Estàs aquí: Inici > Món col·legial > “El farmacèutic pot fer un paper molt important, no només a l’hora de dispensar sinó d’implicar-se més en la persona” Reflexions a la Diada del Farmacèutic 2018

“El farmacèutic pot fer un paper molt important, no només a l’hora de dispensar sinó d’implicar-se més en la persona” Reflexions a la Diada del Farmacèutic 2018

6 novembre 2018

Com cada any, la Diada del Farmacèutic 2018 va servir per homenatjar els farmacèutics que complien 25, 50 i 75 anys com a membres del COFB. Com van ser els seus inicis al món de la Farmàcia? Com ha estat la seva trajectòria professional? Quines experiències els han marcat? I, sobretot, com veuen el futur de la professió? A continuació, recollim les seves respostes a aquestes i d’altres qüestions, que constitueixen un testimoni directe de l’evolució de la professió al llarg dels anys.

“Des de la farmàcia es pot fer molta feina social i humanística”

Maria del Carme Callol i Ignasi Genís són un matrimoni de farmacèutics que enguany han complert 50 anys com a membres del COFB. Tots dos destaquen el contacte i la proximitat amb la gent com un dels aspectes que més els ha agradat de la professió. “Com a jubilada, trobo a faltar la quantitat de feina de tipus social i humanístic que pots fer des de la farmàcia. La part empresarial no m’agradava gens, però la part farmacèutica i de portar el control dels medicaments m’ha agradat sempre”, explica Maria Carme Callol. El seu marit, Ignasi Genís, ho comparteix: “Jo tenia la farmàcia al barri del Raval i he vist una evolució tan gran de gent que ha estat molt enriquidora”, recorda.

Maria del Carme Callol i Ignasi Genís, homenatjats pels seus 50 anys de col·legiació.

Maria del Carme Callol i Ignasi Genís, homenatjats pels seus 50 anys de col·legiació.

Tots dos coincideixen a afirmar que el barri del Raval “és una zona dura” malgrat que no han “tingut problemes” i s’ho han “passat molt bé”. “De vegades, sorties de la farmàcia al migdia i senties darrere gent que deia a aquests no [els feu res] que són els farmacèutics”, recorda Callol. Una anècdota que posa de manifest el respecte que propiciaven a la zona. El reconeixement dels 50 anys de col·legiació significa per a ells “una gran alegria, una cosa molt maca que agraïm molt, així com la possibilitat de retrobar-te amb companys de professió que fa anys que no veus”. Des de la jubilació, consideren que la professió està “massa burocratitzada”. Tot i això, expliquen orgullosos que la seva filla ha continuat amb la farmàcia i que “continua fent molta tasca social al barri del Raval de Barcelona”.

“Els farmacèutics fem una tasca molt important”

Fa 50 anys que María del Carmen Torrents és membre del COFB. És la gran de diversos germans i va decidir estudiar Farmàcia perquè va créixer a la farmàcia del seu pare, amb qui va començar a treballar de petita. “Fa 40 anys vaig obrir la meva farmàcia a Sitges. M’ho he passat molt bé i he gaudit molt”, rememora. Encara continua en actiu i explica que no té intenció de jubilar-se. Des del seu punt de vista, els farmacèutics fan “una tasca molt important, però que no estem prou reconeguts”.

María del Carmen Torrents, homenatjada pels seus 50 anys de col·legiació.

María del Carmen Torrents, homenatjada pels seus 50 anys de col·legiació.

La seva farmàcia està ubicada en un lloc de temporada d’estiu. “En aquesta estació, el 70% de les meves vendes són consultes que estalviem a la Seguretat Social”, detalla. Pel que fa al futur, considera que “la professió s’ha d’obrir en tots els camps que puguem”. I recorda que ella ho ha fet “amb l’ortopèdia, l’òptica, fent anàlisis, posant arracades, etc. És a dir, fent coses que són i no són de la professió”.

De la indústria farmacèutica, em va atreure poder participar en el disseny i l’avaluació de molècules que després poden ser fàrmacs que curin o millorin la qualitat de vida de les persones”

Pere Berga acumula un quart de segle de pertinença al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. “Vaig decidir cursar Farmàcia perquè el meu pare es dedicava a aquest món i a mi l’ambient del medicament i la recerca m’agradava”, detalla. “He tingut la sort d’haver estat membre de la Junta del Col·legi com a vocal d’Indústria amb el president Joan Duran. Va ser una època molt maca, que va coincidir amb el trasllat de la seu i en què vam fer una activitat formativa molt interessant”, relata.

Pere Berga, homenatjat pels seus 25 anys de col·legiació.

Pere Berga, homenatjat pels seus 25 anys de col·legiació.

