Anar més enllà

“SEMPRE FA RESPECTE FER SERVIR EXPRESSIONS COM FINAL D’ETAPA O RECONVERSIÓ DEL SECTOR, PERÒ EN ELS MOMENTS QUE ARA ENS TOCA VIURE HI HA SÍMPTOMES SUFICIENTS QUE INDIQUEN QUE AQUESTES NO SÓN PARAULES BUIDES NI GRATUÏTES”. FA UN ANY COMENÇÀVEM L’EDITORIAL AMB AQUESTES PARAULES I, DESPRÉS DE RELLEGIR-LES, PENSEM QUE EREN ENCERTADES.

Els canvis dels que parlàvem, que han afectat el sector i la societat en general, s’han acabat consolidant d’una manera dramàtica. Ara la reflexió ha d’anar més enllà. Ja no serveix de gairebé res acceptar que estem immersos dins d’una gran crisi, qui encara no ho accepti està vivint en un altre món. Un món absolutament imaginari. La realitat ha introduït d’una manera abrupta variables desconegudes i nocives en un model i en un marc econòmic/social que fins ara ens havia proporcionat estabilitat i progrés al món de la farmàcia i que molts creien inamovible. Dos factors determinants estan afectant el moll de l’os del sector: les dificultats de les administracions per complir les seves obligacions de pagament i una clara tendència baixista del volum de facturació. Ambdós són clarament negatius, però requereixen enfocaments diferents.

En el primer cas, independentment de les accions necessàries per evitar el retard del pagament que ja s’han realitzat durant aquests mesos, i que s’hauran de continuar fent els propers, és assenyat prendre mesures financeres que permetin superar una situació que no serà passatgera i que haurem d’incorporar a l’estructura de costos de les nostres farmàcies. Aquesta serà una de les prioritats.

Seria un error interpretar la situació econòmica com un accident. Tampoc ho és la situació general que incideix en el consum i en l’economia del sector, ni la que afecta les oficines de farmàcia i que té una incidència importantíssima en la factura de medicaments finançats, que representa el 70% del negoci. El context no és circumstancial: hi ha una sèrie de vectors que determinen cap a on es dirigeix el model de negoci actual i que ens haurien de fer veure la necessitat de plantejar vies noves.

Fonamentalment aquests vectors són el canvi de visió dels governs i de la societat respecte del preu del medicament i del paper de la indústria farmacèutica, les restriccions pressupostàries i el canvi d’actitud dels pacients (accelerat per la introducció del copagament) respecte del cost del seu tractament farmacològic. L’anàlisi responsable de les forces que construiran el nou escenari ha d’anar més enllà del lament i requereix dosis elevades de realisme i de valentia. Ara és el moment de demostrar si el sector està suficientment madur i és capaç de fer els canvis que li permetran consolidar una posició sòlida en un nou context, per evitar començar el ball amb el peu canviat.

                   Francesc Pla, vicepresident del COFB

Staff

Edita:
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
www.cofb.cat
Coordinació i redacció:
Íngrid Casasús, Carolina Montolío, Natàlia Vázquez,
Berta Torrecillas, Paula Bonet, Tamara Gutiérrez
revista.icofb@cofb.cat
Publicitat: Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
publicitat@cofb.cat
Fotos: Nacho Olano · www.nachoolano.com
Disseny Gràfic Original:
Corretjé Comunicació Gràfica · www.corretje.com
Disseny, Impressió i Enquadernació:Gráficas Rey
100% Paper reciclat: “Inuro Recicled”
Dipòsit Legal:GI-599-87
ISSN:2013-4398