Estàs aquí: Inici > Destacats > Què hem de saber dels postbiòtics? Primera sessió de la nova edició del cicle “Trending topics en nutrició”

Què hem de saber dels postbiòtics? Primera sessió de la nova edició del cicle “Trending topics en nutrició”

17 octubre 2022

El passat 4 d’octubre va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) la primera de les sessions d’una nova edició del cicle Trending topics en nutrició, amb el títol “Postbiòtics: què són i quins beneficis aporten a la salut”, amb el patrocini de ND Natural Distributions.

Moderada per Josep Allué , vocal de Plantes Medicinals del COFB, va estar impartida per Anna Paré, farmacèutica, dietista-nutricionista i membre de la vocalia d’Alimentació i Nutrició del COF de Barcelona, i David Manrique, farmacèutic i cofundador d’ELiE Health Solutions, S.L. 

Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, va introduir per via telemàtica el conjunt del cicle, abans de l’inici de la primera sessió.

L’objectiu d’aquesta conferència era conèixer la naturalesa dels postbiòtics, com es generen i quins beneficis poden reportar a la nostra salut, així com analitzar el seu impacte en la microbiota intestinal i les seves possibles contraindicacions.

Abans de l’inici de la primera sessió del cicle “Trending Topics”, la vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, Anna Bach-Faig, va presentar els continguts que s’oferiran al llarg de les sis activitats programades durant el curs.

Què són els postbiòtics?

La farmacèutica Anna Paré, va arrencar la seva exposició compartint la definició clàssica dels postbiòtics els quals són “substàncies produïdes pels bacteris probiòtiques de la microbiota intestinal en fermentar la fibra prebiòtica, que exerceixen efectes metabòlics i/o immunomoduladors en l’hoste”. Va detallar que per considerar-los postbiòtics han de “demostrar la seva eficàcia i seguretat, sigui en humans, animals de companyia o bestiar” així com “contenir cèl·lules microbianes deliberadament inactivades o components cel·lulars que beneficiïn la salut de l’hoste“.

Anna Paré, farmacèutica i dietista–nutricionista, en l’inici de la seva intervenció.

També va recordar que “poden derivar d’un microorganisme, encara que no necessàriament d’un probiòtic” i que pel que fa a la seva administració “pot fer-se en qualsevol superfície (cavitat bucal, intestí, pell, tracte urogenital o nasofaringe), exceptuant l’administració parenteral“.

Els beneficis dels postbiòtics

Centrant-se en els seus beneficis va destacar la modulació de la microbiota resident, de la resposta metabòlica sistèmica, de la resposta immunitària – local i sistèmica- i de la senyalització sistèmica a través del sistema nerviós. Comparativament amb els probiòtics va assenyalar que “ofereixen una major estabilitat i una major seguretat, per exemple, en casos de persones immunodeprimides“.

Parlant d’aquesta comparativa de beneficis, ja en el torn de David Manrique, el farmacèutic va citar una publicació del Col·legi de Farmacèutics de València (MICOF), on es parlava del fet que l’objectiu principal de la seva administració és “imitar els beneficis dels probiòtics, evitant el risc d’administrar microorganismes vius“. Tot i que els probiòtics mostren generalment seguretat, va indicar que “en el cas d’alguns grups de pacients com nounats amb barreres intestinals immadures o els pacients immunodeprimits, abans mencionats per la meva col·lega, s’ha de tenir precaució en l’ús de probiòtics”.

Josep Allué (centre), vocal de plantes medicinals del COFB, va introduir els ponents de la sessió. David Manrique a la seva dreta i Anna Paré a l’esquerra.

També va assenyalar que “els beneficis, tant intestinals com extraintestinals, associats a la microbiota es deuen en gran part a la producció d’àcids grassos de cadena curta com el butirat o el propionat”. Manrique va aprofitar per destacar que un dels aspectes més interessants dels postbiòtics és “la seva capacitat per inhibir o detenir el creixement d’altres bacteris a la microbiota o a l’intestí, la qual cosa és fonamental per aconseguir una microbiota antiinflamatòria vers una proinflamatòria”.

Amb el patrocini de:

Pròximes sessions del cicle Trending Topics en Nutrició del curs 2022/2023

La investigació científica en nutrició i alimentació té per objectiu saber quina ha de ser l’orientació en el camp nutricional perquè la salut de la població millori. El consumidor ha d’estar ben informat i assessorat per evitar caure en falsos mites i seguir dietes restrictives que malmeten el benestar de la persona i del medi ambient.

En aquestes sessions de la tercera edició d’aquest cicle repassarem els trending topics (temes del moment) en nutrició i veurem com afecten el consumidor que, cada vegada més, vol estar informat per obtenir productes de qualitat, sostenibles, saludables i assimilar la diversitat d’una societat en què l’alimentació és cada dia més sofisticada.

Pròximes sessions:

  • Sessió 2: Què són els disruptors endocrins i com ens arriben a través dels aliments? (27/10/2022). Més informació i inscripcions: webinar o presencial.
  • Sessió 3: Comunicació en alimentació (Fakes i fonts fiables) (26/1/2023). Més informació i inscripcions: webinar o presencial.
  • Sessió 4: Connexió nutrició i emocions (23/2/2023). Més informació i inscripcions: webinar o presencial.
  • Sessió 5: Residus Food Waste (27/4/2023). Més informació i inscripcions: webinar o presencial.
  • Sessió 6: Nutrició personalitzada en la dona (25/5/2023). Més informació i inscripcions: webinar o presencial.

Altres publicacions d’interès:

Deixa un Comentari

Els comentaris es moderaran. És necessària la identificació de l’autor (nom, cognom i correu electrònic tot i que l’adreça no es publicarà) i que el contingut es refereixi a la temàtica del post. Seran eliminats els comentaris difamatoris o que utilitzin un llenguatge ofensiu.

*

Torna a Dalt
Avís Legal