Berga, des d’una visió de la vessant més industrial de la professió, explica que “la indústria farmacèutica és la indústria del país que més inversions en R+D realitza” i considera que té “molt potencial” i “un molt bon futur”. Pel que fa al món de l’oficina de farmàcia, creu que haurà de “canviar una mica la filosofia respecte al que ha estat fins ara. Hem de pensar que ara vénen nous fàrmacs biosimilars, fruit de la biotecnologia, conceptes com el Big Data i la medicina personalitzada o de precisió”. De fet, diu que es va sentir atret per aquest món per “la investigació i el fet de poder participar en el disseny i l’avaluació de noves molècules, que després poden ser fàrmacs que curin o millorin la qualitat de vida de les persones”. Després del reconeixement d’aquest any, Berga vol transmetre “un gran agraïment al Col·legi des del punt de vista professional i humà”.

El farmacèutic pot fer un paper molt important, no només a l’hora de dispensar sinó d’implicar-se més en la persona”

Quan compleix 25 anys com a col·legiat, Àngel García Petit explica que es va decidir per Farmàcia, ja que quan dubtava i també es plantejava estudiar Biològiques va provar la facultat de la primera i va conèixer una noia que li va cridar molt l’atenció, “però quan vaig començar la carrera vaig veure que el programa era molt interessant, variat i atractiu i  aleshores em vaig enganxar seriosament. És una carrera que m’ha ajudat en moltes coses”, recorda.

Àngel García, homenatjat pels seus 25 anys de col·legiació.

Àngel García, homenatjat pels seus 25 anys de col·legiació.

Dins de l’àmbit farmacèutic, García ha fet “anàlisis clíniques i d’inspector farmacèutic del Ministeri de Sanitat, entre altres”. Al cap d’un temps, va decidir estudiar enologia i, avui dia, fa “més d’enòleg que no de farmacèutic”. Tot i això, té un bon record d’algunes anècdotes que va viure mentre exercia com ara quan va treballar “en una campanya impulsada pel COFB i l’Ajuntament de Barcelona de recollida de productes farmacèutics en desús potencialment tòxics”. Si fa una mirada al futur, creu que “la idea clàssica d’oficina de farmàcia està bastant obsoleta”. Per això aposta per “fer un seguiment personalitzat del pacient” o “potenciar la farmàcia l’atenció dietètica”. “El farmacèutic pot fer un paper molt important, no només a l’hora de dispensar sinó d’implicar-se més en la persona, en el pacient”, afirma.

“Treballar en atenció primària et fa sentir membre d’un equip de professionals que et veuen com el seu assessor en el maneig del medicament”

Roser Vallès confesa que va arribar a l’atenció primària “una mica per casualitat”, ja que “jo vinc del món hospitalari”. Després de 25 anys de col·legiació, així recorda els seus inicis, la vocal d’Atenció Primària del COFB, en un àmbit que t’obliga constantment a “implicar-te en la resolució de problemes i incidències“, però que “t’incentiva a estar permanentment  actualitzada en els teus coneixements“.

Roser Vallès, homenatjada pels seus 25 anys de col·legiació.

Roser Vallès, homenatjada pels seus 25 anys de col·legiació.

Quan pensa en el que li ha aportat el fet de treballar en atenció primària explica que “et fa sentir membre d’un equip de professionals que et veuen com el seu assessor i professional d’ajuda en el maneig del medicament, tant en la seva prescripció, ús i custòdia”. I respecte a la seva tasca a la Junta de Govern del COFB destaca que li ha permès “conèixer una mica més els companys d’altres àmbits d’exercici i poder jo també donar a conèixer la figura del farmacèutic d’atenció primària”.  Finalment, qüestionada pel futur de la professió, creu que passa “per saber-nos posicionar dins l’organització sanitària del segle XXI“.

Carles Busquet, tota una vida dedicada a la farmàcia

Carles Busquet Pelfort va ingressar al Col·legi el 7 d’abril de 1943. 75 anys després va rebre el merescudíssim homenatge de la professió a la Diada del Farmacèutic, rebent la insígnia d’or i brillants per part del president del Col·legi, Jordi de Dalmases. 

Carles Busquet durant el reconeixement als seus 75 anys de col·legiació.

Carles Busquet durant el reconeixement als seus 75 anys de col·legiació.

Llicenciat el 1942, va obrir la seva farmàcia a Barcelona el 1944, on va exercir de titular d’aquesta durant 44 anys, jubilant-se el dia 21 de juny de l’any 1988, data en què la va traspassar al seu fill, Carles Busquet Masip.

Altres publicacions relacionades recollides al Blog:

Deixa un Comentari

Els comentaris es moderaran. És necessària la identificació de l’autor (nom, cognom i correu electrònic tot i que l’adreça no es publicarà) i que el contingut es refereixi a la temàtica del post. Seran eliminats els comentaris difamatoris o que utilitzin un llenguatge ofensiu.

*

Torna a Dalt