El passat 10 d’octubre va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics una nova edició de les tertúlies d’actualitat del curs 2018 -2019 sota el títol “La dieta mediterrània i el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)”. La conferència va tenir com a ponents el doctor José Ángel Alda, cap de secció de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu, i la doctora María Izquierdo, professora de nutrició i ciències de l’alimentació, coordinadora del programa de doctorat “Alimentació i Nutrició” de la Universitat de Barcelona.

L’acte, moderat per Aina Surroca, vocal del COFB i responsable de la Comissió Delegada de Formació, també va servir per presentar el nou programa de Formació Continuada 2018/19 del COFB.

L’eix principal de la tertúlia va girar al voltant de la relació entre la dieta mediterrània i el TDAH en nens i adolescents i la seva contribució a concretar unes estratègies dietètiques específiques que millorin la qualitat de vida tant dels afectats com de les famílies.

Definició del trastorn i factors causants

Obrint la conferència, el doctor Alda va posar en context als assistents, fent una mica d’història d’aquest trastorn des de principis del segle XX fins a arribar a la situació present del TDAH. Tot seguit, va definir-lo com “el desenvolupament inadequat del nivell d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat, present abans dels 12 anys i que produeix deterioració clínicament significativa en dues o més àrees”. Va posar de manifest la dificultat  en la detecció i va detallar els trastorns associats que contribueixen al seu diagnòstic (tics, ansietat, baixa autoestima, depressió, dificultats en la comprensió o problemes de conducta). I va destacar que “el TDAH és el trastorn més freqüent en psiquiatria infantil” oferint la dada del fet que “un 3.7% de la població en edat escolar tindran TDAH“.

A continuació, el doctor Alda va exposar les diverses causes del trastorn. En primer lloc, va mencionar el factor genètic com “el que més pes té en la seva prevalença“, però no és l’únic. En els factors ambientals, per exemple,  va assegurar que “aquí sí que podem incidir“. Fonamentalment, “en evitar el consum de tòxics com tabac o alcohol durant l’embaràs“, o en el control del pes del nadó.  També va mencionar els danys en el sistema nerviós central com els provocats per les encefalitis o pels traumatismes cranioencefàlics on també va destacar la importància de l’actuació dels adults “amb la prevenció, posant casc als nens o amb la correcta subjecció al cotxe”. Finalment, va concloure la seva fent referència als factors neuroanatòmics com una altra possible influència en l’origen del TDAH.

Tractaments del TDAH

El cap de secció de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu va abordar el tractament del TDAH i els seus diferents vessants. “Sense la participació de la família farem poca cosa“, va afirmar. A aquest primer aspecte va afegir el tractament farmacològic, i els aspectes pedagògics, psicològics i d’estils de vida (dormir i menjar adequadament o fer esport).

I quins són els objectius que es poden assolir amb aquest tractament? Alda els va resumir en sis punts:
• Reduir els símptomes del TDAH.
• Reduir els símptomes associats (comorbiditat).
• Reduir el risc de complicacions.
• Educar el pacient i la família sobre el trastorn.
• Adaptar l’entorn a les necessitats del pacient.
• Millorar les habilitats d’abordatge dels pacients, pares i educadors.

Per finalitzar, el doctor José Ángel Alda va donar la seva visió de com ha de ser el tractament, prenent com a referència la Guia Nice ADHD 2018, plantejant que “el tractament ha de ser multimodal” i que ha de contemplar, a banda de l’aspecte farmacològic, altres tipus d’estratègies que donin resposta a “necessitats psicològiques, de comportament i ocupacionals o educatives“.  Per cloure, va afegir que el ventall de fàrmacs existents ens permeten “individualitzar el tractament i fer un vestit a mida”.

Els nutrients associats al TDAH

La doctora Izquierdo va basar la seva intervenció en els nutrients associats amb el TDAH com el ferro, el zinc, el magnesi o l’omega-3. En concret, la professora de nutrició i ciències de l’alimentació va afirmar que “està bastant demostrat que l’omega-3 pot ajudar els nens que tenen TDAH”, però que també hi ha altres estudis clínics que diuen el contrari.

“Al final, totes les publicacions acaben concloent que es necessiten més estudis per confirmar que realment una suplementació amb omega-3 pot ser útil en nens amb TDAH“, va exposar. Un cas similar succeeix amb els estudis basats en dietes restrictives -que eliminen certs aliments de potencial al·lergogen com poden ser la llet, el gluten o algunes fruites; aliments que sembla que d’alguna manera podrien incrementar la simptomatologia del TDAH-. En aquest cas, també trobem estudis que diuen que aquestes dietes semblen funcionar i d’altres que afirmen el contrari.

Sucres simples i additius

D’altra banda, Izquierdo va destacar dos components dels aliments que són “els dolents de la pel·lícula”.

D’una banda, els sucres simples -presents en les begudes ensucrades o les llaminadures- i que ja des de fa anys es diu que “exciten i tenen un component d’hiperactivitat”. Però “quan es miren resultats, estudis diferents o metanàlisis i es busca l’evidència, n’hi ha poca. El sucre no és el problema de la hiperactivitat. A la llarga, ens pot provocar obesitat, diabetis, etc., però dir que menjar molt sucre ens donarà hiperactivitat o TDAH no està demostrat”, va afirmar.

D’altra banda, els additius. Izquierdo es va referir a un estudi de l’any 2007 en què es donaven a nens d’entre 3 i 9 anys, begudes amb certs tipus d’additius, fonamentalment colorants i que també tenien algun tipus de conservant. L’objectiu era detectar aspectes de comportament hiperactiu. “Finalment, es va arribar a la conclusió que els colorants artificials i alguns tipus de conservants provocaven un augment de la hiperactivitat en nens petits“, va explicar.

Dieta mediterrània i TDAH

La doctora va posar sobre la taula la possibilitat que una baixa adherència a la dieta mediterrània estigui associada a una major probabilitat de diagnòstic de TDAH i va fer menció a l’estudi en el qual van participar ella mateixa i el doctor Alda, entre altres especialistes, titulat “The Mediterranean Diet and ADHD in Children and Adolescents”. Va destacar “la necessitat de tenir una dieta saludable durant la infància i l’adolescència“, moment en què el cos presenta les màximes exigències nutricionals per al seu desenvolupament òptim, encara que també va apuntar que “són necessaris més treballs per tal d’investigar la seva potencial causalitat“.

Altres tertúlies d’actualitat celebrades recentment publicades al Blog:

• Abordatge del pacient psiquiàtric a la farmàcia, una assignatura pendent (Octubre 2018)
• Boi Ruiz: “Hem d’integrar l’oficina de farmàcia com un element més de l’atenció primària” (Vídeo entrevista) (Juliol 2018)
• Tertúlia d’actualitat: millorar la comunicació farmacèutic-pacient millora els resultats de salut (vídeo entrevista) (Març 2018)
• “El farmacèutic és un agent important del sistema sanitari en l’atenció a la cronicitat” [Entrevista al senador José Martínez Olmos] (Abril 2018)
• Posada al dia sobre el VIH: eines de cribratge, prevenció i tractament [Vídeo Entrevista] (Febrer 2018)
• Tertúlia d’actualitat: Cronobiologia, hora dels àpats i obesitat (Gener 2018)