Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 24 de gener, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la tertúlia d’actualitat “Patologies sistèmiques i salut bucodental”, amb el patrocini d’elmex. La tertúlia va comptar amb la participació de Nerea Sánchez, odontòloga, especialista en periodòncia, cirurgia oral i implantologia a la clínica dental SCH de Madrid i professora del Master de Periodoncia e Implantes de la Universidad Complutense de Madrid; Elena Figuero, odontòloga i periodoncista, professora, vicedegana de Calidad y Relaciones Institucionales i directora del “Diploma de Especialización Semipresencial UCM-SEPA de Metodología Investigación en Odontología” de la Facultat d’Odontologia de la Universidad Complutense de Madrid; i Celia de Miguel, farmacèutica comunitària i presidenta de Sociedad Española de Farmacia Clínica, Familiar y Comunitaria (SEFAC) d’Extremadura. La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va moderar la sessió.
Els objectius de la tertúlia van ser conèixer les bases de la relació bidireccional entre la periodòncia i les malalties sistèmiques, identificar la relació entre la manifestació oral i la patologia sistèmica i saber recomanar els productes i tractaments de salut bucodental en cada cas.
La vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB, Marta Alcalde, va presentar la tertúlia d’actualitat explicant que “en els darrers anys s’han realitzat diverses investigacions que relacionen la periodontitis, una malaltia de la cavitat bucal, amb algunes malalties sistèmiques com poden ser la diabetis, patologies cardiovasculars, algunes malalties respiratòries i inclús algunes malalties neuropsiquiàtriques”. I va afegir que aquesta relació, “cada vegada s’està estudiant més i s’està observant que realment el nostre cos està interrelacionat i el que succeeix a la boca, també pot influir molt en patologies sistèmiques”.
La periodontitis associada a malalties sistèmiques
A l’inici de la tertúlia, l’odontòloga i especialista en periodòncia, Nerea Sánchez, va definir què són les malalties periodontals: “un conjunt de malalties que afecten les genives, que tenen una etiologia multifactorial i que són complexes”. L’odontòloga va exposar les diferències entre les dues malalties de la geniva “amb més prevalença en el món”: la gingivitis i la periodontitis. En relació amb la gingivitis, va comentar que es caracteritza per sagnats, provoca inflamació gingival i és “reversible si es tracta en consulta”; en canvi, pel que fa a la periodontitis, “és irreversible” i “provoca pèrdua de l’os de suport”. Respecte a la prevalença d’aquestes malalties, va assegurar que és “bastant alta” i, concretament, va afirmar que “la periodontitis avançada és la sisena condició més prevalent en el món”. El sagnat de les genives, el mal alè i el mal gust de boca són alguns dels símptomes comuns d’aquestes patologies, segons va indicar.
L’especialista en periodòncia va centrar-se a parlar de la periodontitis i les seves repercussions locals i sistèmiques. “El factor etiològic principal de la periodontitis és el biofilm dental o el que anomenem comunament placa bacteriana; es produirà una disbiosi, d’una ruptura de l’homeòstasi entre el biofilm dental i l’hoste i, això, desencadenarà una alteració de l’equilibri de l’ecosistema bacterià i l’hoste i donarà lloc als processos inflamatoris destructius”, va detallar Sánchez.
A continuació, l’odontòloga va relacionar aquesta patologia, la periodontitis i els mecanismes d’associació amb determinades malalties sistèmiques, segons l’evidència científica: les malalties cardiovasculars i respiratòries, la diabetis, l’Alzheimer, artritis reumatoide, complicacions en l’embaràs i en càncer de còlon o pàncrees.
Periodontitis i la seva associació en malalties respiratòries i en diabetis
Sánchez es va centrar en la periodontitis i la seva associació en les malalties respiratòries i en diabetis. En relació amb les malalties respiratòries, “la periodontitis pot tenir repercussió en la pneumònia i en la malaltia pulmonar obstructiva crònica, l’EPOC”. Específicament, s’ha demostrat que la periodontitis té relació amb la pneumònia nosocomial (hospitalària): “diverses investigacions indiquen que les persones amb periodontitis poden tenir tres vegades més risc de patir pneumònia nosocomial”. Respecte a l’associació de la periodontitis i l’EPOC, l’odontòloga va explicar que “com pitjor és la salut periodontal, pitjor és la funció del flux aeri”, també va profunditzar en la plausibilitat biològica i va mostrar alguns estudis d’intervenció. “Tractar la periodontitis és important per ajudar aquests pacients a reduir les exacerbacions i seqüeles produïdes per l’EPOC”, va afirmar.
En darrer lloc, va parlar de la periodontitis i la seva associació amb la diabetis. “La diabetis és un factor de risc de la periodontitis, que si no està tractada o controlada, empitjorarà el control de la diabetis”, va assegurar. “El tractament de la periodontitis s’associa amb una reducció en els nivells de l’hemoglobina glicosilada, comparables al fet d’afegir un segon fàrmac per al control de la diabetis”, segons els darrers estudis. Per concloure, Sánchez va confirmar que la periodontitis millora el control de la diabetis tipus 2.
