El passat 17 de juny va tenir lloc, en format webinar, una nova edició de les tertúlies d’actualitat sota el títol “Dormir bé, alimentar-se millor per ser més feliç”.  Amb el patrocini de Laboratori PiLeJe,  va comptar amb les intervencions del doctor Eduard Estivill, neurofisiòleg, especialista europeu en medicina del son i director de la Fundación Estivill Sueño, i la catedràtica de Nutrició i Bromatologia, María Izquierdo, directora del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia de la Universitat de Barcelona. La sessió va ser moderada per  Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB.

Entre altres aspectes relacionats amb el son, la xerrada va abordar la relació entre el fet de dormir poc amb la tendència a l’obesitat i altres malalties cròniques, els factors que ho poden provocar, i com poden influir-hi  els canvis en els patrons alimentaris.

El son com a reparador físic i intel·lectual

El doctor Estivill va fer un repàs a diferents aspectes a tenir en compte en la qualitat del son. El  son té una funció de reparació física i intel·lectual i és el que fa que estem bé durant el dia. Va remarcar que hem de dormir les hores necessàries de manera regular, però va reconèixer que “els horaris i organització social que tenim fan que anem curts de son”,  ja que  “a Espanya, de mitjana, es dormen 40 minuts menys que a la resta de països europeus, i això comporta un menor rendiment a la feina”.

Ja entrant en el funcionament del nostre son, va explicar que el fet de dormir i estar desperts són dues funcions complementàries i que els ritmes circadiaris, controlats des del cervell, incideixen en elles. Quan ens referim a aquests ritmes que el cos va repetint, parlem de la cronobiologia i aquest àmbit,  segons Estivill “és el futur de la medicina del son”, afegint que “aquests ritmes també hi són presents a la nostra alimentació”.

Tot seguit, el neurofisiòleg, va voler centrar-se en la realitat més immediata provocada per la COVID-19 i com ens ha afectat en el son. Si normalment  hi ha entre un 10 i un 20% de gent que dorm malament, “aquest percentatge s’ha incrementat en temps de pandèmia fins a un 30%”.  Un augment provocat per la tensió i l’ansietat acumulada durant el dia, als quals es va afegir la incertesa de la situació provocada per la crisi sanitària. Per evitar situacions d’angoixa que alterin el nostre son, especialment en aquest període, Estivill va recomanar “fugir de l’excés d’informació amb una dieta informativa limitada als matins i a mantenir rutines diàries tant a nivell dels àpats com de les nostres tasques habituals”. Per finalitzar la seva xerrada, va recordar que el son s’ha de preparar, insistint en la importància d’establir uns horaris de menjar i de fer exercicis de manera regular dues hores abans d’anar a dormir. També va advertir que hem d’evitar qualsevol tecnologia que doni llum (tauletes, mòbils, etc.) perquè que aquesta llum atura la secreció de melatonina. En aquest sentit, amb l’aparició de productes que incorporen melatonina, va destacar és molt important el consell farmacèutic per un ús adequat d’aquests.

L’impacte del son en les malalties relacionades amb l’alimentació

La catedràtica María Izquierdo va iniciar la seva presentació assenyalant que cada vegada està més establert que “la durada i la qualitat del que dormim té un impacte molt important sobre la nostra salut i en concret sobre malalties relacionades amb l’alimentació com la diabetis tipus 2, la síndrome metabòlica o el sobrepès i l’obesitat”,  i va recordar que si dormim menys del que necessitem – o massa-, això té un efecte negatiu sobre el nostre pes corporal.

Pel que fa als factors que ens afecten a l’hora de dormir, Izquierdo va explicar que durant milers d’anys ens hem regit per un temps extern (llum, foscor …) i un temps intern  que s’havien adaptat perfectament. Avui dia s’ha incorporat un factor que ens afecta en aquest àmbit que és el “temps social“, marcat pels nostres horaris laborals i quotidians, que ha fet que es generi una “cronodisrupció” entre el temps intern i extern, que acaba afectant el nostre organisme. “Com més gran és el desajust, més grans poden ser els nostres problemes“, i va advertir que si dormim poc, mengem més, i que, per tant, una restricció del son, augmenta el risc de sobrepès i obesitat.

Per concloure, María Izquierdo, va centrar la part final de la seva exposició en els hàbits alimentaris que poden ajudar a dormir millor. Va aconsellar evitar la cafeïna especialment a partir de l’hora de menjar, reduir o evitar l’alcohol especialment abans d’anar a dormir, i sopar lleugerament unes dues hores abans de posar-se al llit. En definitiva, va recomanar mantenir un horari regular de menjars per un millor funcionament del nostre rellotge biològic i seguir un patró dietètic com el mediterrani que afavorirà la qualitat del son.

Amb el patrocini de:

 

 

Altres publicacions d’interès:

• L’estrès i les dietes durant el confinament (Juny 202o)
• El consell nutricional del farmacèutic en la prevenció de les malalties neurològiques. [Vídeo entrevistes als Drs. Pascual-Leone i Emili Ros] (Gener 2020)
• Tertúlia d’actualitat: cronobiologia, hora dels àpats i obesitat (vídeo entrevista) (Gener 2018)