Estàs aquí: Inici > Destacats > Respostes a les preguntes més freqüents sobre els tests COVID-19

Respostes a les preguntes més freqüents sobre els tests COVID-19

24 desembre 2020

Amb l’objectiu de clarificar dubtes sobre els diferents tipus de tests COVID-19, des del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Guillermo Bagaría i Xavier Tejedor, vocal d’Oficina de Farmàcia i vocal d’Anàlisis, respectivament, van mantenir recentment una conversa divulgativa per posar llum a diversos aspectes en relació amb aquesta qüestió. La conversa està disponible en format vídeo (accés exclusiu col·legiats). A continuació, us recollim alguns dels aspectes més rellevants que van abordar tots dos vocals.

D'esquerra a dreta: Xavier Tejedor, vocal d'Anàlisis del COFB i Guillermo Bagaría, vocal d'Oficina de Farmàcia del COFB.

D’esquerra a dreta: Xavier Tejedor, vocal d’Anàlisis del COFB i Guillermo Bagaría, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB.

Tres tipus de proves diferenciades

A l’inici de la conversa, Xavier Tejedor va afirmar que “d’una forma genèrica, es pot parlar de tres tipus de proves“. A continuació, us expliquem més detalladament en què consisteix cada una d’elles.

Tests PCR

Coneguda com a PCR (reacció en cadena de la polimerasa, per les seves sigles en anglès), aquesta prova pretén amplificar un fragment del genoma del virus. Tal com va apuntar Tejedor, “és una prova directa, perquè anem a buscar material genètic del virus i l’amplifiquem; i es considera el mètode de referència o gold-standard”. El vocal d’Anàlisis va assenyalar que, en aquest cas,”el tipus de mostra que es fa servir de manera universal són mostres de tipus nasofaringi, orofaringi o, fins i tot, de tipus salival“.

Per obtenir aquests tipus de mostres, és necessari que els professionals sanitaris -equipats amb EPIS (equips de protecció individual)- tinguin un entrenament previ, per tal que la mostra tingui el màxim rendiment possible.

Tests d’anticossos

“Es considera que el test d’anticossos  és una prova indirecta, perquè no anem a buscar ni proteïnes del virus ni un fragment del seu material genètic. Busquem una resposta en forma d’anticossos, que pot ser a partir de IgM (anticossos de resposta ràpida, però que no apareixen fins al cap de 7 dies des de la infecció, en cas que s’hagi produït) o a partir de IgG (anticossos de resposta tardana, que apareixen, com a mínim, al cap de 15 dies d’haver contret la infecció)”, va exposar Tejedor. En definitiva, aquest és un tipus de test que està avaluant  la resposta immunitària de l’individu davant d’un agent infecciós.

No poden ser utilitzats com a diagnòstic

Per tant, segons va apuntar Tejedor, aquests tests només serveixen per al control de pacients que ja han estat diagnosticats o per detectar si en algun moment hi ha hagut un contacte amb l’agent infecciós, que és el virus. Els tests d’anticossos no poden ser utilitzats com a diagnòstic. Les mostres que s’utilitzen en aquest cas són mostres de sang obtingudes per punció digital a l’extrem lateral del dit, previ massatge i en condicions d’asèpsia.

Guillermo Bagaría, vocal d'Oficina de Farmàcia del COFB.

Guillermo Bagaría, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB.

Tests d’antígens

Dins d’aquest punt, Bagaría va apuntar que, avui dia, no hi ha cap test antigènic autoritzat per l’autodiagnòstic. Per tant, els tests d’antígens s’han de realitzar en l’àmbit assistencial d’un equip mèdic.

Tot seguit, Tejedor va apuntar que els tests antigènics són veritables tests diagnòstics, proves de diagnòstic in vitro que, segons la llei vigent, han d’estar sota el paraigua dels laboratoris clínics i, en circumstàncies extraordinàries com les actuals, el Departament de Salut pot muntar circuits excepcionals com els que s’han desplegat als Centres d’Atenció Primària o en diferents punts de cribratge poblacional.

Els tests antigènics són proves basades en la detecció d’una proteïna del virus, per tant, són proves directes. Aquesta proteïna no apareixerà fins als 4 o 5 dies des que hi ha hagut la infecció. Pel que fa a la mostra, aquesta és de secrecions respiratòries, recollida amb hisop de la zona nasofaríngia. El vocal d’Anàlisis també va apuntar que “últimament, també s’ha pogut demostrar el seu rendiment en mostres que són d’origen salival”.

Xavier Tejedor, vocal d'Anàlisis del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Xavier Tejedor, vocal d’Anàlisis del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Cribratge poblacional a Les Corts

A la part final de la conversa, Bagaría va referir-se al projecte de cribratge poblacional impulsat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, desplegat al districte de Les Corts des del 17 de desembre, en què participa la xarxa de farmàcies. Les farmàcies entreguen als usuaris (prèviament convidats per carta) un kit de test PCR perquè es puguin prendre a casa l’automostra de saliva, que després ha de ser retornat a l’oficina de farmàcia on s’ha recollit. 

També va recordar que els col·legiats, si tenen qualsevol dubte que no s’aclareix al vídeo, tenen a la seva disposició el Centre d’Informació del Medicament.

Per a més informació, podeu consultar també la següent infografia sobre els tipus de tests COVID-19 (accés exclusiu col·legiats).

Altres publicacions d’interès:

Deixa un Comentari

Els comentaris es moderaran. És necessària la identificació de l’autor (nom, cognom i correu electrònic tot i que l’adreça no es publicarà) i que el contingut es refereixi a la temàtica del post. Seran eliminats els comentaris difamatoris o que utilitzin un llenguatge ofensiu.

*

Torna a Dalt
Avís Legal