Acompanyament en l’alimentació infantil des de la farmàcia comunitària

El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la formació “Acompanyament en l’alimentació infantil: lactància materna, llets infantils i alimentació complementària” amb el patrocini de Laboratorios Ordesa i MAM. La formació, que va tenir lloc els dies 16, 18 i 23 d’octubre, es va adreçar a farmacèutics/ques comunitaris, tècnic/ques de i auxiliars de farmàcia i parafarmàcia i va ser coordinada per la vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, Anna Bach-Faig.

Els objectius de les sessions formatives van ser resoldre les principals consultes pediàtriques en relació amb l’alimentació i la nutrició; donar consell i fer acompanyament nutricional a la mare en l’elecció del tipus de lactància i en situacions especials; aconsellar per fer una correcta extracció de llet materna i conèixer les condicions de conservació; conèixer les característiques de les llets infantils; saber com i quan introduir nous aliments; i orientar en els avenços en nutrients funcionals i la complementació nutricional.

La vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB va presentar la formació, a través de la qual es pretén “acompanyar en els primers anys de vida dels nounats i durant el període de creixement, que és clau”. Alhora també ajudar a resoldre dubtes i situacions que plantegen les mares i els pares a la farmàcia, va comentar Bach-Faig.

Suport a la lactància materna des de la farmàcia comunitària

El primer dia de formació es va centrar en com donar suport a la lactància materna des de la farmàcia comunitària mitjançant una sessió teoricopràctica. La llevadora i responsable de la Unitat de la Dona del Centre Mèdic Clínicum de Barcelona, Eugenia Bardina, va iniciar la sessió explicant els motius pels quals les mares s’extreuen la llet materna, com obtenir-la de forma manual i de forma mecànica, com emmagatzemar-la i conservar-la correctament i les complicacions que es poden desencadenar de la lactància.

Seguidament, l’auxiliar d’infermeria, especialista en lactància i delegada de visita mèdica de MAM, Gemma Enrich, va oferir un taller pràctic de dispositius d’extracció i complements per a la lactància materna com els tirallets (manual, elèctric o 2 en 1) que, “segons el moment, és més recomanable un o un altre”.

Enrich va mostrar les mugroneres i altres productes com: els discs absorbents, envasos de conservació, diferents biberons, tetines i complements per a les llets de fórmula.

Per tancar la primera sessió, la farmacèutica nutricionista, dietista i coordinadora del grup de treball de lactància del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona (COFT), Roser Olivella, va parlar sobre el suport durant la lactància materna que es pot oferir des de la farmàcia comunitària. Per fer-ho, Olivella va exposar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “recomana la lactància materna exclusiva des del primer dia i fins als sis mesos i, després, introduir alimentació complementària a la llet fins als dos anys”.

També va explicar què és la lactància materna exclusiva, els beneficis per a la mare i el bebè, l’anatomia de la mama, la fisiologia de l’alletament i la composició de la llet. Per tancar la seva exposició, va compartir alguns dels falsos mites entorn la lactància materna.

Suport a la lactància amb llet de fórmula des de la farmàcia comunitària

“Hi ha mares i famílies que, tot i que volen donar llet materna al bebè, no poden i també hem d’oferir suport a aquestes famílies des de la farmàcia comunitària”, amb aquestes paraules la responsable d’infermeria de l’ABS Embarcaciones de Tres Cantos, Madrid i membre de la SEMAP, Raquel García-Florez, va començar la segona sessió de formació. García-Florez va apuntar que tot i que l’OMS i UNICEF aconsellen la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos, no sempre és possible. En aquest sentit, va fer referència algunes de les causes maternes (infeccioses per VIH, virus de la leucèmia cèl·lules T, fàrmacs i drogues) i les causes dels nounats (galactosèmia o dèficit congènit de lactasa) per les quals no és possible la lactància materna. També va comentar que pot ser per “falta de suport i d’informació en els primers dies de postpart, per decisió pròpia o perquè no s’ha pogut instaurar la lactància materna de manera eficaç”.

Raquel García-Florez va revelar que els farmacèutics comunitaris, com a professionals sanitaris, han “d’orientar i assessorar els pares en lactància materna, composició i ús adequat de fórmules, així com en preparar el biberó i les condicions òptimes de conservació”.

Pel que fa al suport a la lactància amb llets infantils, la doctora en farmàcia, Scientific Marketing Manager de la línia pediàtrica de Laboratoris Ordesa i professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya, Alicia Santamaría, va especificar les característiques que busquem en llets infantils destinades a l’alimentació del lactant sa per “aconseguir el correcte desenvolupament i maduració del lactant, reproduint els efectes beneficiosos de la llet materna, pel que fa a la funció visual i SNC, el sistema digestiu, el creixement i la immunitat”.

Durant la seva exposició, va profunditzar en la composició i els trets distintius entre la llet materna i les infantils respecte a la composició.

En la darrera part de la sessió, l’auxiliar d’infermeria i delegada de visita mèdica de MAM i especialista en lactància, Gemma Enrich, va mostrar diferents formats de biberons, segons “el bebè i la necessitat”. En aquesta línia, va presentar biberons convencionals, anticòlics, de vidre, gots d’aprenentatge, entre d’altres.

Suport a l’alimentació complementària des de la farmàcia comunitària

A l’últim dia de formació es va abordar com donar suport als pares i mares des de la farmàcia comunitària, pel que fa a l’alimentació complementària. La catedràtica de pediatria de la Universidad de Santiago de Compostela i coordinadora del comitè de Nutrició i Lactància Materna de l’Asociación Española de Pediatría, Rosaura Leia, va compartir quina és la situació actual de l’alimentació complementària i les recomanacions nutricionals als primers anys de vida (0-3 anys).

Leia va assegurar que “tot s’inicia en els primers anys de vida i, en aquests moments, l’obesitat és la gran pandèmia”; en relació amb això, va dir que “els canvis que porten a l’obesitat i malalties metabòliques de l’adult tenen, majoritàriament, el seu origen en períodes crítics del creixement i desenvolupament: embaràs, infància i adolescència”. Per això, va indicar que l’alimentació, en el primer any de vida, “ha de satisfer les demandes metabòliques i de creixement”.

En segon lloc, va intervenir la dietista i nutricionista, psicopedagoga i llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments, Mercè Gonzalo, que va exposar les diferents eines educatives per afavorir una alimentació equilibrada.

Per fer-ho, va fer referència a les diferents casuístiques en què es troben els pares, les eines que hi ha a l’abast i els factors que influeixen en les eleccions alimentàries (biològics, psicològics, socials, educatius, econòmics, físics o culturals).

Finalment, el farmacèutic comunitari, Diego Sarasketa, va abordar els complements alimentaris en la infància, que es poden trobar a la farmàcia, pel que fa als aliments simbiòtics (prebiòtics i probiòtics), segons la patologia, per a la immunitat o per a la conciliació del son o l’insomni.

Amb el patrocini de:

Altres publicacions d’interès:

• Farmaserveis incorpora un nou servei de consell professional en lactància materna: Alletafarma (Juliol 2023)
• Ciència i evidència dels probiòtics en la infància (Març 2018)
• Àgora Sanitària: formació per ajudar a reduir l’abandonament precoç de la lactància materna a causa del dolor i la mastitis (Desembre 2015)