La pràctica habitual d’exercici físic produeix una disminució de la pressió arterial i té efectes favorables sobre altres factors de risc cardiovasculars. D’aquesta manera, juntament amb una dieta baixa en sodi, la disminució de pes i la reducció del consum d’alcohol es considera una eina no farmacològica de primer ordre en la prevenció i tractament de la hipertensió arterial (HTA).
Cal recordar que la prescripció de l’exercici físic en pacients hipertensos ha de ser guiada pel personal sanitari. Així s’aconseguirà adaptar la intensitat, freqüència i durada a les característiques de cada pacient.
L’exercici ha de ser regular
L’ideal seria fer exercici cada dia, però amb una freqüència de 3 a 5 dies per setmana ja es redueix de forma efectiva la pressió arterial. Les sessions han de consistir en una fase d’escalfament d’entre 10 i 15 minuts, seguits d’una d’exercici aeròbic. Exemples en podrien ser caminar, nedar o anar en bicicleta. Finalment, també es recomana fer uns 5 a 10 minuts de reducció progressiva de l’esforç.
Si bé al començament les sessions han de ser d’una durada més curta, han d’anar augmentant progressivament fins a una durada de 45 a 60 minuts. La intensitat i la càrrega de temps concreta han de ser consultades amb un metge.
Com calcular la FCM?
Cal recordar que la freqüència cardíaca màxima (FCM) es calcula restant l’edat de 220. Durant l’entrenament, la freqüència ha d’oscil·lar entre el 60 i el 90% de la FCM. Es calcula multiplicant-la per 0,6 i 0,9.
Per exemple, una persona de 55 anys, haurà de fer el següent càlcul:
- FCM: 220 – 55 anys = 165
- La freqüència cardíaca durant l’entrenament ha de variar entre:
- 165 x 0,6 = 99
- 165 x 0,9 = 149
Informació basada en el contingut de la web de salut Farmaceuticonline:
- Puc fer exercici físic si pateixo hipertensió? (Última actualització: octubre 2019)