La Diada del Farmacèutic del COFB va tornar dos anys després per homenatjar als farmacèutics i farmacèutiques de tres promocions que complien 25 i 50 anys de col·legiació

Després de dos anys de parèntesi per la pandèmia, la Diada del Farmacèutic va tornar per homenatjar als professionals que complien 25 i 50 anys com a col·legiats i col·legiades, en dues jornades que van agrupar les promocions de 2020, 2021 i 2022.

L’Hospital de Sant Pau, el 15 de setembre, va albergar la celebració dels qui celebraven els 25 anys de col·legiació, mentre que el 19 d’octubre, un mes després, el Palau de la Música Catalana va ser testimoni dels que en complien 50. Durant els dos actes no van faltar els discursos, el retrobament dels professionals i el lliurament d’insígnies als companys/es.

25 anys de col·legiació a l’Hospital de Sant Pau

En el marc de la celebració pels 25 anys, les tres promocions es van retrobar als jardins del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. El president del COFB, Jordi Casas, els va donar la benvinguda: “Teníem moltes ganes de retrobar-nos i compartir aquest quart de segle de trajectòria professional. Durant aquest temps, hem viscut importants canvis i avenços, i hem demostrat que som agents de salut clau dins l’engranatge del sistema sanitari, on el pacient sempre ha estat i estarà al centre de les nostres actuacions”.

Tres dels farmacèutics presents, Dolors Borràs, de la promoció del 2020, Jaume Guillén, del 2021 i Montse Iracheta, del 2022, ens han compartit la seva trajectòria en el món de la farmàcia, així com els seus sentiments, experiències i reflexions sobre la professió que els ha marcat la vida.

“La covid ens ha portat al fet que ens valorin altres companys de professió sanitària“

“He entès, amb els anys, que la farmàcia no és només dispensar o vendre. La clau és entendre què li succeeix a cada pacient, i la meva obsessió és descobrir-ho. Aquesta ha estat de les experiències més rellevants de la meva vida: adonar-me realment de quina és la professió farmacèutica”, proclama Jaume Guillén. Dolors Borràs, per la seva banda, destaca també “el tracte amb la gent i intentar ajudar” com a l’essència de la seva vocació, d’ençà que de ben petita va aprendre l’ofici “amb el meu pare, en una farmàcia molt de barri”.

Un ofici que, segons Montse Iracheta, ha sofert “un punt d’inflexió”, arran de la pandèmia. “La covid va ser una desgràcia, però ens ha portat al fet que ens valorin altres companys de professió sanitària”, i destaca que la farmàcia s’ha de considerar com a “un establiment sanitari que, per tant, requereix coneixements, aprenentatge i seguiment“.

“Ens hem format moltíssim i això ens obre nous camps d’entendre la professió”

Tots tres professionals concorden que els canvis al món de la farmàcia s’han incrementat molt durant les darreres dècades. Guillén afirma que quan va entrar “teníem una farmàcia bàsicament dispensadora i ara proporcionem diversos serveis de salut; passem consultes, assessorem, cuidem dels nostres pacients d’una manera molt diferent del que fèiem a l’inici. La visió canvia. Evolucionem, ens hem format moltíssim i això ens obre nous camps d’entendre la professió i treballar-la de manera molt diferent”.

Iracheta destaca aquesta formació com a element clau en la seva carrera, ja que li ha proporcionat “un aprenentatge continuat, així com poder conèixer a molta gent; des del primer moment em vaig apuntar a moltes coses i això m’ha fet aprendre i no quedar-me només amb el que estudies al grau. L’accessibilitat durant aquests 25 anys a la formació ha estat molt bé“. Borràs per la seva banda destaca que “l’evolució de la farmàcia ha estat molt gran“.

“El que jo vull seria anar cap a una farmàcia més assistencial”

Guillén apunta que “jo sempre he defensat que el present i futur de la professió passarà pels serveis de salut. La farmàcia ens ha de convertir en un hub de salut, on el pacient no només vindrà a buscar la seva medicació, sinó que tindrem cura del seu benestar. És la millor eina per empoderar-nos”.

Sobre el futur de la professió, Iracheta ho té clar: “el que jo vull seria anar cap a una farmàcia més assistencial”. Borràs reconeix que amb tants canvis, el futur és imprevisible, però, així i tot, “sempre estem a l’expectativa, amb il·lusió, i desitjat que continuï tot bé”.

50 anys de col·legiació al Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana va acollir la segona part de la Diada del Farmacèutic, amb l’homenatge i lliurament d’insígnies als companys/es de les promocions del 2020, 2021 i 2022 que en van celebrar 50 de col·legiació. “Heu estat precursors de la farmàcia actual, impulsors del canvi i testimonis de la seva evolució. Per descomptat, la professió farmacèutica que es troben les actuals generacions és gràcies al llegat que heu deixat vosaltres durant els 50 anys d’exercici”, va manifestar el president del COFB, Jordi Casas, durant el seu discurs inicial; en el qual també va aprofitar per destacar “la integració en el sistema de salut, la coordinació entre nivells assistencials i la digitalització i innovació del sector”, com a tres grans objectius estratègics cap als quals ha de continuar avançant el món de la farmàcia.

