Ciència i evidència dels probiòtics en la infància

El passat 6 de març, el COFB va acollir la conferència “Ciència i evidència dels probiòtics en la infància”, a càrrec de Sophie Holowacz, directora de projectes d’investigació en probiòtics de Laboratoris Pileje. L’encarregada de moderar la sessió va ser Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB.

La conferència va abordar l’evolució de la microbiota intestinal del nen i el seu impacte en la salut fixant-se en tres etapes diferents: abans de l’embaràs, durant l’embaràs i fins que l’infant té 4 anys.

Què és la microbiota intestinal?

La microbiota intestinal és la microbiota més estudiada i el reservori més gran de microorganismes del cos humà.

Està relacionada amb la producció de vitamines, la digestió dels aliments, el desenvolupament i manteniment d’una barrera epitelial intacta i funcional, la maduració i estimulació del sistema immunitari i les propietats antimicrobianes.

La microbiota intestinal està sota la influència de múltiples factors com ara la genètica, l’edat i la dieta alimentària.

Factors que influeixen en el desenvolupament precoç de la microbiota

Holowacz va exposar alguns dels factors que influeixen en el desenvolupament precoç de la microbiota, es tracta de:

• La contaminació intrauterina: detecció de microorganismes a la placenta, la sang del cordó umbilical, el líquid amniòtic, les membranes fetals i el meconi. Origen matern dels microorganismes presents al fetus (microbiota oral, microbiota intestinal i microbiota vaginal).
• El tipus de part: El naixement és el veritable punt de ruptura, ja que es produeix el trànsit des d’un entorn de densitat microbiana molt dèbil a un entorn ric en microorganismes. La colonització per Bifidobacterium i Bacteroides dels lactants nascuts per cesària apareix més tard.
• El tipus d’alimentació i l’alletament: Disminució de les concentracions de bifidobacteris a la llet de les mares que pateixen malaltia celíaca, obesitat o que han rebut una antibioteràpia durant l’embaràs o la lactància.
• Els tractaments: antibiòtics i probiòtics. Els probiòtics són microorganismes vius que produeixen un benefici per la salut del lactant o l’infant, quan són administrats en quantitats adequades.
• L’entorn familiar. Aquí s’inclou el contacte amb els familiars, els companys d’escola, l’exposició als animals de companyia…

Disbiosis pediàtriques

Holowacz va referir-se també a les principals disbiosis pediàtriques (un desequilibri de la flora intestinal) que poden ser provocades per causes diverses:

• les al·lèrgies
• els còlics infantils
• les malalties intestinals inflamatòries cròniques
• l’obesitat
• les malalties autoimmunes: malaltia celíaca, diabetis tipus I, esclerosi múltiple, artritis juvenil idiopàtica
• l’autisme

Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, va agrair que la ponent hagués pogut traslladar als assistents les investigacions que s’estan fent actualment en l’àmbit dels probiòtics.

 

Amb la col·laboració de:

 

 

Altres publicacions d’interès:

• La importància de la salut gastrointestinal als primers 1.000 dies de vida (Octubre 2017)
• Tractament de la síndrome de l’intestí irritable amb probiòtics (Juliol 2017)
• Formació en probiòtics i complements alimentosos (Maig 2017)
• Probiòtics, prebiòtics i beneficis de l’oli d’oliva en dermatologia i nutrició (Gener 2017)
• Jornada formativa sobre probiòtics i immunitat (Gener 2015)