La comunicació humana té molta importància en l’àmbit de l’atenció sanitària, ja que la qualitat d’aquesta està relacionada amb la manera com interaccionen i es coordinen els professionals sanitaris amb els pacients o entre ells.
Per aquest motiu, el passat 9 de novembre José Luis Bimbela, doctor en psicologia, màster en salut pública i drogodependències i professor-investigador de l’Escuela Andaluza de Salud Pública (EASP), va impartir un curs al COFB titulat “Comunicació amb el pacient en Atenció Primària”, amb l’assistència de farmacèutics d’aquest àmbit de la professió.
Eines comunicatives en Atenció Primària
D’una banda, el curs -dirigit a farmacèutics d’Atenció Primària- tenia l’objectiu de millorar la comunicació interna dels farmacèutics d’aquest àmbit tant amb els seus “clients interns” (companys d’Atenció Primària com metges o infermeres) i, de l’altra, ajudar-los en la interacció amb els pacients. “Una de les nostres funcions fonamentals és transmetre informació, comunicar-nos, intentar buscar canvis dins del funcionament de l’estructura de l’AP pel que fa a la utilització dels medicaments, crear cultura, etc. I per fer això necessites moltes eines de comunicació“, va apuntar Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB.
I va afegir: “El lema que més m’ha cridat l’atenció i que engloba més tot el missatge que ens ha donat Bimbela és que, en primer lloc, cal estimar-se a un mateix per poder estimar, cosa que combat la por. Una por que ens encotilla, fa que no ens movem i que no aprofitem les oportunitats que ens ofereix la vida. Si volem canviar actituds i interaccionar amb els altres, hem de combatre-la”. Finalment, Vallès va afirmar que les habilitats apreses al llarg del curs “es poden aplicar, fins i tot, en l’àmbit domèstic i serveixen per a tothom i a tots nivells: personal, professional…”.
Gestió de les emocions i de les expectatives
José Luis Bimbela va explicar que un dels punts fonamentals del curs es basa en “la gestió de les pròpies emocions” perquè això “acaba contaminant d’una manera positiva o negativa com ens comuniquen amb els pacients o amb els companys”. I va ressaltar el concepte de “taula gimnàstica emocional”, “una sèrie de tècniques, que les anomenem així perquè la gent tingui clar que ha d’entrenar-les i automatitzar-les“.
Bimbela va recordar que “una vegada gestionades les pors, les expectatives i les ansietats” cal intentar “contagiar els pacients d’emocions com l’entusiasme o l’alegria, ja que ens interessa que estiguin il·lusionats amb el seu procés i que tinguin ganes de fer determinats canvis”.
El doctor també va posar èmfasi en treballar les habilitats de comunicació amb el pacient. “En aquest punt, es treballen 6 verbs clau: preguntar, escoltar, empatitzar, sintetitzar, reforçar i retroalimentar”. Va remarcar que “és important que primer hàgim abordat la part emocional, perquè no és el mateix preguntar des de la ràbia que no pas amb una actitud tranquil·la i calmada”.
Finalment, la darrera part de la comunicació amb el pacient implica “transmetre confiança en l’altre per intentar provocar canvis, com ara fer que un pacient s’adhereixi a un tractament o que faci canvis comportamentals, en la dieta, l’exercici, a l’hora de prendre’s uns fàrmacs, etc.”.
La importància de la comunicació
Si no hi ha una bona comunicació en la relació entre el personal sanitari i el pacient i entre els mateixos professionals, la possibilitat de conflicte és alta.
Comunicar-se adequadament amb el pacient o amb altres professionals sanitaris no és una qüestió de sentit comú. De la mateixa manera que la cura i les tècniques s’aprenen i es practiquen, la formació en comunicació terapèutica ens proporciona les habilitats que faciliten la nostra feina diària.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès: