Madrid i directora de l’àrea de formació i psicòloga sanitària experta en emocions i salut del Centro de Psicología Área Humana de Madrid, va dedicar la seva intervenció al maneig psicològic dels pacients oncològics a l’oficina de farmàcia. Per fer-ho, va parlar de les emocions i de la importància de les habilitats de comunicació del personal sanitari en l’atenció del pacient oncològic i els seus familiars. La psicòloga va recomanar no utilitzar el terme “emoció negativa” sinó que hi ha “emocions desagradables o agradables”, en aquest sentit, va explicar que algunes de les reaccions més habituals durant el procés oncològic són la irritabilitat, l’apatia, la desgana, la reducció de motivació per fomentar el contacte social, entre altres.
Així mateix, durant la seva exposició va compartir alguns comportaments a reforçar en comunicació, els beneficis emocionals d’una adequada cura de la pell, una proposta de pla d’acció vers situacions difícils en pacients desmotivats, que senten impotència, desesperança o inseguretat.
Per la seva banda, Ishoo Budhrani, farmacèutic comunitari, autor i fundador de JuntosXTuSalud, autor de #JuntosXElCáncerDeMama i coordinador del grup de treball oncològic de l’Asociación de Profesionales de la Farmacia (ASPROFA) va abordar la cura de la persona cuidadora. Per fer-ho, va incidir en la importància “d’entendre què és el càncer per poder atendre a una persona amb càncer des de la farmàcia comunitària” i va exposar la seva experiència personal com a persona cuidadora de la seva mare durant el seu procés oncològic.
Farmàcia 2.0 i maneig del pacient oncològic a l’oficina de farmàcia
En la darrera part de la jornada formativa, el farmacèutic expert en màrqueting digital, MBA en direcció i gestió d’oficines de farmàcia, fundador de Farmaceando i creador de Growfarma, Francisco Javier Iniesta, va revelar com atraure i fidelitzar al pacient oncològic a la farmàcia 2.0. Per això, va recalcar que “és important establir una relació sòlida i de confiança amb els pacients oncològics i que el sector farmacèutic ha d’establir un pla d’acció per canviar alguns conceptes del dia a dia”.
Per adaptar les farmàcies 2.0 a l’àmbit digital, el farmacèutic va remarcar que cal realitzar escolta activa i interacció bidireccional. “Com el pacient cada vegada més s’està habituant a l’àmbit digital, la farmàcia l’ha d’acompanyar a través de la farmàcia 2.0” i, per tant, cal “implementar una estratègia per interaccionar amb els pacients en el món online” a través de cercadors com Google, aplicacions, xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram, TikTok) i intel·ligència artificial. Al llarg de la seva exposició, l’expert en màrqueting digital va mostrar alguns exemples d’èxit fent ús de la intel·ligència artificial.
David Garduño va intervenir de nou per aprofundir en el maneig del pacient oncològic a l’oficina de farmàcia per millorar el model d’atenció. Per fer-ho, va aconsellar crear un servei de consell al pacient oncològic a l’oficina de farmàcia i va oferir diferents recomanacions a tenir presents com disposar d’un espai d’atenció sense barreres físiques, saber què es pot dir i què no es pot dir, conèixer les cures especials de la pell, fer un seguiment periòdic de les comunicacions, donar a conèixer el servei a l’oficina de farmàcia i transformar la venda en consell.
Per tancar la sessió, la vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va posar èmfasi en el fet de disposar d’un espai de consell a pacients oncològics a l’oficina de farmàcia i d’establir les persones i l’horari en el qual el realitzaran, així com comptar amb un protocol d’actuació, o bé propis o del Grup de Dermooncologia del COFB. Finalment, va fer referència a diferents casos pràctics de consultes en relació amb la dermooncologia a l’oficina de farmàcia.
Amb la col·laboració de:
Altres publicacions d’interès:
- Nova edició de la formació “Dermoanalitzadors en el consell farmacèutic”, amb ple d’assistència (Març 2024)
- Dermocosmètica: com podem potenciar els principals segments de la categoria a l’oficina de farmàcia (Juliol 2023)
- Dermofarmàcia i oncologia. Actuacions des de la farmàcia comunitària (Desembre 2022)