El passat 29 de gener el COFB va acollir una nova tertúlia d’actualitat titulada “Testem els tests genètics“. En una sessió moderada per Lluïsa Juan, vocal d’Anàlisis Clíniques del COFB, els ponents van ser el doctor Manel Rabanal, cap de la Secció de Vigilància i Publicitat dels Medicaments del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la doctora Teresa Pàmpols, del servei de bioquímica i genètica molecular de l’Hospital Clínic de Barcelona i presidenta de la comissió d’ètica de l’Associació Espanyola de Genètica Humana (AEGH) i Guillermo Bagaría, farmacèutic comunitari i vicetresorer i responsable d’Atenció Farmacèutica del COFB.

Finalitzat l’acte, vam poder parlar amb el Dr. Rabanal i la Dra. Pàmpols sobre els tests farmacogenètics, el marc legal que els afecta i les seves connotacions ètiques, en la vídeo entrevista que recollim tot seguit.

Dr. Rabanal: “Seria perfecte que els farmacèutics participessin en la farmacogenètica en un protocol amb altres agents sanitaris”

Els tests farmacogenètics “són proves diagnòstiques que serveixen per estudiar i avaluar com les variants genètiques dels individus influeixen en la resposta als medicaments“. El doctor Rabanal va explicar que la farmacogenètica estudia la resposta del medicament en funció del metabolisme de cada persona, que ve determinat per la codificació genètica dels enzims que hi participen. Per dur a terme aquestes proves, cal tenir en compte el seu marc legal.

Tant el reglament de la Unió Europea i la llei espanyola determinen les condicions que han de complir els productes sanitaris in vitro com els criteris que han de complir les proves genètiques. La publicitat d’aquests tests també està regulada: “La legislació actual és molt restrictiva amb el que és la promoció d’aquests tipus de producte o servei”, va explicar el Dr. Rabanal, afegint que “tota la normativa va molt encaminada a prohibir expressament la promoció i publicitat d’aquest tipus de productes”.

Pel que fa al paper del farmacèutic en relació amb la farmacogenètica, el Dr. Rabanal considerava que aquest professional “hi pot participar, però no utilitzant el producte o el servei com un bé de consum“. I afegeix que el farmacèutic és un expert “en processos patològics de baixa o mitjana complexitat“, i “és en aquest context on hem de situar les proves de farmacogenètica, en l’àmbit de l’actuació sanitària“.

Va apuntar que “el que seria perfecte és que el farmacèutic participés en la farmacogenètica dins d’un protocol d’actuació en què es contemplés no només l’actuació del farmacèutic sinó també la d’altres agents sanitaris com els metges o els analistes clínics”. En aquest sentit, va exposar la importància del fet que quedés ben definida “quina és la utilitat d’aquesta prova, quina és la utilitat del farmacèutic comunitari en participar en aquesta prova i que el farmacèutic tingui la formació adequada per poder participar en aquestes proves en el context de l’àmbit sanitari”.

Dra. Pàmpols: “L’oferiment de proves genètiques sense supervisió mèdica ni consentiment informat està en contra de les bones pràctiques deontològiques”

Segons Teresa Pàmpols, les proves genètiques oferides directament al consumidor “són proves que es publiciten i s’ofereixen sense supervisió professional“. “Hi ha exemples de tot tipus”, assegurava Pàmpols, un exemple són les de genealogia d’avantpassats. També n’hi ha amb propòsit de salut, com diagnòstics de malalties o portadors, de malalties comuns de la vida adulta o de resposta als medicaments.

Aquestes proves poden tenir un impacte en la salut individual i familiar, a més d’un impacte socioeconòmic, segons la Dra. Pàmpols. Això, assegurava, ho fa “molt rellevant” a l’hora d’avaluar-les, juntament amb les “regulacions legals i els aspectes socials”. Per aquest motiu, des de la Comissió d’Ètica de l’AEGH s’ha publicat una anàlisi de les circumstàncies tecnològiques i socials, els aspectes ètics, les regulacions legals i les recomanacions internacionals per la bona pràctica deontològica per aquests tipus de tests.

Les proves farmacogenètiques podrien ser oferides al farmacèutic, i en aquest cas “el que és interessant, és que es pugui discernir realment si són vàlides i útils clínicament”, assegurava Teresa Pàmpols. Per fer-ne un bon ús, el farmacèutic hauria d’assegurar-se que hi ha un consentiment informat, informar-se dels beneficis i riscos i provar de posar-se en contacte amb un professional per tenir  assessorament genètic. “L’oferiment de proves sense supervisió mèdica, consentiment informat ni assessorament genètic independent està en contra de totes les bones pràctiques deontològiques que promouen les societats científiques internacionals”, va concloure Pàmpols.

Altres publicacions d’interès:

• Farmacogenètica de nivell avançat al COFB (Maig 2018)
• Farmacogenètica i farmàcia comunitària: la seva relació explicada per experts (Novembre 2017)
• El consell nutricional del farmacèutic en la prevenció de les malalties neurològiques. [Vídeo entrevistes als Drs. Pascual-Leone i Emili Ros] (Gener 2020)