La periodontitis i la seva associació en malalties cardiovasculars
Seguidament, va intervenir l’odontòloga i periodoncista, Elena Figuero, per abordar la periodontitis i la seva associació en malalties cardiovasculars, que “causen el 16% de les morts en països en desenvolupament i el 50% en països desenvolupats”, va assenyalar. Pel que fa al paper de la periodontitis en les malalties cardiovasculars, Figuero va declarar que el “problema d’aquestes patologies cardiovasculars és que el 75% dels casos es poden atribuir a factors de risc convencionals (tensió alta, tabac, inactivitat física, entre altres), però en un 25% dels casos, els pacients no presentaven cap d’aquests factors de risc”. Per aquesta raó, es va començar a buscar altres factors de risc per aquestes malalties cardiovasculars, entre els quals hi ha la inflamació i, en concret, pot donar-se per malalties periodontals.
La periodoncista va profunditzar en la relació d’aquestes dues malalties a través dels estudis epidemiològics, la plausibilitat biològica i els estudis experimentals. Per tancar aquest bloc, Figuero va fer esment d’un seguit de recomanacions per a professionals de l’àmbit sanitari.
La periodontitis i la seva associació en malalties neuropsiquiàtriques
Referent a la periodontitis i la seva associació en malalties neuropsiquiàtriques, Figuero va repassar el funcionament del sistema nerviós central i va classificar les patologies en tres grans grups, en les malalties: neurològiques (com ictus, traumes, meningitis), neurodegeneratives (com Alzheimer, Parkinson, distròfia muscular) i neuropsiquiàtriques (desordres depressius, psicosi, autisme, bipolaritat, entre altres). L’odontòloga va posar el focus en els desordres depressius perquè “són molt freqüents, tenen una prevalença d’un 12,9%, afecten a més de 300 milions de persones al món i és la causa d’una gran quantitat de suïcidis”.
A més, també va exposar quina evidència hi ha entre l’associació de la periodontitis i la depressió. En aquest sentit, va confirmar que “existeix una associació epidemiològica en estudis longitudinals d’1,77 vegades major risc de depressió en el cas de tenir periodontitis”; que “el mecanisme que hi ha darrere és la neuroinflamació, induïda per la presència de bacteris periodontals, que són capaces d’alterar la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica”; i, finalment, que “són necessaris estudis experimentals que determinin quin és l’impacte del tractament periodontal en la depressió”.
Consell farmacèutic en salut bucodental
En darrer lloc, la farmacèutica comunitària i presidenta de la Sociedad Española de Farmacia Clínica, Familiar y Comunitaria (SEFAC) a Extremadura, Celia de Miguel, va oferir consell farmacèutic per “ajudar als pacients des de la farmàcia comunitària”, mitjançant la recomanació de productes i tractaments de salut bucodental de forma adaptada en cada cas. “Ens dirigim a pacients crònics, que vindran de forma habitual a la farmàcia, als quals els dispensarem fàrmacs que els poden produir una reacció adversa als medicaments (RAM) a la cavitat oral”, va indicar. De Miguel va anomenar i detallar les diferents afectacions produïdes per la RAM en la saliva i les glàndules salivals, les mucoses, l’osteonecrosi de la mandíbula i en condicions no específiques com els trastorns del gust, halitosi, entre altres.
“És molt important la identificació del pacient que acut a la farmàcia a preguntar per un producte de salut bucodental”, va comentar. Una vegada identificat el pacient: “recomanarem un dentífric o col·lutori adequat al seu problema de salut, un raspall de dents i una tècnica de raspallar-se adequada, farem un seguiment del pacient i aconsellarem derivar a l’odontòleg” perquè “no s’agreugin els problemes de salut”, sobretot quan hi ha dolor persistent, sospita de càries, no hi ha millora amb els tractaments indicats o es presenta sagnat persistent en la geniva.
En relació amb els dentífrics i col·lutoris, Celia de Miguel va apuntar que és molt important el fluor per a la prevenció de càries i va recomanar l’ús de pastes de dents amb fluor inorgànic en molècules i orgànic en molècules. “Estem parlant de pacients crònics que acaben desenvolupant una malaltia periodontal; d’aquests, el 98% dels pacients periodontals tenen hipersensibilitat, un dolor dental agut causat per l’exposició de la dentina i que apareix després del contacte amb un estímul extern aparentment inofensiu”, va descriure.
La farmacèutica va assenyalar els mecanismes d’acció disponibles a la farmàcia, “actius per a ús domèstic en tenim dos principalment: el bloquejador de la sensibilitat (nitrat potàssic) i els obturadors de túbuls (arginina, estronci, oxalats, fluor, fluorur estanyós, nanopartícules HA i derivats de la caseïna)”. Finalment, respecte als raspalls de dents i a la tècnica de raspallat, va recordar la importància d’una bona tècnica de rentat, “tan important són els productes que utilitzem com la tècnica que seguirem”.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
