El passat 14 d’octubre va tenir lloc en format webinar la tertúlia d’actualitat “Contracepció d’urgència a la farmàcia comunitària”, que va anar a càrrec del ginecòleg Rafael Sánchez-Borrego; el director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), Jordi Baroja; i de la farmacèutica titular participant en el programa de farmàcies sentinella del Departament de Salut, Cristina Lobato. La presentació i moderació de la tertúlia va anar a càrrec de Guillermo Bagaría, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB i responsable d’Atenció Farmacèutica.

Durant la introducció, Bagaría va apuntar que “des del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona ja fa anys que s’estan duent a terme diferents cursos que aborden de manera àmplia temes com la salut sexual i reproductiva“. Un d’aquests cursos, segons va explicar Bagaría- és “Anticoncepció Hormonal. Tots els dubtes. Totes les respostes” – impartit través d’Àgora Sanitària- i que ja arriba a l’11a edició. També va recordar que, entre d’altres, se n’han fet també, sobre Profilaxi preexposició (PrEP), i sobre actualització, prevenció i tractament del VIH.

Estudi de la xarxa de farmàcies sentinella sobre la contracepció d’urgència

En la introducció i per tal de contextualitzar aquesta formació, el vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB va referir-se a un estudi sobre l’ús de la contracepció d’urgència en l’oficina de farmàcia fet per la xarxa de farmàcies sentinella  -72 farmàcies distribuïdes en tot el territori català de forma homogènia i representativa de la població catalana, que té per objecte valorar quina mena d’usos es fa de la medicació i també informen sobre la vigilància epidemiològica-.

Segons dades de l’estudi, “va haver-hi 1.000 notificacions de dispensació de contracepció d’urgència, la mitjana de les consultes eren persones entre 26 i 27 anys  i en un 56% dels casos era una primera dispensació de contracepció. Per tant, hi havia una important tasca de contextualització i acompanyament d’aquesta dispensació per part del farmacèutic comunitari”, va apuntar Bagaría. També va afirmar que “derivat d’aquest estudi, vam veure que les persones que demandaven la píndola postcoital utilitzaven en el 66% dels casos com a mètode anticonceptiu el preservatiu, i que per una mala col·locació o pel fet que es podia trencar, etc. es requeria la contracepció d’urgència. Però en un 26% dels casos no s’havia utilitzat cap mètode anticonceptiu. Així doncs, preocupa molt l’impacte que això té sobre les malalties de transmissió sexual”.

La importància de l’atenció farmacèutica

Una altra de les dades rellevants de l’estudi és que “en 507 de les gairebé 1.000 notificacions es va requerir informació adient i personalitzada a l’individu que demandava anticoncepció d’urgència per contextualitzar-la i per garantir que quan aquesta persona sortia de la farmàcia faria un ús segur del medicament, que garantiria la seva eficàcia i seguretat”. Des del seu punt de vista, doncs, “la tasca fonamental que ens ha de definir i situar com a farmacèutics és la importància de l’atenció farmacèutica, que no podem obviar i que per poder-la oferir amb garanties i amb qualitat complementem amb una formació específica com aquesta”.

Anticoncepció d’urgència 

El Dr. Rafael Sánchez-Borrego, director mèdic de DIATROS, Clínica d’Atenció a la Dona, va centrar la seva intervenció en la importància de l’anticoncepció d’urgència, proporcionar informació basada en l’evidència sobre l’eficàcia de l’AU i fer una discussió de diverses qüestions relacionades amb el subministrament d’AU. També va recordar, entre altres, que els anticonceptius d’urgència es poden prendre en qualsevol fase del cicle menstrual, no tenen efecte anticonceptiu en relacions sexuals posteriors i, després de la seva utilització, les dones han de ser aconsellades per utilitzar un mètode anticonceptiu de barrera fins al següent període.

Embarassos no planificats i pastilla de l’endemà

També va destacar algunes dades com ara que, cada any, a Espanya, es produeixen 200.000 embarassos no planificats, dels quals aproximadament 100.000 acaben en avortament. I va aportar dades com ara que el 61% de les dones espanyoles no van prendre la pastilla de l’endemà després de tenir una relació sexual no protegida (un 11% per desconeixement i un 50% per altres motius com vergonya, por infundada als seus efectes secundaris i a un possible impacte en la seva futura fertilitat i altres motius).

L’anticoncepció d’urgència com un dret

El director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), Jordi Baroja, va explicar que l’accés als serveis i informació sobre contracepció d’urgència és un dret bàsic dels Drets Sexuals i Reproductius i que quan els serveis que proporcionen informació i mètodes d’anticoncepció d’urgència han de ser accessibles i assequibles, no han de discriminar a ningú, han de garantir la privacitat i confidencialitat i han de facilitar la presa de decisions informada.

Baroja també va aportar dades d’ús en adolescents i joves i els resultats d’una enquesta del CJAS en relació amb aquesta qüestió. També va fer referència a les barreres d’accés i va destacar que el rol de les oficines de farmàcia és molt important, ja que la disponibilitat de l’anticonceptiu d’urgència ha augmentat molt arreu del país i disposar d’aquest anticonceptiu sense recepta a la farmàcia del barri o poble permet garantir opcions clau per a l’anticoncepció i la tasca d’informar. També va exposar que la majoria d’usuàries confien més en les oficines de farmàcia que en els ASSIR (malgrat que en aquests últims centres les obtenen gratuïtament).

Experiència en l’oficina de farmàcia

A la darrera part de la sessió, la farmacèutica comunitària Cristina Lobato va exposar dades del Departament de Salut pel que fa a la interrupció voluntària de l’embaràs, dades entre 2014 i 2018. Des del seu punt de vista, l’actuació professional dels farmacèutics no es pot limitar mai a la dispensació “a demanda” del fàrmac, ja que, davant d’una petició de dispensació d’anticonceptiu d’urgència (AU), els farmacèutics han de preguntar per a qui és, com està la persona (quan ha tingut l’última regla, si té algun retard, quantes hores han passat des de la relació, etc.) i verificar els criteris de no dispensació.

Educació sanitària i ITS

Així doncs, Lobato va remarcar que la farmàcia per la seva facilitat d’accés, amplitud d’horaris, capil·laritat de la xarxa i la presència de professionals sanitaris experts en el medicament en tot moment, tenen molt per aportar en aquest camp. Lobato també va abordar la tasca d’educació sanitària (oferir informació veraç, combatre la infoxicació que presenten molts joves) que poden fer els farmacèutics en l’àmbit de les infeccions de transmissió sexual. I és que, segons les dades que va aportar la farmacèutica el 25% de les usuàries d’AU no fan servir cap mètode anticonceptiu i, per tant, tenen un major risc d’infectar-se amb el VIH, major risc d’infertilitat i embaràs ectòpic. A més, algunes malalties com la clamídia i la gonorrea produeixen malaltia inflamatòria pèlvica i altres danys en algunes parts de l’aparell reproductor com l’úter i les trompes de Fal·lopi.

Amb el patrocini de:

Altres publicacions d’interès:

• Dona, salut sexual i sòl pelvià: abordatge des de la farmàcia (Gener 2020)
• El paper del farmacèutic en les tècniques de reproducció assistida (Juny 2019)
• Actuació farmacèutica i etapes de la higiene íntima i la salut sexual de la dona (Gener 2019)
• Infeccions de transmissió sexual: “Tenim moltes oportunitats per parlar d’ITS al taulell de la farmàcia” (Febrer 2018)