La importància de la salut gastrointestinal als primers 1.000 dies de vida

31 octubre 2017

El passat dijous 26 de novembre, el COFB va acollir la conferència “La importància de la salut gastrointestinal als primers 1.000 dies de vida”, a càrrec de Gemma Colomé, cap del servei de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Infantil de la Fundació Hospital de Nens de Barcelona (FHNB) i presentada per Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB.

A la conferència, la Dra. Colomé va explicar que els primers 1.000 dies de vida, des de la concepció fins als dos anys, ofereixen una finestra d’oportunitats única per influir sobre la salut futura del nen. D’aquí que una de les premisses de la conferència fos: “El que fas i menges els primers 1000 dies de vida marcarà la diferència per a la resta de la teva vida”.

A la sessió es va exposar que més d’un 50% dels nadons desenvolupen almenys un trastorn gastrointestinal funcional durant el primer any de vida.

A la sessió es va exposar que més d’un 50% dels nadons desenvolupen almenys un trastorn gastrointestinal funcional (regurgitació i vòmit, còlic del lactant, estrenyiment, disquèzia, diarrea, meteorisme, etc.) durant el primer any de vida. Aquest fet té impactes més enllà dels símptomes: dificultats en l’alimentació i estabilitat familiar, impacte econòmic, abandonament de la lactància materna, impacte en la salut i el benestar durant l’edat adulta, etc.

Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB i la doctora Gemma Colomé, durant la conferència.

La Dra. Colomé també va explicar que els símptomes gastrointestinals durant el primer any de vida es produeixen per la immaduresa del sistema digestiu dels nadons. Els primers 1.000 dies són un moment clau per a la salut gastrointestinal perquè es produeix:
a) Maduració estructural: L’estómac augmenta aproximadament 10 vegades el seu volum en 30 dies i l’intestí prim doble la seva longitud en 5 anys.
b) Maduració fisiològica: Després del naixement el sistema digestiu i les seves funcions enzimàtiques continuen desenvolupant-se.
c) Maduració de la microbiota intestinal: Conjunt de bactèries que es troben a l’intestí.

Què entenem per microbiota intestinal i quines són les seves funcions?

La microbiota intestinal és el conjunt de microorganismes que es troben a l’estómac i a l’intestí. La composició pel que fa al nivell d’espècies varia enormement en funció de cada persona i és pràcticament impossible establir un patró universal en la composició de la microbiota intestinal.

Funció de digestió i absorció (disponibilitat de nutrients i digestió, producció de nutrients essencials i metabolisme d’àcids biliars).
Funció immunitària (defensa davant de patògens, desenvolupament del sistema immunitari).
Altres efectes com ajudar a regular l’homeòstasi energètica, contribuir al desenvolupament i el manteniment de la funció motora i sensorial de l’intestí i contribuir a la sensació de benestar general.

Durant la sessió, es va destacar que la intervenció nutricional en els primers 1.000 dies de vida comporta un impacte profund en el desenvolupament de la microbiota intestinal. Aquesta, s’estableix al llarg de la vida, a través de diverses etapes:

Embaràs: mínima expressió via cordó umbilical, sang…
Naixement: exposició a la microbiota materna durant el part.
0-6 mesos: dieta llet materna vs fórmula infantil, contacte matern amb l’ambient, inhalació de microbis…
6-12 mesos: introducció de l’alimentació complementaria, carbohidrats no digeribles…
1-3 anys: canvis d’alimentació, malalties, medicació, etc.

Per concloure es va abordar l’ajuda dels prebiòtics de la llet materna a l’hora de conformar una microbiota intestinal sana per tal de desenvolupar els sistemes immunitari i metabòlic.

Altres fonts d’informació d’interès relacionades amb els probiòtics: