Estàs aquí: Inici > Destacats > CANNABMED 2020: Reivindicant la regularització del cànnabis medicinal

CANNABMED 2020: Reivindicant la regularització del cànnabis medicinal

13 octubre 2020

El Col·legi va acollir el passat 6 d’octubre la primera jornada de CANNABMED 2020, amb l’objectiu de debatre i aprofundir en l’ús sanitari del cànnabis medicinal. Òscar Parés, subdirector de la Fundació ICEERS, Guillermo Bagaría, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB, i Queralt Prat, presidenta de la Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis (UPRC) van coincidir a assenyalar que en el futur l’accés al cànnabis medicinal hauria de realitzar-se sempre amb seguiment mèdic i garantint un producte de qualitat.

La primera jornada de CANNABMED2020 va comptar amb la inscripció de més de 700 persones, de les quals 210 eren farmacèutics, 175 eren metges i 42 infermers.

Situació actual del cànnabis medicinal

Manel Rabanal, cap del servei d’Ordenació i Qualitat Farmacèutiques del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va explicar les iniciatives del Departament de Salut en aquest àmbit, com una revisió sistemàtica de l’evidència científica i el desenvolupament de tres estudis: SEGUIVEX, SATEME i SEGUIVEX-SATEME amb pacients que no responien a cap tractament conegut. Rabanal va considerar que en el futur és necessari potenciar l’evidència científica i aconseguir consensos amb les administracions i les agències reguladores.

Imatge de la primera taula del Congrés titulada "Situació actual del cànnabis medicinal".

Imatge de la primera taula del Congrés titulada “Situació actual del cànnabis medicinal”.

Per la seva part, Kenzi Riboulet, expert en processos de regulació de l’OMS i la ONU, va recalcar la idea que els productes relacionats amb el cànnabis estan fiscalitzats de diferent manera depenent del paísJanosch Kratz, metge a la Clínica Kalapa de Barcelona, va traslladar l’experiència viscuda a Alemanya, on tots els metges poden receptar medicaments amb cannabinoides, excepte els dentistes i els veterinaris.

Finalment, Mireia Ventura, directora dels serveis d’anàlisi d’Energy Control, va explicar que les seves anàlisis permeten conèixer la composició dels cannabinoides i altres compostos. “En els últims anys hem vist un lleuger descens de la quantitat de THC. El CBD és un valor que creix: des del 2011 s’ha vist un augment de la seva presència”.

Avenços científics del potencial terapèutic del cànnabis

Carlos Goicoechea, catedràtic de farmacologia de la Universitat Rey Juan Carlos, va parlar de com interactua el sistema endocannabinoide humà amb el dolor, concloent que “existeix evidència científica: els cannabinoides redueixen alguns tipus de dolor”. Goicoechea va afirmar que el cànnabis medicinal permet reduir dolors neuropàtics, quan existeix un dany en el teixit nerviós.

Imatge de la taula II, que portava per títol "Avenços científics sobre el potencial terapèutic del cànnabis i els seus derivats".

Imatge de la taula II, que portava per títol “Avenços científics sobre el potencial terapèutic del cànnabis i els seus derivats”.

Mariano García de Palau, director mèdic a la Clínica Kalapa, parlant de la relació amb el càncer, va exposar que “el cànnabis medicinal ha de ser un complement al tractament oncològic”. I va destacar que amb el cànnabis terapèutic “evitem la polimedicació, podem treballar amb altres fàrmacs, regulem la son i reduïm costos de tractament”.

Hari Bhathal, neuròleg especialista en epilèpsia, va destacar que “el CBD té dades preclíniques que apunten a l’eficàcia epilèptica a través de diferents mecanismes, mentre que dades clíniques controlades mostren una reducció estadísticament significativa de crisis en pacients amb epilèpsia farmacorresistent”.

Per acabar, José Carlos Bouso, director científic de la Fundació ICEERS va concloure: “El cànnabis porta més temps que la medicina basada en l’evidència, no s’ajusta als seus estàndards perquè té una farmacologia erràtica”.

Dosificació, biodisponibilitat i vies d’administració

Maria Perelló, responsable del Centre d’Informació del Medicament del COFB, va analitzar el sistema endocannabinoide, recordant que els cannabinoides endògens són àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga que s’uneixen a receptors específics, actuant com a neuromoduladors de diferents processos fisiològicsGenís Oña, investigador de la Fundació ICEERS, va definir el concepte d’efecte seguici i va fer una valoració de la seva utilitat en la investigació contemporània.

Maria Perelló, responsable del Centre d’Informació del Medicament del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, en un moment de la taula III “Dosificació, biodisponibilitat i vies d’administració”.

Per la seva part, Ariadna Crusellas, presidenta d’APROFARM (Associació Professional Independent de Farmacèutics Formuladors) va afirmar que la formulació individualitzada és important quan parlem de cànnabis medicinal perquè “podem ajustar les concentracions i determinar les seves proporcions segons les necessitats dels pacients, podem eliminar riscos i variabilitats i podem realitzar una elaboració personalitzada i revisada per professionals sanitaris”.

Magí Farré, cap del servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona va tancar la taula recordant que “el cànnabis no és homogeni: és una substància natural que pot ser que cadascú planti perquè tingui unes propietats específiques. Existeix una gran varietat de contingut”.

Autoconsum i autocultiu: avantatges i riscos

Josep Allué, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del COFB, va evidenciar una problemàtica clau de l’autocultiu: la presència de metalls pesants, pesticides, insectes i insecticides a les plantes canvien la seva composició, convertint-se en un problema perquè “les plantes cultivades no tenen l’efecte desitjat”. Iñaki García, director tècnic i científic del laboratori Fundación Canna ha recordat que “abastir un medicament a través de l’autocultiu és pràcticament impossible”.

Imatge de la taula IV de la primera jornada de Cannabmed 2020 “Autoconsum i autocultiu, avantatges i riscos”.

Alberto Sainz, psicòleg i investigador clínic de GH Medical, va recordar que el cost de tenir un producte medicinal fet a casa és molt més barat, mentre que la indústria farmacèutica té uns costos afegits, com els permisos, l’estandardització dels processos i la seguretat. Com a solució al problema del fet que el cultiu del cànnabis medicinal no estigui estandarditzat va proposar la utilització de plantes mare: “cultivar in vitro i sense micropigmentació per obtenir sempre la mateixa planta amb els mateixos paràmetres”.

Reivindicant la regulació de l’ús medicinal del cànnabis

Tot seguit, va tenir lloc un diàleg entre Guillermo Bagaría i Salvador Cañigueral, vicepresident de la farmacopea europea, que va explicar en què consistia la farmacopea Europea, ressaltant que és “d’obligatori compliment” pels països membres de la Unió Europea un cop s’aprovi.

Finalment, es va donar pas a les conclusions de la primera jornada de CANNABMED2020 on, entre altres aspectes, es va remarcar de nou la necessitat de definir un marc de col·laboració conjunt entre associacions de pacients, societats científiques, corporacions de professionals sanitaris i indústria farmacèutica per avançar respecte a la situació actual i reivindicar, dins del context sanitari, l’ús medicinal del cànnabis.

Valoració de la jornada

El vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB, Guillermo Bagaría, va valorar positivament la jornada, que va servir per fer una radiografia molt completa de quina és la situació del cànnabis medicinal a Espanya.

Ja en la introducció, Bagaría va apuntar que: “Els farmacèutics comunitaris reben les consultes dels pacients que pregunten pel cànnabis medicinal o busco X principi actiu per X indicació farmacèutica. És un llenguatge al que estic acostumat, però quan busco en l’entorn sanitari o del medicament solucions per aquestes consultes em trobo que no tinc l’àmbit que m’agradaria tenir. És convenient que el farmacèutic traslladi a la comunitat sanitària la situació que es dona a la societat, per promoure un debat rigorós i emmarcat en l’evidència científica“.

Durant les conclusions el vocal d’Oficina de Farmàcia de COFB va afirmar que “el context amb el qual hem d’abordar el debat del cànnabis medicinal no pot ser un altre que el sanitari, i el tracte al que s’ha d’equiparar és al d’un medicament. Ens ha d’acompanyar, així, el rigor, l’evidència científica i el treball conjunt de professionals sanitaris i pacients.

A més, Bagaría va apuntar que “per avançar respecte on estem és necessari definir un marc de col·laboració conjunt entre associacions de pacients, societats científiques, corporacions de professionals sanitaris i indústria farmacèutica, com un front comú que reivindiqui aquesta regulació. I, tot això, seria sense deixar aquest marc sanitari i centrant-nos en aquesta reivindicació de l’ús medicinal del cànnabis”.

Òscar Parés, subdirector d'ICEERS, amb Guillermo Bagaría, vocal d'Oficina de Farmàcia del COFB durant la inauguració de Cannabmed 2020.

Òscar Parés, subdirector d’ICEERS, amb Guillermo Bagaría, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB durant la inauguració de Cannabmed 2020.

Altres publicacions d’interés:

Deixa un Comentari

Els comentaris es moderaran. És necessària la identificació de l’autor (nom, cognom i correu electrònic tot i que l’adreça no es publicarà) i que el contingut es refereixi a la temàtica del post. Seran eliminats els comentaris difamatoris o que utilitzin un llenguatge ofensiu.

*

Torna a Dalt
Avís Legal