El passat 28 de maig va tenir lloc a través de webinar la conferència “Estrès, dietes i confinament” patrocinada pel Laboratori PiLeJe, que va comptar amb les intervencions de la doctora en Psicologia de la Salut i Màster en Dietètica i Nutrició Humana, Gemma López-Guimerà i Pilar Casanovas, farmacèutica i responsable de Formació de PiLeJe. Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, va ser l’encarregada de moderar la sessió, començant la seva intervenció destacant la celebració en aquella data del Dia Nacional de l’Alimentació.

Tot seguit, va explicar que hi ha una relació entre emocions i aliments i que la nova situació provocada pel confinament i la crisi de la COVID-19 ha influït sobre la conducta alimentària. Tot plegat, segons Bach-Faig, cal abordar-ho d’una manera saludable i, d’aquí el motiu de la conferència. La vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB també va destacar que a la segona part de la sessió s’abordaria el paper de la micronutrició i complementació alimentària.

Estrès, dietes i confinament

La Dra. Gemma López-Guimerà va començar la seva intervenció destacant també que la situació de confinament ha tingut un impacte en els hàbits i la conducta alimentària. Es tracta d’una situació amb elements que activen la resposta a l’estrès i això té un impacte en la conducta alimentària.

Quins canvis en l’alimentació hi ha hagut durant el confinament?

Així mateix, López-Guimerà va fer un repàs del canvi d’hàbits d’alimentació que hi ha hagut durant el confinament: ha augmentat el consum d’alcohol, productes processats i plats preparats, així com el consum de farines. Com a punt positiu, va assenyalar que també s’ha incrementat el consum de carn de xai, peix, verdures i snacks saludables, com els fruits secs, i que també hi ha hagut més gent que ha recuperat el costum de cuinar a casa. Segons va apuntar, es calcula que els ciutadans s’hauran engreixat de mitjana entre 3 i 5 kg durant el confinament i que alguns decidirien començar a seguir una dieta per perdre pes.

Segons López-Guimerà, tradicionalment, ens hem fixat sempre en alimentació i l’activitat física com a elements d’una dieta, però, des del seu punt de vista, també cal que ens fixem en altres factors com la microbiota o la son a l’hora de plantejar un tractament de canvi de composició corporal. Segons la doctora és important considerar les hores de son com un dels factors que s’ha demostrat que estan més relacionats amb el metabolisme i les hores de gana. Dormir entre 7 i 8 hores és fonamental.

Canvi de paradigma i canvi d’hàbits

A la part final de la seva intervenció, va exposar que tenint en compte les diferències individuals no estaríem programats ni per ser molt prims ni molt grassos. I que durant anys a les dones especialment s’ha imposat un ideal de bellesa relacionat amb el fet d’estar prima. Des del seu punt de vista, doncs, cal un canvi de paradigma. Moltes dietes no han acabat de funcionar (els que les segueixen perden pes i després el recuperen). Per tot plegat, cal un enfocament diferent, en què la prioritat no és perdre pes sinó el canvi d’hàbits i la salut de les persones.

Des d’aquesta perspectiva, és molt important que la persona s’adhereixi als nous hàbits,  que els pugui seguir durant tota la vida i  que s’ajudi cada pacient d’una manera personalitzada, fomentant un estil de vida actiu i saludable amb activitat moderada com per exemple caminar diàriament durant 45 minuts i alguna activitat de major intensitat d’uns 15 minuts. També cal tenir present aspectes com l’educació alimentària, la millora de l’estat de la microbiota, o la complementació nutricional amb probiòtics.

El paper de la micronutrició i la complementació alimentària

Durant la segona part de la conferència, la farmacèutica Pilar Casanovas va centrar-se en el paper de la micronutrició i la complementació alimentària. Va començar la seva exposició abordant dos neurotransmissors: la dopamina i la serotonina, que intervenen en l’estat d’ànim i el comportament alimentari.

Un pes saludable és igual a un estil de vida saludable

D’altra banda, va referir-se als dèficits nutricionals. En el cas d’aquelles persones que presentin dèficits va recomanar escollir una alimentació rica en micronutrients (ferro, iode, magnesi, àcids grassos omega-3…). Si ho traslladem a un cistell de la compra, els minerals els podem trobar als cereals, els àcids grassos omega 3 al peix i l’oli d’oliva; i a la fruita, la verdura i la carn trobaríem vitamines i antioxidants.

Així mateix, va recomanar a aquelles persones que presenten problemes de pes i digestius, “mimar” l’intestí per reduir les molèsties digestives, restablint l’equilibri de la microbiota. Alguns dels consells serien: limitar alcohol, tabac i cafè, limitar els aliments com la llet de vaca i aportar els aliments protectors sota les formes que millor es tolerin.

També va exposar que en micronutrició, davant de qualsevol excés de pes, s’ha de combatre el desequilibri de la microbiota (disbiosi). Per últim, també va destacar que un pes saludable és equivalent a un estil de vida saludable i va posar en valor la importància de l’exercici físic i de portar un estil de vida actiu.

Amb el patrocini de:

 

 

Altres publicacions d’interès:

• Aprofundint en la microbiota, els probiòtics i els prebiòtics en el Dia Mundial del Microbioma (Juliol 2019)
• En marxa l’Àgora de Nutrició i Salut per incidir en l’alimentació saludable d’adults i persones grans (Maig 2019)
• Aprenentatges sobre l’alimentació infantil al Col·legi (Febrer 2018)
• El consell nutricional del farmacèutic en la prevenció de les malalties neurològiques. [Vídeo entrevistes als Drs. Pascual-Leone i Emili Ros] (Gener 2020)