Dos dels companys/es col·legiats, Rosa Guix, de la promoció del 2022, i Josep Boatella, de la del 2021, ens expliquen la seva experiència durant aquest mig segle de professió.

“El contacte amb la gent al taulell em va donar la vida. Ajudar m’omplia molt”

Rosa Guix prové de família de farmacèutics, “els meus pares ho eren, el cognom Mestre ve del 1610 i ha anat passant de pares a fills“. Explica que es va iniciar en la professió ben jove, amb 21 anys. La seva mare va marxar a una farmàcia que tenien a Montcada, i “jo em vaig trobar al davant d’un taulell com dintre d’una plaça de braus, perquè abans no es feien pràctiques; va ser una miqueta dur, però ho vaig agafar amb molta empenta, amb molt gust, amb molta il·lusió”. De la professió destaca “el contacte amb la gent, que a mi em va donar vida. Actualment, encara em trobo amb amigues a la farmàcia, que vaig passar a la meva filla, i fem xerrades llargues i cafès. A mi l’aspecte humà, l’aspecte d’ajudar, m’omplia molt”.

Josep Boatella, per la seva banda, ha dedicat la seva carrera a la docència, arribant a ser degà de la Facultat de Farmàcia. “Tots els que estan aquí han passat per les classes, i quan vaig a la farmàcia, a moltes em coneixen”, explica. Pel que respecta a l’evolució dels estudis, Boatella creu que “abans la formació del farmacèutic era molt més senzilla que la d’ara. Avui és molt més difícil la carrera. Jo no sé si la superaria” comenta entre rialles. Una altra de les diferències que ha detectat és “que hi va haver una època en la qual la majoria d’estudiants, eren fills o familiars de farmacèutics, i ara ja no és així. A banda, es va obrir molt el camp: ara hi ha tot el tema de la farmàcia hospitalària, la docència… Més sortides”.

“A la facultat si em preguntaven si em sentia més professor o farmacèutic, jo responia ‘farmacèutic‘”

Pel que respecta al reconeixement per part del Col·legi, tots dos col·legiats el viuen “amb molta il·lusió”. Guix perquè li evoca a la seva família: “recordo la meva mare en l’època de les Olimpíades, pujada allà dalt en un entarimat, a Montjuïc, i vaig pensar: oh, 50 anys… Jo no hi arribaré! Quin goig, quin honor!”

Boatella confessa que “em genera il·lusió i una certa nostàlgia… Perquè veig que han passat molts anys. A la facultat jo sempre preguntava als meus companys, tu què et sents més professor o farmacèutic? La majoria, em deien professor. I jo responia, doncs jo farmacèutic. El meu pare era farmacèutic, sempre m’he sentit molt farmacèutic. I he lluitat molt. A la meva manera, però he lluitat molt per la formació del farmacèutic”.

Lliurament de premis i beques

Addicionalment, durant l’acte de celebració al Palau de la Música Catalana, es va dur a terme un reconeixement públic a la investigació amb el lliurament de diplomes que acrediten els treballs premiats realitzats durant el 2021 i als projectes d’investigació a desenvolupar durant el 2021-2022. La Dra. Maria Rubio-Valera, va estar la primera a recollir el premi al millor article publicat en una revista d’accés obert per a “Qui pateix la pobresa farmacèutica i quines són les seves necessitats? Evidència a Catalunya”, en representació dels seus autors/es. D’altra banda, Anna Camps, va recollir, en representació dels seus autors/es, el Premi al millor projecte comunitari per a “Puntuació de risc genètic de gravetat de COVID-19 en pacients positius per SARS-CoV-2. Estudi CARGENCORS“.

Finalment, el Dr. Daniel Sevilla va recollir la beca per a projectes relacionats amb l’atenció i recerca farmacèutica per “Impacte d’una intervenció multidisciplinària basada en la revisió centrada en la persona en pacients institucionalitzats”. La Diada va concloure la jornada a ritme de música de la mà del Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigit pel Pablo Larraz i l’Oriol Castanyer, i amb en Paul Perera al piano.

Altres publicacions d’interès:

• “Els temps han canviat, però l’essència de la farmàcia continua sent la mateixa: ajudar els pacients”. Reflexions a la Diada del Farmacèutic (Novembre 2019)
• El COFB homenatja la professió en la 18a edició de la Diada del Farmacèutic (Octubre 2019)
• “El farmacèutic pot fer un paper molt important, no només a l’hora de dispensar sinó d’implicar-se més en la persona” Reflexions a la Diada del Farmacèutic 2018 (Novembre 2018)